Societat

NANDU JUBANY

CUINER

“Tinc el millor equip i tots donen la vida per mi”

“Per mi el millor reconeixement és el dels clients, de tots i cadascun dels que vénen a casa i marxen amb un somriure, contents i amb la sensació d'haver viscut una bona experiència”

“Quan sortim a fora ens sentim ambaixadors no només de la nostra cuina, sinó del nostre país, la nostra cultura i les nostres tradicions”

Divulgador
Ferran Jubany Herms, conegut en el món de la gastronomia amb el nom familiar de Nandu Jubany, és, com altres xefs actuals, un divulgador dels secrets i les excel·lències de la nostra cuina. Quan no està suant davant les olles sempre el podreu trobar en qualsevol mitjà parlant de gastronomia. La cuina, els seus misteris, i fer partícips els altres dels seus coneixements és la tasca que fa des de fa anys i que més a gust realitza. Presumeix de tenir el millor equip de col·laboradors, i és conscient que, sense ells, i sense l'ajuda de la seva dona no podria tirar endavant tota la feina que fa des de Calldetenes fins a Singapur.

Nandu Jubany és un dels nostres xefs més preuats del món. Al matí, quan treu el cap per la finestra de sa casa, no pot veure totes les seves cuines. La seva agenda treu fum i a més de la seva feina a foc lent s'hi afegeixen moltes altres tasques.
És simpàtic, dinàmic, amb molt sentit de l'humor i sempre atent amb els periodistes. Gràcies!

Després de més de vint anys fent de cuiner i amb restaurants en diverses parts del món, com s'ho fa quan es lleva per controlar-ho tot?
Tenir a primera hora del matí una visió global de tots els meus restaurants és complicat, em poso al dia a mesura que avança la jornada. Quan no estic cuinant, o fent divulgació gastronòmica als mitjans, no paro d'anar d'un lloc a l'altre per saber com va cada restaurant i què necessiten. La base de qualsevol negoci sempre és l'equip. I jo tinc la sort de tenir el millor equip del món. A cadascun dels meus negocis hi ha puntals que fan que tot rutlli.
En quin lloc de Catalunya entenen i valoren més els seus plats?
No crec que valorin més els meus plats pel fet de ser d'un lloc o d'un altre. A casa hi ve gent d'arreu, fins i tot d'Austràlia, Estats Units i de qualsevol altre racó del món. La gastronomia no entén de localització, és una experiència que valores amb els teus sentits.
Com s'ho fa per fer tanta feina?
Sincerament he de dir que encara no ho sé. Crec que és perquè tinc el millor equip del món i tots donen la vida per mi. La meva agenda sempre està molt atapeïda, organitzar-se és clau
i va molt bé tenir al darrere gent que et cobreix les espatlles i et dóna suport perquè tots els
reptes, com els plats, arribin a taula quan toca.
El 2014 va obrir el restaurant Foc a Singapur. Allà entenen la seva cuina i coneixen la nostra història?
No coneixen ni la nostra llengua ni la nostra història. Per això vam fer una decoració que recull elements característics de la nostra cultura. Al local hi ha porrons i capgrossos, entre altres icones de la cultura catalana. Quan sortim a fora ens sentim ambaixadors no només de la nostra cuina, sinó del nostre país, la nostra cultura i les nostres tradicions.
Des de fa uns anys sembla que la cuina està de moda. Com veu vostè aquest fenomen?
Cada vegada la societat està més conscienciada de la importància de menjar de manera
saludable, i també de provar
noves propostes gastronòmiques i gaudir de totes les experiències sensorials. Ho veig més aviat com una evolució, més que no pas com una moda. La passió per la cuina ha arribat per quedar-se.
Què li sembla la proliferació de programes televisius dedicats al món de la gastronomia?
Hi ha formats de tota mena, tot s'ha de dir, però crec que la presència de la cuina a la televisió és un bon trampolí en la nostra tasca de divulgació d'aquest ofici i de la cultura gastronòmica del territori. Que mengem bé és fonamental i si s'hi pot contribuir ensenyant maneres de menjar, millor, tot suma.
Què significa per a vostè tenir des del 1998 una estrella Michelin?
Per mi el millor reconeixement és el dels clients, de tots i cadascun dels que vénen a casa i marxen amb un somriure, contents i amb la sensació d'haver viscut una bona experiència. L'estrella és un reconeixement que ajuda a la projecció dels restaurants, però no es pot perdre de vista que el reconeixement ha de venir dels clients.
Per què hi ha tan poques xefs reconegudes?
Cada vegada en són i en seran més. Potser en la gastronomia també s'hi reflecteixen les diferències de gènere en el món laboral en general. Però això s'acabarà. A mi, i crec que a qualsevol persona que lideri un projecte que vol fer créixer, no m'importa el gènere. M'importa la qualitat tècnica, i l'actitud envers el projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia