“La presó té tanta força que destrueix les persones”

Depèn de la presó. Els sis anys que vaig passar a la primera presó de Nova York, eren persones que venien del carrer, afroamericans i hispanos, delinqüents comuns que havien fet robatoris, potser havien mort algú en una baralla, en un context on això es pot entendre, de manera esporàdica. A la presó federal hi havia la flor i nata de la societat, persones que no tenen res a veure amb les que puc trobar a Figueres o a Girona. La presó americana segueix un model diferent del d'aquí. Ells parlen de càstig i nosaltres, de reinserció. Jo estic en contra de la reinserció quan es tracta de reinserir-los en el món que els ha maltractat. Si parlem de com de fer-los créixer com a éssers humans, en el sentit de responsabilitat, de coneixement.. aquí sí que hi firmo.

Hem muntat un món desastrós. Si un noi ha tingut la mala sort de viure amb una mare drogoaddicta, o amb un pare maltractador, què en pot sortir? La reinserció hauria de ser més aviat prevenció. Donar una formació que fos més per aprendre a ser ésser humà perquè la vida no és un cotó fluix, a la vida hi ha de tot, hi ha moments d'esperança i moments en què et sents enfonsat. Les presons les tancaria totes. Deixaria una mínima presó, molt selectiva. La majoria de persones que hi ha a les presons espanyoles han comès delictes menors que podrien tenir un altre tipus de tractament, de vigilància i control per mitjans electrònics, que n'hi ha, com ara portar una polsera, un mòbil... que, a més, resulten molt més barats a l'administració que no pas mantenir el sistema penitenciari.

No hi ha fórmules màgiques. Les presons, tal com les tenim concebudes, són escoles del crim, i no només per als interns, amb víctimes col·laterals entre el que hi treballen. La presó et fa diferent. Molts funcionaris que vaig conèixer a Nova York tenien problemes familiars. He vist suïcidis. La presó té tanta força que destrueix les persones.