Molt a normalitzar

Valls i Tortosa ahir van ser, respectivament, escenari dels actes institucionals de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Mentre que a la capital del Baix Ebre l'acte va incloure una taula rodona, amb representants del món empresarial, com a proposta principal, a la commemoració de l'Alt Camp va ser la periodista Pilar Rahola l'encarregada de desenvolupar les principals mancances que pateixen les dones encara en el context actual.

Davant un Centre Cultural de Valls ple d'autoritats i públic, Rahola va fer un retrat de clarobscurs. D'una banda, va constatar els avenços que s'han produït en les darreres dècades en el camí cap a la igualtat entre dones i homes. Però d'una altra, no es va estar d'alertar de la situació, fins i tot de les passes enrere, que són latents en altres punts del planeta.

Per a la periodista, “no fa tants dies” que l'advocada Magda Oranich reivindicava lavabos per a dones als jutjats o que la política Cristina Almeida no podia obtenir el carnet de conduir perquè no disposava de l'autorització del seu marit. I encara en fa menys que, en la reforma del Codi Penal del 1998, no es va incloure la violència de gènere.

Per això, per a Rahola, en poc temps s'ha avançat si bé no prou per no haver de celebrar el Dia Internacional de la Dona, que “significa que hi ha un tema per resoldre”. Segueix havent-hi fronteres en l'accés als òrgans de decisió polítics i empresarials o, fins i tot, una discriminació salarial entre homes i dones malgrat que les lleis, teòricament, la impedeixen. I és en aquest sentit que va defensar el camí de la plena igualtat no tant a partir de canvis legislatius com de paradigma, de mentalitat de la societat.

Però al darrere, Rahola es va mostrar profundament preocupada per una part important del món on el procés ha anat a la inversa i on avui les dones viuen en el que va anomenar “una presó tèxtil”. I en aquest aspecte, va lamentar que la comunitat internacional que es va plantar contra l'apartheid a Sud-àfrica avui sigui tolerant amb “desenes de països que consideren que les dones no poden ser més que esclaves”. I per això, va acabar demanant el suport a “les Nelson Mandela del segle XXI, que són les dones musulmanes que lluiten pels seus drets”.

Per la seva part, segons Infocamp, a la ciutat de Tarragona la UGT i CCOO van concentrar al migdia un centenar de persones a la Rambla Nova sota el lema Mateixa feina, mateix sou, davant de dues pancartes on es podia llegir “Cap més víctima” i “No et resignis”. A la una, a les escales de l'ajuntament, la regidora de Serveis a la Persona, Ana Santos, va qualificar la jornada de “dia reivindicatiu, de lluita i de reconeixement”.

A les Terres de l'Ebre

La commemoració a les Terres de l'Ebre va servir per, d'una banda, destacar les reivindicacions habituals de les dones, relacionades amb la igualtat salarial o amb les dificultats per accedir a càrrecs directius, però també, d'altra banda, va acabar posant de manifest que les jornades de lluita no aconsegueixen desfer-se del discurs viciat pel model patriarcal. És a dir, alguns dels parlaments que es van poder escoltar durant els diferents actes van fer èmfasi en la necessitat que té la dona de conciliar la vida laboral amb la familiar.

Va ser el cas de l'alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, qui va destacar que “al medi rural són les dones les que tenen cura dels fills i de la família”. En aquest sentit, la regidora va exigir “més ajudes per mantenir oberts els centres de dia i les escoles bressol” com a mesura per tal que les dones puguen treballar. Les declaracions es van dur a terme durant un acte del PSC a Tortosa.

Això sí, aquestes paraules van trobar una ràpida resposta, tot i que de forma involuntària, en l'acte central que es va desenvolupar a la seu de la Delegació del Govern. Carme Valls, la responsable de l'Institut Català de la Dona a les Terres de l'Ebre, va recalcar: “Mentre les dones estiguem educades per tenir cura dels fills, tindrem molt difícil desenvolupar la nostra tasca professional igual que els homes.” Com a exemple, l'acte va incloure una taula rodona on dues empresàries i dos empresaris van debatre la situació actual. A la commemoració van assistir-hi càrrecs polítics com el delegat del govern, Xavier Pallarès, i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

La celebració es va tancar amb un acte a Amposta on, a més dels parlaments, es va inaugurar una plaça en honor a Neus Català, supervivent d'un camp de concentració nazi.