L'escola són els pares

Molts pares estan aquests dies angoixats perquè han de triar l'escola o l'institut dels fills. Han assistit a jornades de portes obertes, han parlat amb mestres i altres pares i han fet càlculs de les possibilitats que tenen d'entrar al centre preferit en funció dels barems de puntuació. Els estudis sobre rendiment escolar demostren, però, que l'escola té una influència molt petita en l'èxit dels alumnes i que el factor més important és, de bon tros, el paper dels pares.

Un estudi publicat el 2012 per la Universitat Estatal de Carolina del Nord, la Universitat Brigham Young i la Universitat de Califòrnia a Irvine concloïa que la implicació dels pares en tasques com supervisar els deures dels fills, implicar-se en l'escola i parlar amb els nens té molta més rellevància en l'èxit acadèmic dels estudiants que qualsevol activitat dins de l'escola.

També els informes desglossats de l'avaluació internacional PISA i d'organismes com el Consell Escolar de l'Estat remarquen l'important paper que poden tenir els pares en l'èxit acadèmic dels fills pel sol fet de dur a terme petites accions quotidianes a l'abast de qualsevol família com ara llegir contes als nens, conversar amb ells durant els àpats i participar en activitats de l'escola. “Els pares són molt més importants que l'escola” en la vida acadèmica dels fills “però deleguen massa” en el centre educatiu i “sembla que aquest tingui més importància de la que té”, assegura Ramon Cladellas, sotsdirector del departament de psicologia bàsica evolutiva i de l'educació de la Universitat Autònoma (UAB). “El fet que vagin a una escola o una altra –afegeix– té poca importància. El nen que té facilitat per als estudis anirà bé vagi on vagi, tot i que l'escola pot ajudar una mica”.

“La variable més important en el rendiment escolar dels nens són els pares i, més concretament, la mare”, explica Enric Roca, director d'Edu21. “És determinant la importància que la família dóna a l'escola”, afegeix.

Tot i que els pares tenen un paper clau durant tota la infantesa i adolescència dels fills, la seva influència és més rellevant com més petit és el nen. “En els nens de sis a tretze anys, la mare té un paper fonamental. Moltes vegades és ella qui hi està a sobre, qui vetlla perquè facin els deures, entreguin els treballs a temps. En canvi, els adolescents recolzen més en els amics”, diu Cladellas.

Un factor clau és l'entorn social. “Quan l'entorn sociocultural és més baix, l'escola té una funció de compensació més gran”, assenyala Roca. Molt sovint, els pares estan molt a sobre dels nens quan són petits i se'n desentenen a mesura que es fan grans. “L'acompanyament és cabdal a l'ESO, que és on s'acumula el fracàs”, adverteix Roca, especialment “en ambients empobrits, on els joves que no tenen prou autonomia fallen en els estudis i són més difícils” de reorientar.

El cantó positiu és que, encara que els pares no tinguin un nivell gaire alt d'estudis, ni molts recursos econòmics, poden ajudar els fills, també els adolescents, amb coses tan senzilles com parlar sobre temes socials o polítics o apuntar-los a activitats on, segons Cladellas, treballaran “valors com la
solidaritat i el treball en equip”. Cladellas alerta, però, contra un excés d'extraescolars. “És millor que siguin de caire físic i no carregar-los amb les de caire cognitiu”, recomana. “Embotir els nens de conceptes no és aprenentatge; millor fer menys coses i ben fetes”, hi afegeix. Ell sentit comú és més important que l'escola.