Vint-i-cinc anys de casal

El passat febrer es van celebrar cinc anys des que el casal Despertaferro va inaugurar el seu primer local en propietat a la ciutat de Reus. Un equipament de què cancel·laran la hipoteca, previsiblement, el 2019 i on l'activitat associativa i ciutadana bull diàriament a través de les 13 entitats que aixopluga (Avellana Roja, el club esportiu Despertaferro, la colla de carnaval Rovellats, el sindicat Cos, la CUP, el Bou, el Casalet, H20, I ara què?, Ecoferro, l'Hora Violeta, Ràdio Terra i SEPC). Abans d'aquesta darrera etapa “dolça” del Casal, en paraules de Xavier Milian, membre de l'entitat, la seva trajectòria va iniciar-se el 1991 en un local del carrer Sant Francesc amb la implicació de joves com ara Albert Estivill i esdevenint un espai pioner a tots els Països Catalans. Avui, hi ha més d'un centenar d'aquests espais arreu del territori, però a principis dels noranta l'únic referent d'aquest tipus era el casal dels Gerds del Garraf.

“El casal sempre ha tingut una doble vessant: ser una plataforma en què els col·lectius tinguin espai per desenvolupar-hi la seva activitat i ser un espai obert a la ciutadania per socialitzar el discurs i potenciar noves iniciatives”, explica Milian. Un motiu pel qual insisteix que faciliten l'ús de l'equipament a altres entitats que ho necessiten, com seria el cas de la PAH o Som Energia. Tot i així, la història de l'espai ha passat per alts i baixos en aquest quart de segle.

Milian, que fa 16 anys que hi participa, recorda que el 2002 el nombre de socis actius es va reduir a únicament 5 persones i que, des de les anteriors instal·lacions del carrer Sant Elies, van impulsar la revifada actual començant pel club esportiu. “Aquell local va ser la plataforma de llançament per venir aquí”, explica. Així mateix, subratlla que l'actual espai no es va assolir de manera senzilla: “ Vam estar els últims cinc, sis anys amb aquest projecte en ment i ens vam dedicar a fer tot d'activitats per construir l'edifici.”

Si una cosa caracteritza el casal Despertaferro és la reivindicació de l'espai de carrer, tal com demostren iniciatives com les barraques de festa major, la recuperació de la manifestació de l'11 de setembre o els vermuts i dinars populars que tot sovint impulsen. Precisament, Milian adverteix el retard que porta enguany la signatura del conveni de barraques, que podria afectar la celebració d'aquest acte festiu.

Sobre la reivindicació de l'espai urbà, Milian és molt crític amb l'Ajuntament de Reus: “Hi ha un problema estructural amb el consistori que només fa que posar traves a les entitats de la ciutat per fer activitats”, diu. Una crítica que amplia a la consideració que té el consistori reusenc de l'entitat, segons el seu parer.

Respecte dels actes de celebració dels 25 anys del casal previstos, Milian denuncia que una jornada prevista a La Palma no es podrà celebrar perquè el reglament de l'espai no permet concerts després de les 10 del vespre, una situació que li sembla incomprensible. De cara al proper setembre, anuncia l'edició d'un llibre amb fotografies i textos que expliquin totes les activitats fetes aquests anys. “Ara que tots són independentistes –ionitza–, som més necessaris que mai”, conclou.