Càncer: ni pors ni barreres

Tot i les terribles derrotes individuals, la batalla contra el càncer s'està guanyant. Fa 25 anys la figura del supervivent no existia i ara l'índex global de persones que superen la malaltia ja és d'un 60%. La ciència avança de pressa, especialment en el camp de la medicina de precisió o personalitzada i la immunoteràpia, i això fa albirar als experts que d'aquí a 20 anys seran capaços de curar el 90% dels càncers.

El director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, Manel Esteller, i el cap del departament d'oncologia mèdica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, Josep Tabernero, van ser ahir els convidats a l'Esmorzar de Ciència del 7 Portes de Barcelona. Venien a parlar del futur de la recerca en càncer i tots dos, dues eminències en la matèria, van donar un missatge d'esperança.

En el càncer hi ha un 10% de factor hereditari, però l'altre 90% respon a causes ambientals. I és aquesta constatació la que permet aprofundir encara molt en la prevenció, especialment en càncers com el de pulmó i el de còlon, en què estan clars els factors de risc. En aquest sentit, Tabernero va recomanar seguir el decàleg preventiu que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que es pot resumir en res de tabac, alcohol amb moderació, dieta mediterrània, protegir-se del sol i dels virus i no abusar en excés dels tractaments hormonals. “En prevenció hi ha vuit maniobres que valen zero euros”, va assenyalar.

Perquè un càncer no surt d'un dia a l'altre, és “un procés de mutació genètica que requereix molts de temps”, va resumir Esteller. I en els últims anys s'han descobert tècniques, com la biòpsia líquida, “que permeten detectar l'alteració molecular amb l'anàlisi d'una gota de sang”, s'han incrementat els programes de cribratge, s'han identificat subtipus de càncers i “s'han trencat barreres” per investigar amb grups interdisciplinaris de diferents països que es transfereixen informació. Perquè, com bé va subratllar Tabernero, “l'única manera d'avançar és compartint dades de molts malalts per poder classificar les malalties”.

En aquest camp, té un paper fonamental la bioinformàtica com a eina per analitzar el genoma humà i que a la llarga permetrà donar a cada pacient el tractament que requereix. “Ara la medicina de precisió s'aplica en un 25 o un 30% dels tumors. D'aquí a res, es podrà aplicar en un 75%”, va avançar Esteller.

Més enllà de prevenir-la o eradicar-la, el que pretenen els científics és controlar la malaltia i aconseguir també que la metàstasi deixi de ser una paraula maleïda com ho és encara ara. I no és fàcil perquè les cèl·lules cancerígenes es van modificant, van buscant estratègies per enganyar el sistema immunitari i encara no es tenen les claus de per què passa això. “És heterogènia, canviant. Hi ha molts tipus de cèl·lules en el tumor”, explica Tabernero. En aquest sentit, l'epigenètica té una funció primordial. “És com l'ortografia del genoma, el que ens mostra les marques químiques que anem afegint a les cèl·lules.”

A mesura que s'avança en la investigació i que es troben fàrmacs que actuen atacant aquestes marques químiques, és més fàcil mirar el càncer de cara. L'envelliment de la població farà que continuï creixent la seva incidència. “És més probable tenir dos càncers a la vida que no que et toqui una vegada la loteria”, va ironitzar Esteller. I no s'ha de tenir por. “S'ha de conèixer la realitat; no parlar-ne és el pitjor”, va insistir Tabernero, que, això sí, va fer un advertiment sobre molta informació “falsa, sense base científica”, que també existeix.

Els experts en recerca oncològica també van fer una crida a la societat civil perquè inverteixi en investigació. Cal continuar destinant diners a la “medicina de precisió, molecular i sofisticada”. Calen més estudis epidemiològics. Cal desenvolupar vacunes i nous medicaments. Cal desenvolupar tractaments contra la metàstasi. En definitiva, calen més recursos en recerca “perquè no podem demanar que el sector públic ho assumeixi tot”, segons va advertir Tabernero.