El bisbe de Girona renya els polítics

El bisbe Francesc Pardo Artigas va arribar mudat a l'excol·legiata de Sant Feliu la Major de Girona. Res de clergyman, vestit amb els atributs de bisbe: faixa morada, solideu i creu pectoral. «Les autoritats també han vingut amb vestit de festa. No és la festa major? Doncs que es noti!»

Al nou bisbe li agrada la litúrgia i parlar. Fa un any que n'és i la d'ahir va ser la seva segona missa de Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi de Girona. És l'únic dia amb concentració general d'autoritats i polítics de tots (o quasi tots) colors i de totes les administracions. Els té a prop a ells, té molt de públic perquè l'escolti i la premsa perquè s'ho apunti. Els va saludar a tots, minuciosament, com si la resta de germanes i germans no fóssim de Déu, com si l'homilia fos un discurs institucional.

Amb les condicions ambientals a favor, va fer una prèdica de badalls, de cap a vint minuts. I com que en els bancs de davant hi havia representants de les institucions i de tots els poders legislatiu, executiu i judicial va aprofitar per parlar dels escàndols de la política.

Va fer una crida a la recuperació de la confiança ciutadana. A no escampar culpes als altres, a penedir-se dels errors i a convertir-se: «Cal vetllar no només pel que fem, no només pels serveis o responsabilitats, sinó sobretot per la qualitat amb què cal exerci-los.Aquí a Catalunya cal, més que mai, reconvertir totes les responsabilitats en un servei de qualitat, honest i serè pel bé de les persones. Només així tornarem a generar esperança en aquest nostre país, sotraguejat per totes bandes. Ja potser no es tracta del triomf d'una ideologia, sinó que el poble recuperi la confiança que els qui tenim responsabilitat de dirigents el volem servir honestament.»

Va tenir temps de parlar de tot, de repassar l'actualitat, però vam trobar a faltar una referència explícita a la crisi. Molt suaument va criticar la política avortista del govern estatal i la liberalització de la píndola de l'endemà: «Cal evitar tot allò que degrada la persona i no respecta la vida des dels seus inicis fins a la seva fi. Els joves en procés de creixement serien els primers perjudicats d'unes propostes que no són dignes de la dignitat humana.»

Després d'un circumloqui per proposar el Nou Testament com a llibre de capçalera i companyia, i per dir que quan no hi havia impremta, els artistes representaven les Sagrades Escriptures a les esglésies, va parlar dels treballs de neteja i restauració de Sant Feliu. Va agrair al conseller Joaquim Nadal i a tot l'equip del Departament de Política Territorial el finançament de la segona i darrera fase de la restauració de la nau central de Sant Feliu la Major. I el bisbe va destacar notablement l'article de Narcís-Jordi Aragóde la seva columna del dilluns 26 d'octubre del 2009 a El Punt.

Precisament, ahir, es va estrenar una nova edició del full de cants de la solemnitat de Sant Narcís, amb la imatge restaurada de la policromia gòtica del patró a la portada i l'escut del bisbe a la contra.

Monsenyor Francesc Pardo va dir la missa acompanyat pel bisbe emèrit Carles Soler, per una trentena de capellans, per un diaca, set seminaristes, quatre laics del diaconat permanent i mitja dotzena d'escolans de la catedral. L'altre bisbe emèrit, el doctor Camprodon, no hi va poder ser i se'm va fer estrany no sentir cap pregària per l'estimat bisbe Jaume.

En aquesta missa de grans esdeveniments, hi va haver més estrenes per acompanyar la pedra neta i el temple lluminós. El canonge Joan Baburés, arxipreste de la catedral i mestre de cerimònies del capítol, es va estrenar de rector de Sant Feliu. Això recorda la figura de l'abat de Sant Feliu que era alhora cap de la col·legiata i dignitat de la catedral, figura que va desaparèixer el 1851.

I al final –i durant la missa–, els feligresos van a buscar el cotó per al mal d'orella a la capella de Sant Narcís, prèvia adoració a les relíquies del patró. Molta gent no tem la grip A. Alguns feien el petó de lluny, d'altres tocaven el reliquiari i d'altres hi passaven el mocador abans i després. I el bisbe va encensar les relíquies.