Cervera escenifica dissabte sant una Passió del segle XVI

La Passió de Cervera és la més antiga de les passions cinccentistes, segons un estudi de la Universitat de la Sorbona de París. Està documentada des del 1477 i el seu text, El Misteri de la Passió de Cervera, constitueix un dels textos dramàtics catalans antics, del cicle de la Passió, més complets que han pervingut fins als nostres dies. Dissabte sant la capital de la Segarra recrearà la Passió més antiga d'Europa. I ho farà al mateix recinte que fa 500 anys, l'església de Santa Maria. Un col·lectiu de quaranta actors cerverins, dirigits per Pep Oriol i l'escenògrafa Alba Cuñé, recrearan la història de la Passió de Crist tal i com es representava al segle XVI.

El projecte és un encàrrec del Patronat de la Passió de Cervera i va néixer fa uns quants anys amb l'objectiu de rememorar els orígens de la seva Passió. Es va engegar llavors un projecte de recuperació de la Passió medieval. El projecte tractava de posar en escena una reconstrucció el més fidel possible del Misteri de la Passió cerverina a partir de les referències que es tenen de les representacions religioses a l'interior dels temples, a mig camí entre la cerimònia religiosa i el teatre.

Després de més d'un lustre de treball a càrrec de Pep Oriol i Alba Cuñé, dissabte es farà una única representació per a 500 persones d'un dels textos dramatúrgics més antics escrits en català i que es posarà en escena en català antic i en vers. L'encàrrec ha disposat d'un equip de 40 actors, dels quals solament 4 són dones, ja que l'obra original l'escenificava el mateix clergat.

Per tal que aquesta reconstrucció fos el màxim de fidedigna possible, s'han dut a terme nombroses tasques de recerca històrica en diferents aspectes, com són el vestuari, l'espai escènic, el text, la música, la simbologia, l'escenografia, la posada en escena, entre d'altres.

Segons Pep Oriol, l'actuació pretén recuperar no només l'escenificació original, sinó també aconseguir l'ambientació de l'època tant en el vestuari, elaborat a mà, com la il·luminació, prescindint de la llum elèctrica i dels equips de megafonia. La recerca de la música original ha estat un treball de Daniel Vilarrubias i la producció musical anirà a càrrec de Xesco Grau.

El text data de l'any 1534, recuperat per Agustí Duran i Sanpere el 1915. L'escenificació és anterior i està documentada ja el 1481 amb el nom Passió del Fui de Déu. L'ambientació anirà a càrrec d'Alba Cuñé. La recreació cerverina és pionera: “S'ha representat a Tarragona i a Mallorca, però ni sencera ni regularment. El més proper seria el Misteri d'Elx”, assegura Oriol. Les passions, que escenifiquen les últimes hores de vida terrenal de Jesucrist, són molt antigues i se situen a mig camí entre la cerimònia religiosa i l'únic teatre de gran format que existia a l'època.