Majoria de classe alta en una universitat més equitativa
El 40% dels universitaris provenen de famílies amb un nivell d'estudis baix i els més benestants estan sobrerepresentats
La major part dels pares paguen les despeses de la carrera dels fills
La universitat és cada cop més equitativa i fa una important funció d'ascensor social, especialment si es compara amb les generacions anteriors, com ho demostra el fet que el 40% dels estudiants universitaris provenen de llars en les quals els pares tenen un nivell d'estudis baix. Així i tot, encara persisteixen les desigualtats, i els fills de famílies amb ocupacions de nivell alt estan sobrerepresentats: un 43% en els graus i un 45% en els màsters.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Via universitària. Ser estudiant universitari avui, realitzat per la Xarxa Vives d'Universitats i la Fundació Jaume Bofill a 20.512 estudiants de dinou universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya del Nord, que es va fer l'any passat. L'enquesta reflecteix la democratització de la universitat de les darreres dècades en funció del nivell educatiu dels pares, però s'observen desigualtats notables si es té en compte l'ocupació de les famílies. Així, el 36% de les mares i el 49% dels pares dels estudiants universitaris tenen ocupacions de nivell alt, mentre que en el conjunt de la població aquest percentatge és clarament inferior, el 26% en el cas de les dones i el 27,7% en el dels homes.
Paradoxalment, la crisi econòmica dels darrers anys ha contribuït a incrementar l'accés de les classes més desafavorides a la universitat, una opció per la qual s'han decantat molts joves que no trobaven feina, segons explica Elena Sintes, coautora de l'estudi amb Antonio Ariño. A aquest fet –afegeix Sintes– s'hi suma un major interès per la formació al llarg de la vida, que ha empès “nous perfils socials, com adults amb fills que treballen”, cap a l'educació superior.
Tot i l'emergència de nous perfils, la major part d'universitaris són joves que depenen del suport econòmic familiar. El 52% viuen a casa dels pares, que són els principals finançadors de les despeses dels estudis en aquest mateix percentatge. Només un 23% es paguen les despeses dels estudis treballant durant el curs, un 13% amb una beca i un 6% treballant durant les vacances. També en aquest apartat hi ha diferències socials. Els estudiants que més depenen de la família per afrontar les despeses són aquells amb mares d'alt nivell d'estudis.
Pel que fa a les vies d'accés a la universitat, un 67% hi accedeixen a través de la selectivitat, mentre que un 18% hi arriben procedents de la formació professional, un percentatge que es redueix al 13% en els estudiants d'origen social alt.
LES XIFRES
Vocacionals i escèptics sobre el futur professional
L'estudi Via universitària. Ser estudiant universitari avui mostra un escepticisme dels estudiants universitaris sobre el seu futur: només un 33% creuen que la carrera els servirà per tenir una professió de prestigi o ben pagada. Segurament per això, la majoria es decanta per triar la carrera que els agrada i que els permetrà exercir la professió que voldrien (el 73%) i el 81% afirmen que els seus estudis els serviran per cultivar- se i enriquir els seus coneixements. Quan es tracta d'avaluar la universitat, en canvi, el grau de satisfacció és escàs. En el 44% dels casos, els estudiants expressen un “acontentament sense més” i només el 26,5% mostren “entusiasme”. Ben diferent és el cas dels que estudien en modalitat no presencial, la meitat dels quals es declaren “entusiasmats” amb els estudis.
Per mirar de millorar l'aprofitament dels estudis i l'equitat, l'informe proposa insistir en l'orientació dels estudiants, oferir més flexibilitat amb mesures com ara horaris comprimits, fomentar l'accés a la universitat des de l'FP i instaurar un bon sistema de beques i ajuts.