societat
EL DESALLOTJAMENT DE GRÀCIA
El bullidor de Gràcia segueix descontrolat
La protesta més multitudinària pel desallotjament del Banc Expropiat deriva en una tercera nit d'aldarulls
El director dels Mossos s'enfronta a la CUP al Parlament per l'actuació policial, que Colau evita qüestionar
L'incendi desencadenat a Gràcia d'ençà del desallotjament del centre ocupat conegut com a Banc Expropiat segueix descontrolat. Ahir hi va haver protestes i aldarulls al barri per tercera nit seguida, després que durant el dia el conflicte no deixés de guanyar protagonisme polític, aquest cop no tant a l'ajuntament, com quan fa dos anys va passar amb Can Vies, sinó essencialment al Parlament, centrat el conflicte en la sembla que inevitable controvèrsia sobre l'actuació policial. És un guió conegut, però que aquest cop té una altra derivada, perquè, amb el debat de pressupostos en l'aire, tensa encara més la corda entre el govern i els seus incòmodes socis de la CUP.
Ahir, el pla dels organitzadors de la protesta convocada al vespre era encerclar el local desallotjat, al que dimarts van aconseguir tornar a accedir de manera efímera abans que la policia els fes fugir amb una càrrega duríssima. La cita tornava a ser a la plaça Revolució, a pocs metres de la finca i que es va omplir. S'esperava que diverses marxes sortides d'altres barris accedirien al punt on estpa situat el Banc Expropiat per diversos itineraris. El blindatge policial ho va impedir: el dispositiu tallava tots els carrers al voltant del recinte.
La concentració, la més multitudinària fins ara, va derivar en una manifestació encapçalada amb una pancarta dedicada al propietari de la immobiliària titular de l'edifici desallotjat. Després de voltar pels carrers de l'entorn, la comitiva va acabar tornant a la plaça. Allà es van formar diversos grupuscles de manifestants que es van disseminar al llarg i ample del barri, alguns dels quals es van dedicar a provocar incidents i destrosses al seu pas. A les onze de
la nit, ja hi tornava a haver caixers i establiments danyats, barricades de
contenidors bolcats i cremats i corredisses i càrregues policials. I també cassoles sonant als balcons i un helicòpter en mode Gran Germà sobrevolant la zona.
Crítiques al dia escollit
Hores abans, la polèmica sobre l'actuació dels Mossos en el desallotjament de dilluns i durant els disturbis posteriors va escalfar la comissió d'Interior del Parlament, on el director general de la Policia, Albert Batlle, compareixia i es va oferir a fer balanç als diputats sobre l'actuació policial. Batlle va acabar la intervenció empipat i apujant el to quan la diputada de la CUP Mireia Vehí va demanar la seva dimissió en qualificar de “brutal i abusiva” l'actuació policial per “males directrius polítiques”. “L'únic violent i brutal és l'actitud dels que vostè empara”, va replicar.
Batlle va explicar que l'ordre de desallotjament els donava de límit per fer-ho fins la primera quinzena de juny i va assegurar que els agents la van executar “amb pulcritud”, dilluns, separant-la de la manifestació, també tranquil·la –va admetre–, i dels aldarulls finals, “protagonitzats per uns 40 violents que es van posar casc i uns 30 encaputxats”.
La diputada del PSC Assumpta Escarp va preguntar a Batlle si s'havia escollit la data coincidint amb el pacte dels socialistes a l'Ajuntament de Barcelona, i el diputat Josep Nuet, de Catalunya Sí que Es Pot, també li va retreure que ho fessin coincidint amb el primer any d'Ada Colau a l'alcaldia. Batlle va assegurar que no era una decisió política, sinó dels professionals policials i que dues de les mesures de fer-ho era –segons va dir– “perquè els dilluns no hi ha mercat” –tot i que sí que n'hi ha, el que no hi ha és peix– i “passades les nou del matí perquè els nens estiguin a escola”.
Batlle va indicar que l'actuació de dilluns va durar quinze hores i va implicar 278 agents, 14 dels quals van resultar ferits lleument –dimarts, amb menys incidents, hi va haver quatre mossos lesionats–. La diputada de la CUP va mostrar-li fotos de ferits per bales de foam al cap i al cos, i les d'una persona que va perdre un dit i va xifrar en 25 els ferits els dos primers dies per boles viscoelàstiques: 16 dilluns i 9 dimarts, quan les destrosses de material públic també van ser menors: es van xifrar en 4.000 euros, segons fonts municipals, quan la factura de dilluns ascendia a 60.000.
Colau, que ahir es va reunir amb el conseller Jordi Jané per abordar la situació, va evitar entrar en el debat sobre la pertinència de les actuacions policials, i quan a migdia li van preguntar sobre el particular, es va remetre a la compareixença que havia de fer Batlle. Colau va insistir a marcar distància entre els aldarulls graciencs i els viscuts fa dos anys a Sants per la part que li toca més directament: el d'ara és “un conflicte entre particulars”, va reiterar, perquè la finca és propietat d'una immobiliària, mentre que l'edifici de Can Vies pertany a TMB, una empresa municipal. Colau va voler “separar clarament” els ocupants de l'edifici i les accions de caire social que s'hi feien dels causants d'uns aldarulls que, en paraules seves, “han despertat un rebuig unànime”. “Els rebutgem i cal posar els mitjans per evitar-los”, va dir.
El cas Garganté no s'agreuja
L'Audiència Provincial ha desestimat el recurs que havia presentat el ministeri fiscal per agreujar els càrrecs contra el regidor de la CUP Josep Garganté per la conversa que va mantenir amb un metge per intentar que aquest canviés l'informe que havia fet sobre un manter lesionat. El jutjat d'instrucció 22 de Barcelona va dictar el processament per un suposat delicte de coaccions lleus, però el fiscal volia que es jutgés Garganté per coaccions greus i falsedat documental. L'audiència entén que per mesurar la intensitat de les presumptes coaccions també cal valorar el seu resultat, i que en aquest cas els intents de l'edil van ser estèrils, perquè el metge no va canviar l'informe. La CUP també va presentar un recurs, pendent de resolució, demanant que s'arxivi la causa.
