Antoni Gaudí, als noranta anys de la seva mort
Antoni Gaudí i Cornet (AGC) va néixer a Reus el 25 de juny de 1852. Era fill, nét i besnét de calderers. El pare, Francesc Gaudí Serra (1813-1906), natural de Riudoms, va venir a viure a Reus (amb la mare) quan quedà orfe de pare, als quinze anys. El 1843, Francesc es va casar amb la reusenca Antònia Cornet Bertran (1813-1876), filla d’un calderer que tenia la casa i el taller al número 4 del carrer de Sant Vicenç, lloc on molt probablement va néixer el futur arquitecte. AGC va fer els estudis primaris a l’escola del mestre Francesc Berenguer (pare del futur ajudant de Gaudí, F. d’Assís Berenguer Mestres) i els elementals superiors a la de Rafael Palau. El 1863 va començar el batxillerat a les Escoles Pies de Reus, instal·lades a l’antic convent de Sant Francesc (ara IES Salvador Vilaseca). Allí va fer amistat amb el futur cònsol Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el futur metge Josep Ribera i Sans (1852-1912), amb qui va participar en la confecció de la revista manuscrita El Arlequín (1867-1868, amb els dibuixos més antics conservats d’AGC) i amb qui va compartir un juvenil i utòpic projecte de restauració de Poblet. AGC va estudiar l’últim curs de batxillerat (1868-1869) a Barcelona, on vivia el seu germà Francesc (1851-1876), que va fer la carrera de medicina. L’octubre de 1869, AGC es va matricular a la Facultat de Ciències per estudiar i aprovar les assignatures necessàries per poder entrar a continuació en l’Escola d’Arquitectura (1873). Mentre es preparava per ser arquitecte, AGC va treballar com a delineant a les ordres de diversos arquitectes o mestres d’obra. Instal·lat definitivament a la ciutat comtal, en companyia del pare jubilat i d’altres familiars, AGC va vendre el març de 1878 la casa de Reus. Aquell mateix any obtingué el títol d’arquitecte i començà tot seguit a signar i realitzar diversos projectes, com els fanals de la plaça Reial de Barcelona o diverses edificacions de la Cooperativa Mataronense.
Al Museu de Reus es conserven –des de 1933, gràcies a la donació feta per l’arquitecte reusenc Domènec Sugrañes Gras (1878-1938), col·laborador i marmessor d’AGC– un quadern de notes autògrafes (1873-1878); el disseny d’un reliquiari (1878); el croquis de la vitrina per a la guanteria Comella, destinada a l’Exposició Universal de París (1878) i que cridà l’atenció d’Eusebi Güell; un dels dibuixos per a un homenatge al famós Rector de Vallfogona (1879); el diploma d’honor del Concurs d’Edificis Urbans de Barcelona, de l’any 1899, per la casa Calvet; els croquis per al projecte frustat de nova façana del santuari de Misericòrdia de Reus (circa 1903); diversos fulls amb notes i dibuixos originals; fotografies, documents i objectes personals, etc. Després de demostrar a bastament el seu immens talent i el seu particular geni en multitud d’obres arquitectòniques, tant a Barcelona (com el palau, la finca i el parc Güell; el col·legi de les Teresianes i les cases Vicenç, Miralles, Batlló o Milà) com a altres indrets de Catalunya i de l’Estat (com la casa “de los Botines” de Lleó o el palau episcopal d’Astorga), i de dedicar els últims anys de la seva vida gairebé exclusivament al temple de la Sagrada Família, AGC va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926 (ara fa noranta anys), tres dies després de ser atropellat per un tramvia. Al multitudinari enterrament hi assistí una delegació del consistori reusenc.
Pocs anys després de la mort d’AGC, el consistori reusenc va posar el seu nom a un dels carrers més importants de la ciutat, el de Sant Joan, en el qual sabem que va viure l’arquitecte (fins no fa tant, se suposava que hi havia nascut). El carrer va arribar a ser molt llarg, atès que incloïa l’actual avinguda del Dr. Vilaseca. A la dècada dels cinquanta, arran de la protesta d’uns quants veïns que volien recuperar el nom catòlic tradicional, es va traslladar al fins aleshores anomenat carrer de la Fortuna (l’actual carrer de Gaudí va des del carrer Ample fins a l’avinguda de l’Onze de Setembre). Quan es va concretar l’àrea dels xalets Quintana, als anys trenta, també es va posar el nom de Gaudí a la plaça central de la urbanització, presidida per un bust de l’arquitecte. A més, a finals dels seixanta, Gaudí va donar nom al modern barri projectat per Bofill al sud del passeig de la Boca de la Mina. Als setanta, quan s’hi va instal·lar el nou institut, aquest va pendre igualment el nom de Gaudí, que fou desplaçat des de la seu de l’antic convent de Sant Francesc (ara IES Salvador Vilaseca), tot i que l’arquitecte hi havia estudiat a l’època dels escolapis. Des del 2007, és obert a la nostra ciutat el Gaudí Centre, instal·lat al lloc que havia ocupat la casa natal d’un altre dels fills il·lustres més destacats de Reus, Joan Prim.
