Educació
40 anys d'immersió catalana a La Bressola
La demanda creixent de famílies que volen escolaritzar els seus fills en català no pot ser atesa i enguany més de cent alumnes no han pogut ser inscrits als centres immersius
Coincidint amb el 40è aniversari s'organitza aquest cap de setmana a Perpinyà el VI Col·loqui de l'Institut Superior de les Llengües de la República Francesa
Fa quaranta anys, set famílies de les comarques catalanes sota administració francesa van decidir que els seus fills havien d'ésser escolaritzats en català. Una revolució per a les mentalitats educades en l'escola pública i privada francesa, on el català estava bandejat i, fins i tot, castigat. El 16 de setembre del 1976 s'obria, mig clandestinament, la primera Bressola en uns locals cedits per una clínica veterinària als afores de Perpinyà. Set mainatges i una mestra van iniciar l'ensenyament immersiu en llengua catalana a la Catalunya del Nord.
Al cap d'un any naixia la segona escola de La Bressola a Nyils, petit vilatge de la plana rossellonesa. Fou la primera que va ser allotjada en un edifici municipal, una antiga escola abandonada per l'ensenyament públic francès. La valenta ajuda de l'Ajuntament va permetre a la segona Bressola millorar les seves condicions materials. Quaranta anys després, són milers els ciutadans nord-catalans que han passat per les aules de les diferents escoles que s'han anat obrint. Actualment són sis centres educatius de pàrvuls i primària a les comarques del Rosselló i el Conflent (Perpinyà, Sant Esteve, el Soler, Nyils i Prada) i un institut de secundària al municipi del Soler, al Riberal del Rosselló. En total són 987 alumnes que estan escolaritzats aquest curs 2015/2016.
La Bressola, però, està saturada i no pot respondre, per manca d'infraestructura i mitjans, a la demanda creixent de famílies que volen inscriure-hi la seva mainada. Enguany més d'un centenar d'alumnes s'han quedat a les llistes d'espera, un fet que es reprodueix cada any i que correspon a la demanda de la societat nord-catalana, on –segons l'enquesta recent sobre l'ús i la valoració del català a la Catalunya del Nord– un 80% dels enquestats es mostren favorables a l'ensenyament del català.
Durant els primers anys d'existència, les institucions franceses, tant locals com estatals, s'hi van mostrar contràries i van negar-se a concedir cap mena de reconeixement, ajuda o subvenció.
La Bressola va sobreviure gràcies a la solidaritat dels militants culturals nord-catalans i l'ajuda que arribava d'arreu dels Països Catalans, amb recollides de fons en concerts i festes amb la participació de cantants com ara Lluís Llach, Jordi Barre o Pere Figueres. A principis de la dècada dels 80 es van obrir negociacions amb el govern francès i les institucions locals, mentre es feien mobilitzacions al carrer i, fins i tot, vagues de fam per obtenir el reconeixement de l'ensenyament en català.
L'any 1987, esgotats els recursos econòmics, La Bressola va anunciar l'acomiadament dels mestres. Els ensenyants, però, van continuar fent classes sense cobrar, i van evitar així el tancament de les escoles. La dècada dels 90 va ser clau per a la supervivència del projecte. Van començar a arribar subvencions d'administracions franceses i de la Generalitat de Catalunya. Es van signar convenis, com per exemple el del 1995 amb l'Estat francès, segons el qual París es faria càrrec del sou dels mestres al cap de cinc anys de funcionament d'una Bressola. Aquest conveni va accelerar-ne el creixement.
A partir de l'any 1996, es van obrir quatre escoles i l'institut de secundària. Un paper clau en la pervivència del projecte l'ha jugat sempre l'Associació dels Amics de La Bressola, impulsada en el seu origen pel gironí Francesc Ferrer i Gironès amb l'objectiu principal de donar tota mena de suport a La Bressola i, a la vegada, fer conèixer la Catalunya del Nord a la resta del territori català.
Els Amics de La Bressola han creat diversos materials pedagògics, com ara els discos 1, 2, 3... pica Bressola , Musiquetes per La Bressola, Contes de La Bressola, el llibre Fermí i Valentina a Catalunya Nord, destinats a la mainada dels altres Països Catalans. A hores d'ara han aconseguit que més de 170 municipis i les principals institucions de la Catalunya autònoma donin suport econòmic a La Bressola. Cal destacar també com a factor impulsor del creixement el suport de la Generalitat –reduït els darrers anys– que és l'aportació anual més important que reben les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, sense comptar els salaris pagats pel Ministeri de l'Educació francès des de l'any 1995, quan se signà el conveni encara vigent d'escola concertada, on s'acceptava, finalment, el català com a llengua vehicular.
Entorn francòfon dels alumnes
L'entorn personal i social de la gran majoria de famílies que escolaritzen els seus infants a La Bressola és essencialment francòfon (93%). Aquest fet fa que el català esdevingui, per a molts alumnes, únicament, la llengua de l'escola. El temps d'escola, exclosos els caps de setmana i les vacances, representa aproximadament entre un 20 i un 25 per cent del temps de vida activa de la mainada. Tenint en compte aquest baix percentatge, a la Bressola els sembla “imprescindible” que aquest temps es pugui viure plenament en català si el que es vol és que “els infants siguin competents en les dues llengües”. És per això que cal que el català “no sigui només la llengua dels aprenentatges però també, més enllà del temps a l'aula, la llengua del grup, la del pati, la del joc”. En definitiva, “la llengua de vida dins l'escola”, segons els seus principis pedagògics.
Col·loqui sobre la immersió
Coincidint amb el seu 40è aniversari, La Bressola organitza aquest cap de setmana a Perpinyà el VI Col·loqui de l'Institut Superior de les Llengües de la República Francesa (ISLRF), amb la col·laboració del Centre de Formació Professional Català, amb el títol La immersió supera la quarantena.
L'ISLRF forma professors capaços de conduir un ensenyament en immersió de “llengua regional” per acompanyar “tota una comunitat escolar cap a una veritable competència lingüística activa tot i respectar les competències previstes pel Codi de l'Educació francès”. Creat el 1997, associa cinc federacions d'escoles immersives de l'Estat francès; Seaska (Euskadi Nord-Iparralde), Calandreta (Occitània), Diwan (Bretanya), ABCM Zweisprachigkeit (Alsàcia) i La Bressola (Catalunya del Nord). Des del 2003, cada xarxa organitza i rep alternativament aquest col·loqui científic cada dos anys. Es tracta d'un “punt de trobada i d'intercanvi necessari per a l'evolució de la recerca i la divulgació dels progressos realitzats i en curs de desenvolupament” en l'ensenyament immersiu de les llengües minoritzades. La Bressola s'ha proposat estendre aquesta cita als “professors, investigadors, pares d'alumnes i públic sensible a la recerca en l'ensenyament de les llengües en situació de plurilingüisme, de bilingüisme precoç i especialment en situació d'immersió lingüística”. Durant aquestes dues jornades es presenten comunicacions científiques i estudis realitzats en el marc universitari sobre “mètodes, bilingüisme, experiències i treballs de les escoles”. Per exemple, el màster d'ensenyament que ha funcionat durant quatre anys amb un conveni entre l'ISLRF i la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD).