“Més gent que mai”

Girona més que bullia ahir. “Quina gentada!”, “és una autèntica bogeria!”, “no recordo cap any amb tanta gent!” són alguns dels comentaris que se sentien repetidament ahir al migdia pels carrers del Barri Vell, mentre per les xarxes socials hi havia qui piulava irònicament amb l'etiqueta #tempsdecues. I és que, certament, ahir en el primer dia de Girona, Temps de Flors del 2016 hi havia gent gairebé podríem dir com mai i hi havia cues fins i tot en llocs on no és habitual. A l'accés al claustre de la catedral pel passeig Arqueològic, per exemple, hi havia una cua de ben bé cent metres. Pitjor encara, és clar, en els llocs clàssics de cua. Als Banys Àrabs ja a primera hora n'hi havia i abans del migdia la filera ja arribava a la porta de l'església de Sant Lluc. Una cosa semblant passava als soterranis de la catedral, on la cua arribava pels volts del migdia fins davant de l'església del Cor de Maria.

I això que a primera hora havien caigut quatre gotes mal comptades, que no van espantar ningú. O potser justament va ser això, la por que després plogués –el record de Sant Jordi és recent–, el que va omplir la ciutat des de mig matí. Alguns dels visitants, això sí, duien el paraigua a la mà, per si de cas. També se'n veien d'enlairats; els dels guies de grups organitzats, que Déu n'hi do els que hi havia. En tot cas, el temps va aguantar. De fet, per què no dir-ho, va ser fins i tot propici: la manca de sol va ajudar a fer menys feixugues les cues.

Les aglomeracions en alguns moments van ser tan importants que van obligar a tancar momentàniament alguns accessos. Poc després del migdia, per exemple, es va tallar l'accés a les escales de la catedral pel portal de Sobreportes, fet que va crear un cert desconcert. “Deu ser que hi ha en Puigdemont”, deduïa un visitant, mentre un guàrdia municipal aclaria la situació a crits: “Està tot col·lapsat! Està tot col·lapsat!” Una hora després, on gairebé no es podia passar era pel carrer de la Força i per això se'n va tancar l'accés de pujada.

Al mateix temps els restaurants es començaven a omplir. La majoria oferien menús especials i cap a la una ja estaven plens de gom a gom, segurament per la por dels més previsors de no trobar-hi lloc més tard. I mentrestant seguien arribant rius de gent cap al centre, per exemple des del pont de Sant Feliu, col·lapsat gairebé tot el matí; a les zones d'aparcament dels afores, com a Fontajau, feia hores que ja no hi havia lloc i els conductors més barruts s'inventaven places als llocs més inversemblants; i els principals accessos de la ciutat eren durant tot el matí i migdia mereixedors també de l'etiqueta #tempsdecues.