“La diversitat lingüística és una gran riquesa”

No s'ho cregui. Per començar, totes dues són dues llengües minoritzades, que han hagut de lluitar per no perdre terreny davant d'altres idiomes més potents: nosaltres enfront del castellà, i ells de l'àrab, el castellà o el francès, però tot i l'assetjament mantenen la vitalitat.

Actualment és el tercer idioma més parlat a casa nostra. Avui a Catalunya es parlen aproximadament 300 llengües, que, amb les seves cultures, formen un panorama molt ric i complex, la gestió del qual requereix un esforç col·lectiu dels diversos sectors de la societat.

Estem en un moment complicat i canviant, en el qual s'ha d'aconseguir que la societat d'acollida, o sigui nosaltres, entengui que la diversitat lingüística, més que un problema, és una gran riquesa. En aquest aspecte, i per donar resposta a la nova situació, l'any 2002 va néixer el Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI), que està format per investigadors del departament de filologia i comunicació (grup de lèxic i gramàtica), del departament de psicologia (grup de llenguatge i cognició i grup d'educació i cultura), i del departament d'infermeria de la Universitat de Girona

No podem passar per alt que, alhora que vigoritza i enriqueix les nostres societats, l'arribada de persones amb noves llengües i hàbits culturals genera dificultats en àmbits com el sanitari o el món educatiu, on molts professionals, que estan en contacte permanent amb la immigració, es troben amb dificultats amb la comunicació verbal. És per això que tant les administracions catalanes com, molt sovint, els mateixos professionals han anat creant eines que permeten la transmissió d'informació d'una llengua a una altra: vocabularis, guies de conversa, i s'han incorporat alguns mediadors. És aquí on hem d'incidir, hem d' aconseguir la convivència sense renunciar a la diversitat.

En el nostre grup una línia de recerca és estudiar les diferencies de categorització; de com les llengües interpreten el món, o sigui, com representen la realitat amb paraules. La meva tesi, dirigida per la doctora Lluïsa Gràcia Solé, parla de com es representa la part del cos, ja que, si bé tots tenim mans, braços, boca, no tots veiem el cos de la mateixa manera. Per exemple, si en català tenim mà i braç, en amazic tot el conjunt es defineix amb una mateixa paraula. El mateix passa amb el cor: si en català es allà on metafòricament podem posar l'amor profund, ells el posen al fetge.

Penso que les administracions haurien de fer un pas endavant. El nostre departament organitza seminaris i jornades per conscienciar de l'existència d'aquests problemes, però l'ideal seria què a les facultats d'educació, medicina o assistència social hi hagués una assignatura en què s'aprengues el significat real de les paraules en determinades llengües. Segurament, a l'hora d'interpretar determinades situacions, tot seria més senzill.