El TC tomba les mesures per garantir el subministrament energètic a les famílies vulnerables
El Constitucional declara inconstitucional part del decret de pobresa energètica en considerar que envaeix competències estatals
La sentència té dos vots particulars contraris
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la part del decret de pobresa energètica de la Generalitat que garanteix el subministrament d'electricitat i gas a les famílies vulnerables que no puguin pagar les factures. El TC considera que el govern català no té competències per decidir si s'ha de tallar o no el subministrament i per això ho considera “inconstitucional”.
El ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs del govern espanyol contra el decret llei 2/2013 de Catalunya, de 23 de desembre, sobre pobresa energètica, que va modificar la llei del codi de consum de Catalunya aprovat el 2010.
La sentència argumenta que la norma catalana envaeix les competències de l'Estat, que per llei ha optat per “la protecció del consumidor vulnerable mitjançant un sistema de bonificació a través del finançament de part del preu de subministrament d'electricitat i gas i no mitjançant l'establiment de prohibicions de desconnexió del subministrament”.
Concretament, l'alt tribunal declara “inconstitucionals i nuls” el paràgraf segon de l'apartat 6 i l'apartat 7 de la llei del codi de consum de Catalunya, reformat pel decret-llei. L'article 7 estableix que les unitats familiars que acreditin que estan en una situació de vulnerabilitat econòmica, “restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos” i també diu que el deute que es pugui acumular s'ha “d'ajornar” i té “el dret de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre els mesos d'abril a octubre següents”.
Per la seva part, l'article 6 fixa que en el cas que no s'hagi presentat l'informe dels serveis socials bàsics, sinó només la seva sol·licitud, l'empresa subministradora suspendrà la interrupció del subministrament fins que s'aporti l'informe o hagin transcorregut dos mesos des de la comunicació de la sol·licitud.
L'alt tribunal recorda que la legislació estatal s'estableix d'acord amb la llei europea, segons la qual, “els estats membres podran imposar a les empreses elèctriques, en honor de l'interès econòmic general, obligacions de servei públic que podran referir-se al preu del subministrament”. Així, la sentència assenyala que la normativa catalana incompleix la llei estatal en “imposar a les empreses comercialitzadores el subministrament d'electricitat i gas malgrat l'impagament” i que aquesta prohibició és “incompatible amb les previsions bàsiques, que opten per un disseny de protecció del consumidor vulnerable a través de la bonificació del preu del subministrament”.
Així mateix, el tribunal apunta que “cap objecció podria efectuar-se” si el legislador hagués optat per la regulació de “mesures assistencials consistents en prestacions econòmiques tendents a evitar la interrupció del subministrament d'electricitat i gas als consumidors vulnerables que rebin un avís d'interrupció”.
Vots particulars
La sentència té dos vots particulars, contraris a la decisió del tribunal. En un d'aquests, els magistrats Adela Asua i Fernando Valdés afirmen que el tribunal hauria d'haver desestimat en la seva integritat el recurs perquè la norma impugnada no contradiu, segons diuen, la regulació estatal. Sostenen que la norma estatal no conté una “regulació específica” per protegir els clients vulnerables davant la pobresa energètica en els termes exigits per la UE, “per la qual cosa deixen la porta oberta a la regulació per les comunitats”. També consideren que en regular un sistema de bonificació del preu de l'electricitat, la llei estatal “no expressa cap pronunciament sobre la voluntat d'excloure qualsevol mecanisme de suspensió de la desconnexió del subministrament a consumidors vulnerables en períodes crítics”
Per la seva banda, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que la matèria regulada pel decret llei impugnat no és el règim energètic sinó la protecció als consumidors més vulnerables, “per la qual cosa estem davant una norma de contingut social”. També afirma que encara que la matèria regulada fos el règim energètic, la norma catalana regula mesures “sobre les quals l'Estat no té competència exclusiva sinó compartida amb la Generalitat”, ja que es refereixen a “la qualitat dels serveis del subministrament d'energia”. Finalment, considera que la norma impugnada no contravé la legislació estatal perquè no conté la regulació exigida per les directives de la UE per a la protecció dels consumidors vulnerables.
