La UdG suspèn l'examen de les comarques

Si hi ha una cosa en què coincideixen els dos candidats de les eleccions al rectorat de la UdG del dia 17 de novembre és, precisament, en la qüestió de la presència de la universitat a les comarques gironines. Tant Anna Maria Geli com Manel Poch descarten la possibilitat de descentralitzar les facultats, i anuncien que, si són elegits rectora o rector, insistiran en l'estratègia dels últims anys d'obrir càtedres i ampliar la xarxa de vivers d'empresa. Aquests dos formats són, ara per ara, les úniques plataformes de la UdG fora de Girona i rodalia, al marge de cursos concrets i col·laboracions específiques en matèria de recerca i difusió. La UdG té actualment vint càtedres, de les quals quatre no tenen la seu als campus de Girona. Són les d'ecosistemes litorals mediterranis, situada a Torroella de Montgrí; d'esports i educació física, a Banyoles; d'estudis marítims, a Palamós i Martí Casals de medicina i salut en l'àmbit rural, a Sant Feliu de Guíxols. Totes es gestionen conjuntament amb l'ajuntament respectiu. Quant als vivers d'empresa, la UdG hi participa a través d'un consorci en què també estan representades institucions locals. Són el Centre d'Empreses de les Preses, la Incubadora del Pla de l'Estany, la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses i els vivers de Celrà, Sant Feliu de Guíxols i del Consorci Ripollès Desenvolupament.

Hi ha ajuntaments de les comarques gironines que sí que estan satisfets amb el grau d'implicació de la UdG amb els seus municipis, encara que, en general, es tradueixi en activitats més aviat modestes. És el cas de Palafrugell, on es poden seguir cursos que atorguen crèdits de lliure elecció. «És una experiència satisfactòria i estem molt contents de la nostra relació amb la UdG», resumeix l'alcalde, Lluís Medir (Entesa).

Per la seva banda, a Palamós tenen una càtedra (la d'estudis marítims) i uns convenis perquè els estudiants facin pràctiques al municipi, prou motius per a l'alcaldessa, Maria Teresa Ferrés (PSC), per fer una valoració positiva de la relació que es manté amb la UdG.

A Banyoles, tot i no pertànyer a l'àrea metropolitana de Girona, tenen els campus de la UdG molt a la vora. A més, des de fa uns anys, una càtedra (la d'esports) té la seu a la ciutat de l'Estany, i se n'hi acaba de crear una altra (la d'enginyeria de l'aigua) de vinculada estretament amb la ciutat, perquè hi està implicada l'empresa Espa. Per això, l'alcalde, Miquel Noguer (CiU), aprova la política de la UdG en aquest sentit.

Pere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols (PSC), veu bé la creació recent, amb la UdG, de la càtedra de medicina i salut al municipi, perquè pot ser la base de futures col·laboracions. El present, però, encara no és satisfactori, segons el seu parer. La polèmica per la retirada dels estudis de turisme el 2005 està latent. «Es va obrir una ferida gran, i en queda la cicatriu», descriu de manera gràfica. Albó lamenta que la UdG tingui una política centralista, «de la qual Sant Feliu va sortir especialment perjudicat», i reclama una visió més oberta. Mentrestant, l'Ajuntament ha iniciat una col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB).