Aclarida postincendi
La majoria de propietaris forestals d'Òdena i Castellfollit han pogut netejar els boscos cremats el 2015 amb la venda de fusta
A Sant Salvador i el Bruc s'hi desenvolupa un programa que estudia el comportament del foc
El 28 de juliol del 2015 al vespre es va donar per controlat l'incendi forestal que havia començat dos dies abans en uns camps agrícoles d'Òdena. En total, el foc va arrasar 1.280 hectàrees entre les comarques del Bages i l'Anoia, majoritàriament matollar i bosc de pi blanc, i va deixar al seu pas un paisatge de cendra més que desolador.
Avui, vuit mesos i mig després, el gris s'ha anat difuminant gràcies a unes tasques de neteja que arribaran a la seva recta final abans que comenci la nova temporada d'estiu.
Viatjant per l'eix diagonal, el canvi ja és ben visible, sobretot a la zona entre Castellfollit del Boix i Òdena, on després de talar tots els pins cremats l'estampa que hi ha quedat recorda, salvant totes les distàncies, les muntanyes pelades dels Monegros aragonesos.
Això és perquè la majoria de propietaris d'aquesta zona afectats per l'incendi –i que s'agrupen dins l'Associació de Propietaris Forestals Serra de Rubió, que també integra Castellolí– es van acollir a un concurs assessorat per la Diputació de Barcelona que ha permès “vendre 15.000 tones de fusta cremada, que s'ha convertit en estella”, han explicat fonts de l'ens provincial.
La Diputació ha relatat que aquesta part de bosc que s'ha talat equival a unes 600 hectàrees i que el seu paper ha consistit a “assessorar” els propietaris “a l'hora de fer el plec de clàusules i d'establir les condicions de venda de la fusta”.
El concurs “va funcionar bé, perquè s'hi van presentar diverses empreses, i es va poder fixar un preu de 8 euros per tona, a banda que s'ha pogut netejar el bosc”. Dels 14 propietaris que integren l'associació, onze es van acollir a la iniciativa.
Celestí Rius, alcalde de Castellfollit del Boix, ha destacat que “és important que s'hagi pogut fer abans de l'estiu”.
Rius, però, introdueix una reflexió: “ara ja no recordem que, abans de ser un bosc de pins, tot això eren faixes, estava tot com ara, eren camps.” Si va plovent, diu, “el pi tornarà a sortir sol, es regenera bé i en deu anys el paisatge pot tornar a ser el mateix. Però un cop surtin la pregunta tornarà a ser: qui ho aclareix?”.
Per l'alcalde, les ajudes que han rebut propietaris i entitats “han estat poquíssimes” i explica una curiositat com a exemple: “el vehicle de l'ADF que se'ns va cremar durant l'incendi l'hem pagat amb una subvenció de 10.000 euros de l'Obra Social la Caixa.”
Protecció del sòl
No tota la zona que es va cremar, però, s'ha pogut convertir en estella. A diferència dels terrenys de Castellfollit i Òdena, els de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc estan dins l'àrea d'actuació del projecte Life Montserrat, que també impulsa la Diputació de Barcelona.
Abans del foc de l'any passat, en aquesta zona –que ja es va cremar en el gran incendi del 1986– s'hi estaven duent a terme les principals accions de gestió i millora forestal del projecte.
Fonts de la Diputació han explicat que, en aquest cas, els arbres que s'hi van cremar no s'han pogut comercialitzar: “el pi era petit, la fusta no estava madura i no tenia prou valor.”
Per aquest motiu, es va optar per una altra estratègia: s'ha netejat i s'han deixat branques i matèria orgànica sobre el terreny amb la idea que actuïn de protecció del sòl per possibles erosions causades, per exemple, per la pluja. Segons els tècnics de l'ens provincial, “el pi hi tornarà a néixer de manera espontània”.
De la mateixa manera que s'estava fent fins ara, “es farà un seguiment en els propers anys”.
Frenar l'avanç del foc
Segons recull el projecte Life, les accions d'aclarida del bosc que es van desenvolupar abans que aquesta àrea de Sant Salvador i el Bruc es cremés l'estiu passat van permetre que les flames no entressin al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat: “els treballs previs van ajudar de manera significativa a parar l'avanç de l'incendi a la carretera de Can Maçana”. Concretament, van fer que el foc tingués menys capacitat de salt i que la flama fos menys violenta. També va permetre que els camions dels bombers es poguessin moure en un entorn més segur.
Aquestes aclarides s'havien dut a terme “en zones estratègiques identificades pels bombers, sempre en masses forestals de pi blanc regenerades després del gran foc de 1986”.
L'incendi d'Òdena, per tant, va permetre “demostrar que els treballs van ser efectius”.
L'informe també detalla que si aquest mateix incendi d'Òdena s'hagués produït uns anys més tard, amb les accions de gestió forestal del programa Life ja del tot consolidades, “el seu efecte de protecció i resiliència davant del foc hauria estat encara més destacat”.
Dos escenaris
El projecte Life Montserrat es basa en l'anàlisi dels grans incendis que s'han produït a l'entorn d'una de les muntanyes més emblemàtiques del país, així com en l'estudi del seu clima, topografia i vegetació.
La investigació en aquest camp ha permès identificar dos possibles escenaris de propagació de grans incendis a l'entorn de Montserrat.
Per una banda hi ha els incendis convectius, que avancen amb força des de la banda oest de la muntanya impulsats per vents de ponent. És el que va passar el 1986, quan es va produir un gran foc que va arrasar 7.600 hectàrees.
De l'altra, hi ha els topogràfics, en què el foc progressa ràpidament per la vall del riu Llobregat a causa de l'efecte de succió que genera la mateixa vall. N'és exemple el foc del 1994, que va calcinar 3.200 hectàrees.
El fet de poder intuir cap on es poden dirigir les flames permet fer una millor tasca de prevenció i de gestió del bosc.