Educar en valors al rec Comtal
Els veïns reclamen un projecte socioeducatiu al tram entre Vallbona i Montcada, ja dignificat
La tradició de banyar-se al canal a l'estiu, tot i estar prohibit, dóna peu a problemes de convivència
Plantegen oferir activitats educatives i culturals als usuaris per garantir un ús respectuós de l'espai
“Continua sent la perifèria de la perifèria, però hem aconseguit que es dignifiqui.” Ho diu l'activista Antonio Alcántara mentre passeja pel camí –ara condicionat– que uneix el barri barceloní de Vallbona, al districte de Nou Barris, i el de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac. El passeig discorre en paral·lel a un tram a cel obert del rec Comtal i separa el mil·lenari canal de les vies del tren. Més enllà del record, ja gairebé no queda res d'aquell estretíssim camí de terra, sense fanals, on s'acumulaven les escombraries i els anys d'abandonament. La campanya ciutadana que es va iniciar l'any 2013 per a la dignificació d'aquest tram del rec ha donat fruits i els veïns estan satisfets. “És un clar exemple per demostrar que, quan ens organitzem per reivindicar allò que és just, la tenacitat dels veïns aconsegueix dignificar uns barris que estaven abandonats per l'administració”, destaca José Luis Conejero, president de l'Associació de Veïns de Can Sant Joan.
Les obres de millora del rec Comtal han tingut en compte les necessitats veïnals i les està executant el Consorci del Besòs, en el marc d'un acord amb els ajuntaments de Barcelona i Montcada. Els treballs se centren ara en la neteja del talús que ressegueix el canal, on s'han acumulat durant anys runa i deixalles. L'esperada rehabilitació d'aquest tram del rec, doncs, està a punt de finalitzar i ara és hora de mirar cap al futur. Per això, un dels temes que hi ha damunt la taula és la utilització que es fa de l'espai. Amb l'arribada del bon temps, molts veïns –grans i petits– continuen posant en pràctica l'antic costum de banyar-se al canal, tot i que la normativa ho prohibeix.
Les entitats veïnals consideren el rec “un bé comú que s'ha de gaudir”, però són conscients que aquesta tradició dóna peu, en alguns casos, a usos “abusius” de l'entorn i, de retruc, a problemes de convivència. “Hi ha gent que hi fa barbacoes i hi vénen nois que ocupen el carrer amb les tovalloles, fins al punt que dificulten el pas dels autobusos que fan parada a la plaça del Primer de Maig”, explica Ángel Campano, que és veí de Vallbona i viu a tocar del rec.
Arribats a aquest punt, no és estrany que el bany lúdic al canal sigui objecte de debat. Sobretot tenint en compte que les dues associacions de veïns implicades tenen punts de vista diferents sobre la qüestió. La frontera administrativa entre els dos municipis ha quedat fixada allà on l'aigua surt a la superfície, de manera que tot el tram del rec a l'aire lliure discorre per Barcelona. I, a Vallbona, hi estan radicalment en contra. “El Consorci del Besòs ha dit ben clar que l'aigua no reuneix les condicions per banyar-se i, a més, no està permès fer-ho ni està garantida la seguretat”, afirma la presidenta de l'Associació de Veïns Vallbona-Rec Comtal, Emilia García. Els nens –argumenta– “no són conscients del perill; al canal hi ha pedres i fang, i molts s'hi tiren de cap”. “Si algun nen es dóna un mal cop es pot matar, i això de cap manera pot passar sota la nostra responsabilitat”, afirma. García hi afegeix que algunes nits hi ha baralles i que es produeixen comportaments incívics. “De vegades els veïns tenen problemes per passar fins a Montcada; hi ha persones que ocupen tot l'espai i, si els dius que s'apartin, a sobre et planten cara”, comenta. Els veïns demanen que es col·loquin rètols per informar de tot allò que no està permès en aquest espai. “Volem que es potenciï el rec Comtal, que és un lloc meravellós, i que s'hi facin excursions i que es visiti, però amb civisme; hem lluitat molt per aquest pas i perquè es mantingui”, diu.
Compartir responsabilitat
L'Associació de Veïns de Can Sant Joan, per la seva banda, no vol que s'hi prohibeixi el bany, però tampoc és partidària de promocionar-lo. “La gent s'hi ha banyat tota la vida i ho continuarà fent; hi ha nens que han après a nedar al rec i gent gran que aprofita la fredor de l'aigua per remullar les cames i alleujar el dolor de l'artrosi”, explica Alcántara. “El que cal aconseguir –prossegueix– és una utilització respectuosa i cívica de l'espai.” Els veïns aposten per desenvolupar un projecte socioeducatiu i de mediació en aquest tram del rec, que posi el focus en els caps de setmana d'estiu. Proposen, en concret, que dos educadors socials facin activitats educatives i culturals –per a infants, joves i famílies– de divendres a diumenge, entre el juny i el setembre. “El projecte ha de tenir com a objectiu educar en valors, donar a conèixer el patrimoni cultural i fomentar la convivència i un ús correcte de l'espai a través de la mediació”, diuen. Una acció educativa que consideren que cal combinar amb una atenció preferent pel que fa al control policial i la neteja de la zona.
