L'Olot de la postguerra, a través de l'objectiu de Pujol

En plena febrada pels mitjans digitals, l'Arxiu d'Imatges d'Olot ha incorporat 101.175 fotografies del fons fotogràfic Emili Pujol Planagumà (Riudaura, 1908–Olot, 1972), gràcies a la cessió que n'ha fet la seva família. Aquesta cessió és rellevant pel volum –a desembre de 2015, el fons de l'arxiu olotí era de 218.810 imatges–, però sobretot perquè és un testimoni molt valuós per documentar molts aspectes de la ciutat i dels seus habitants des de la postguerra fins als primers anys de la dècada del 1970.

Pujol era ebenista i una ferida a la mà va fer que es dediqués a la fotografia professional. Quan va acabar la Guerra Civil espanyola, es va dedicar de ple a la fotografia d'estudi al seu domicili particular i, a més, va exercir de fotògraf ambulant, sobretot a la plaça del Rector Ferrer, davant de l'església parroquial de Sant Esteve, i a diferents pobles de la Garrotxa. Duia decorats i, els primers anys, amb una màquina Minerva que va muntar ell mateix i que li permetia una revelatge ràpid, feia retrats, la majoria familiars. Pel davant del seu objectiu, doncs, hi van passar milers d'infants amb els vestits estrenats pel Ram, els que feien la primera comunió, la solemne i la confirmació, per citar alguns exemples. A més, les seves fotografies són un document impagable de l'activitat ciutadana: boxa a la plaça de braus, festes religioses, festes familiars, etc. També va realitzar catàlegs per als tallers d'imatgeria religiosa d'Olot. El 1949 va obrir la botiga al passeig de Miquel Blay, que fins al 2003 ha estat oberta gràcies la seva filla, Teia Pujol, que va continuar el negoci.

El seu nét, David Aguirre, va remarcar en l'acte públic en què es va formalitzar la cessió que els olotins d'ara podran conèixer i disfrutar l'Olot dels seus avis a través de les fotografies del seu avi. Un primer tast el podran fer a l'exposició que a partir de l'11 de juny i fins al 15 d'agost es podrà veure al Museu de la Garrotxa, en el marc de la biennal Olot Fotografia, sota el títol Emili Pujol, fotògraf de carrer (1949-1972). La filla, Teia Pujol, va agrair l'acord al qual han arribat per a la cessió per deu anys en règim de comodat –la família és la propietària i l'arxiu és el dipositari i té els drets d'explotació–. Emili Pujol, doncs, torna a estar en escena.