LA crònICA
Quina creu!, han estripat el cartell
A mi m'agrada. Ja em perdonareu la franquesa, però m'agrada. No dic que estigui bé, perquè no tinc prou criteri professional per opinar. D'entrada, vist sobre el paper (o en pantalla), en pla, m'agrada. I em va agradar més quan el vaig veure penjat, a les parets, i especialment al vidre de les botigues, amb aquest estrip central que colpeja, que dol, i a la vegada s'ofereix expectant. I m'ha agradat rotundament quan l'he vist gros, majestuós, tridimensional en les cartelleres de xapa repartides pel centre.
I dic públicament que m'agrada perquè en aquest cas, com en tantes altres coses!, he sentit molt més els detractors que no pas els elogiosos. Com en tantes coses, als negatius, als censuradors, se'ls sent molt. I m'agrada també el cartell d'aquest any perquè m'agrada que hagi creat aquesta polèmica, en la qual he sentit, he llegit, moltes opinions en contra, però pocs arguments.
El cartell imprès és un parany. Alguns sentenciaven: “Home, si hagués apujat un xic el travesser....” No hi ha creu! Ni grega ni llatina. Un esquinç; és precisament per aquest buit que crea darrere l'estrip, que a mi m'agrada. Què hi ha dins el forat? És d'allà, d'on ha de brollar la festa, curulla d'infinitat d'actes programats? O és el catau on hem d'enterrar les nostres frustracions i les nostres limitacions que ens poden impedir gaudir-la?
Entenc que algú prefereixi coses més tradicionals. Però fa molt temps que Toulouse-Lautrec és mort! De fet, la Santa Creu tampoc és el Moulin Rouge. Hi ha qui troba que el cartell d'en Manel Gràvalos no fa fira/festa recordant, suposo, el mestratge de l'Eduard Bartolí, o qui sap, fins i tot el de Marià Baig. Aneu a l'hemeroteca, repasseu els seus i comproveu si tots evocaven les fires, si tots identificaven Figueres. El resultat us sorprendrà. Sempre ens quedarà París, o la majoret d'en Pere Prats (1980).
En el fons, el cartell de les fires figuerenques, la polèmica que ha creat, no és res més que la discussió permanent que viu la ciutat entre els que opinen que Figueres ha perdut el nord i va cada dia més enrere i els que pensem que els temps passats van ser millors... en el passat. I que avui el que cal és mirar endavant amb propostes noves i valentes, que inundin de colors els blancs, i colpegin amb força els interiors fins a fer un bon estrip.
Mira!, ves que no sigui aquest, un possible significat del cartell, que, per si no ha quedat clar, ho repeteixo: a mi m'agrada.