Des de Can Sant Joan fan encara un altre apunt. “El projecte ha de tenir
la complicitat i una responsabilitat compartida de les entitats veïnals i dels dos municipis”, destaca l'associació de veïns. Ara bé, què hi diuen Barcelona i Montcada? En la darrera reunió mantinguda amb els representants veïnals –al març–, ja es va acordar que es dedicaria una especial atenció a l'espai pel que fa a la neteja i al control policial. Els ajuntaments, però, encara estan valorant la proposta sobre el projecte socioeducatiu i no s'ha concretat res en aquest sentit, tot i que la veuen amb bons ulls.
“El de l'aigua és un patrimoni que a Montcada volem reivindicar i recuperar; s'estan posant en relleu els elements històrics, culturals i patrimonials del rec Comtal i ens sembla bé que els veïns també es facin seu el projecte i que lluitin per dignificar-lo, reivindicar-lo i mantenir-lo”, explica el regidor d'Urbanisme del consistori vallesà, Jordi Sánchez. Recorda que el canal no està preparat per al bany i es mostra partidari de buscar usos compatibles amb l'espai i amb el seu manteniment, amb vista a plantejar alternatives d'oci i de lleure. “Volem gestionar-ho de la millor manera possible; hem de veure d'on podem treure els recursos i com podem donar forma i implementar el projecte, aprofitant les aportacions que fan les entitats veïnals”, diu.
En la mateixa línia s'expressa el conseller tècnic de Nou Barris, Carlos Izquierdo, conscient que “és difícil aconseguir al cent per cent que la gent deixi de banyar-s'hi”. “Ens alegra que tenir cura de l'espai també sigui una preocupació de les entitats veïnals; estem estudiant la seva proposta i els recursos que hi podem destinar. La idea és començar a fer alguna cosa ja aquest estiu”, afirma.
Memòria històrica
La millora i dignificació de l'entorn del rec ha inclòs la reurbanització del passatge de Reixagó, on el conegut grafiter Roc Blackbock ha reblat el clau pintant un mural de 100 metres. “Reflecteix el valor patrimonial del rec, tota la història que hi ha al darrere, l'entorn natural i el seu vessant més social, ja que ha estat un element que ha articulat al seu voltant una vida social intensa i lúdica”, explica l'artista. En el mural, de fet, es pot veure l'escena d'uns nens banyant-se al rec a la dècada dels setanta i d'unes bugaderes rentant roba al canal. Són, potser, les imatges que més capten l'atenció dels veïns. “M'encanta el mural, el vaig mirant durant tot el camí”, explica la Piedad, de 83 anys, mentre passeja amb el Jesús, el seu marit, de 92. “Vam venir de Granada fa més de 50 anys i durant cinc anys vam viure en una petita casa sense aigua; per això veníem a rentar la roba al rec. Hi ha hagut un canvi molt gran; abans la zona estava fatal
i ara s'hi pot passejar molt bé. Estem molt contents”, comenta la Piedad.
El mural, però, contrasta amb les deixalles que hi ha escampades per la zona de la Muntanyeta de Can Sant Joan, just a l'altra banda del passatge. Els veïns, com no podia ser d'una altra manera, reclamen que es netegin.
LES FRASES
Pla estratègic per rehabilitar i protegir el canal mil·lenari
L. S
Els tècnics d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i els del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona estan treballant i desenvolupant un pla estratègic –juntament amb els districtes afectats– per potenciar el rec Comtal, una de les infraestructures hidràuliques més importants en la història de la ciutat. En el marc del projecte, es preveuen un conjunt d'actuacions en diversos punts del traçat de l'aqüeducte mil·lenari per protegir-lo i rehabilitar-lo en un recorregut que comprèn Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, l'Eixample i Ciutat Vella. Es preveuen, segons fonts municipals, intervencions urbanístiques i de renaturalització, a més de recuperacions arqueològiques.
El projecte ha agafat impuls després del descobriment –al març– d'un nou tram del rec Comtal al carrer Dos de Maig, amb motiu dels treballs de remodelació de la plaça de les Glòries i el seu entorn. El pas de l'estructura hidràulica per aquest sector de la ciutat era conegut per la documentació conservada, però el cas és que la troballa podria ser una peça clau per determinar si el seu origen –situat al segle X– és anterior al que es pensava. Per verificar-ho, caldrà esperar que es coneguin els resultats de les anàlisis de carboni 14.
Arran del descobriment esmentat, en la darrera comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat es va aprovar per unanimitat una proposició de CiU que instava el govern municipal a fer un pla director per protegir i rehabilitar el rec des de Vallbona fins a Ciutat Vella. El pla, segons va defensar el regidor Jordi Martí, “ha de tenir com a objectiu recuperar l'aigua corrent on sigui possible i incloure actuacions de reivindicació del traçat del rec com a futur eix interurbà naturalitzat, a banda d'intervencions de recuperació arqueològica als punts més significatius i de més interès històric”.
A la troballa feta a les Glòries, cal afegir-hi el projecte del futur parc del Rec Comtal de Sant Andreu, que es farà al recinte arqueològic del carrer de Fernando Pessoa. Un jaciment que té la singularitat de reunir restes de l'aqüeducte romà i del rec, i també les ruïnes de l'antic molí de Sant Andreu.