Cèrvols i cabres, àpats dels homínids de Prades

El cérvol, la cabra o el conill eren alguns dels animals que alimentaven als homínids a les Muntanyes de Prades fa entre 12.000 i 9.000 anys. Això es desprèn de l'estudi de més de 1.400 restes fòssils que es van trobar a l'excavació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a la Cova de les Borres. També se sap que, per caçar aquests animals, els homínids van usar instruments lítics com ara puntes de dors i gratadors.

La darrera intervenció s'ha acompanyat de la neteja de la vegetació que tapava la superfície a peu de la balma. Aquesta feina ha comptat amb la col·laboració del personal de Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. I ha permès documentat en 3D l'abric i el seu entorn i reconstruir al detall la topografia del jaciment amb un dron.

D'altra banda, l'estudi de les peces trobades al jaciment també han estat utilitzades per a dues tesis doctorals que han aportat informació sobre com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat.

El treball Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimoscazadores-recolectores en las Montañas de Prades (Tarragona), ha evidenciat semblances entre els conjunt lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset excavat i publicat per Salvador Vilaseca durant els anys 30 del segle passat. L'estudi de les matèries primeres de la cova dels Borres ha argumentat un eix de circulació del poblament paleolític de les Muntanyes de Prades que s'estructura a través de les conques del rius Siurana i Francolí.

Una altra tesi, realitzada per Juan Ignacio Morales i titulada La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos. Desarrollo metodológico y aplicación práctica, ha permès determinar que les estades dels grups humans en aquest cavitat eren més curtes fa 10.000 anys d'antiguitat i més estables fa 12.000 anys.