Personatges i coses ben bé d'Olot

Josep Maria Canals és un activista cultural olotí i, ara, un documentalista de la crònica social de les últimes dècades. De fet, les seves dues últimes publicacions són fonamentals per entendre la història d'Olot dels últims vuitanta anys. Primer, gràcies al seu Diccionari biogràfic d'Olot, on deixa constància dels noms i de la vida i obra de quasi un miler d'olotins dignes de tenir un raconet a la història local. Ara hi torna amb la publicació La gent i les coses d'Olot, on els més joves aprenen història local i els olotins més grans i de mitjana edat recorden com han evolucionat els espais públics de la ciutat, actes socials ja desapareguts –com el polèmic ball pla–, les celebracions litúrgiques de temps enrere i, per esmentar només un altre exemple, refrescar la memòria sobre les deseneres, que participaven en la litúrgia quaresmal de les Quaranta Hores.

A La gent i les coses d'Olot, Canals hi inclou noranta persones amb el corresponent resum biogràfic i el lector hi troba diversos capítols que expliquen com han evolucionat aspectes com els espais públics i els serveis; els anys trenta, la república i els anys convulsos des del punt de vista polític i social; la guerra civil; l'arribada dels militars i falangistes a la ciutat, el servei militar, la Guàrdia Civil, la religió, l'evolució del sistema educatiu; la misèria de la postguerra, el comerç, el racionament i l'estraperlo; la sanitat, els curanderos i sanadors; la pagesia, la indústria, l'economia casolana i, entre molts altres aspectes, la cultura, els costums, les tradicions i les formes d'oci. A més, ha dedicat tot un capítol a la particular parla de la Garrotxa. Tot està il·lustrat amb fotografies del mateix autor i del fotògraf Emeteri Vélez i Valls.