VINTON CERF
INVENTOR DELS PROTOCOLS DE LA INFORMÀTICA EN XARXA, “PARE” D'INTERNET I VICEPRESIDENT DE GOOGLE
“Hi ha més coneixement del que som capaços de saber”
“És responsabilitat de tots els usuaris d'Internet desxifrar allò que és cert de les falsetats”
“Ens cal millorar en seguretat, privacitat i fiabilitat”
“Ensenyem els nens a destriar la informació i rebutjar-ne els perills, en qualsevol suport, llibres o internet”
“Quan vam crear la xarxa, ni ens imaginavem l'abast que té”
TEÒRIC, I PRÀCTIC
Cada vegada que ens connectem a Internet li hauríem de donar les gràcies. Aquest enginyer i tecnòleg nord-americà va inventar l'arquitectura bàsica de la xarxa, el correu electrònic i la manera de crear webs, tot buscant la manera d'interconnectar ordinadors . Ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull a proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Electrònica i Informàtica La Salle, en un dels actes principals dels 50 anys de l'Escola de Telecomunicacions.
S' imaginaven que Internet tindria l'abast mundial actual?
No podiem saber com evolucionaria. I molt menys imaginar que seria un fenòmen d'abast mundial. En aquell moment, a principis dels anys setanta, erem programadors. Buscavem un sistema global de transmissió de dades cap a ordinadors de molt diversa mena i per a tot el món Era l'encàrrec del departament de Defensa dels Estats Units. La xarxa creada després es va comercialitzar, s'hi va invertir en el desenvolupament, en equipaments... les companyies hi van veure negoci...
-Quan van trigar?
Des del 1973 al 1983 feiem proves. Fet i fet, ens van donar el permís el 1989. No ens prenien seriosament. Ho entenc, perquè a San Diego es fa molt de surf i com que es navega per la xarxa, voliem batejar la companyia Surf. Hi havia un laboratori de recerca amb aquest acrònim i el vam canviar pel meu nom: Cerf Company. Però en realitat voliem dir, Califòrnia Educational Reserche Fundation, semblant al meu cognom de Cerf...
Després va arribar el ‘boom'?
El 1991 es van crear els dominis d'adreces www, però ningú no hi va fer ni cas. Dos joves del centre de supercomputació nacional van dissenyar el navegador i també van crear una pàgina web amb textos i fotografies. Bojos! els deien. Llavors vam crear un mosaic per introduir-hi quanta informació vulguéssim, amb en Marc Andressem, cofundador de Netscape. El 1995 es va fer públic l'avenç i tothom es tornava boig en veure les caselles per posar la informació. Ara és com es fan les pàgines web. Vàrem anar a Silicon Valley per crear els correus electrònics...Al tombar del segle s'hi van abocar les inversores...
En quin moment som?
Internet creix encara un 100% cada any. Però depèn d'on visquis. A la Xina ho alenteixen. Índia desperta ràpid... La resta del món s'hi incorpora ja a través dels 7.000 milions de mòbils. A Occident l'accés està generalitzat. Però no als països pobres. Internet en serà un indicador del nivell de benestar.
Per quan en disposaran?
Al 2020, entre el 80 i el 90% de la població mundial disposarà d'accés a internet, bé sigui via satèlit o amb bateries.
Per veure o fer què?
Allò que et vingui de gust. O necessitis: cotxes que aparquen sols, aplicacions per a la salut... sensors que ens ajuden...
I els censors amb c?
És el pitjor vessant. Hi ha estats com la Xina, que volen controlar la informació i l'esperit de la xarxa és, precisament, que circuli la informació sense barreres A Internet hi ha de tot, certeses i grans errades. La credibilitat és un dels problemes, ho admeto. Però la xarxa és un mitjà, no distingeix entre veritats i mentides.
Aquesta distinció és un dels reptes d'Internet?
I desxifrar si una informació o dades és correcta o falsa. I aquesta tasca no depén dels creadors de la xarxa o els facilitadors de serveis per navegar, sinó és responsabilitat comuna de tota la societat. De tots els qui ho fem servir alhora. Als nens els ensenyem a comportar-se de forma correcte i els ensenyem allò que està bé o allò que no, i a destriar la informacióio el perill. Doncs apliquem l'esperit pedagògic també.
Abans es trobava la veritat en els llibres, però ara, on?
També hi ha llibres mal escrits i informació ben galdosa, però ben enquadarnada!! Albert Einstein també pensava que estava equivocat durant anys...i després va obrir-nos el món de la ciència... Hi ha molt més coneixement del que som capaços de saber. L'univers està per descobrir i no és gens estàtic. Viu en transformació. La informació també està viva.
Internet de les coses està ja aquí? Hi estem preparats?
Absolutament no, perquè genèticament estàvem preparats per altres activitats. Però ho assumirem perquè ens ajuda a fer aquestes activitats. Només hauriem de tenir en compte un factor: les companyies fabriquem objectes amb internet o sense, que tard o d'hora, s'espatllaran.
La tecnologia ens acabarà dominant?
És un altre repte d'internet en situar-se a tots els aparells o les coses. Que la tècnica no domini el coneixement humà.
Ja ho fa! Google ho sap tot de nosaltres.
Però no només les companyies d'internet disposen de dades sobre nosaltres, també les de consum de llum, gas, aigua... I si en fan un mal ús? El perill no és només Internet. Admeto que ens cal millorar en privacitat, seguretat, fiabilitat.
No haurien de ser públiques les xarxes de distribució de tecnologia, com l'aigua o a llum?
El fet que siguin públics no et garanteix que funcionin millor. Potser si hauríem de fixar més garanties d'accés i tenir tarifes més socials. Però aquests serveis no són gaire democràtics tampoc, sinó més aviat tendeixen al monopolisme.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.