La segregació escolar resta invariable des de fa 10 anys
El síndic de greuges alerta que no millora la distribució desigual d'alumnes estrangers en els últims anys
La majoria estudien en centres públics
La segregació dificulta la igualtat d'oportunitats
El síndic de greuges, Rafael Ribó, va presentar ahir al Parlament l'informe La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d'admissió d'alumnat, que alerta de la distribució desigual de l'alumnat estranger a les escoles. La majoria estudien en centres públics, concretament aquests tenen el triple d'estrangers que les escoles privades o concertades.
Tot i això, hi ha desequilibris dins de cada sector. Segons el síndic, l'existència de criteris discriminatoris com el d'accés preferent de familiars d'exalumnes o l'ús de discursos en les portes obertes per atraure un perfil concret d'alumne, entre d'altres, afavoreixen la segregació. El 2008, el síndic va presentar un informe amb dades similars a les d'enguany, fet que porta Ribó a qualificar de “dècada perduda”, en fer balanç sobre la segregació escolar. L'estudi se centra en el procés d'admissió dels centres i en com influeix aquest que hi hagi segregació. Demana al Departament d'Ensenyament una presa de posició més convincent per combatre el problema. A més, critica que la conselleria ha establert noves normatives orientades a incrementar els marges de tria escolar per part de les famílies i s'ha oblidat de tractar de reduir la segregació escolar.
L'elevat índex ha dut a la guetització de la composició social d'algunes escoles a causa de l'elevada concentració d'alumnes estrangers. Fa dos anys, 101 centres de primària van arribar al 50% d'alumnes d'altres països. D'entre aquests, 20 estaven formats per més d'un 70% d'alumnes estrangers.
Tot i els elevats nivells de segregació escolar, cal fer referència a alguns avenços respecte del 2008. Destaca la reducció del nombre d'alumnes per professor en centres amb elevada complexitat educativa, fet que facilita la gestió de l'escolarització als centres que tenen una elevada concentració d'alumnat socialment desfavorit. A més, els centres de secundària han reduït els percentatges de segregació, però ho han fet de manera poc significativa.
Tots els districtes de Barcelona presenten nivells de segregació escolar equivalents o superiors als 35 municipis amb més segregació a primària i als 10 municipis amb més segregació a secundària. Caldria canviar de centre a més d'un 40% de l'alumnat estranger per eliminar la segregació.
El síndic de greuges demana a totes les forces polítiques del Parlament que tractin de millorar la situació que denuncia l'informe, ja que “és l'única manera de posar fi a la segregació”, afirma Ribó. Així doncs, les propostes principals per canviar aquesta situació són: establir un nou decret d'admissió de l'alumnat, desenvolupar mesures actives de planificació de l'oferta de llocs escolars, utilitzar la reserva de places com a instrument d'escolarització equilibrada, reforçar el paper dels òrgans de control de les irregularitats i desenvolupar polítiques de conscienciació sobre la necessitat d'equitat en el sistema educatiu.
LES FRASES
LA XIFRA
No tots els municipis segreguen igual
Els índexs de segregació escolar són molt elevats, però en algunes ciutats la distribució és més equitativa que en d'altres. Alcanar és el municipi, de més de 10.000 habitants, en què hi ha menys segregació de Catalunya: només caldria reubicar un 0,4% de l'alumnat d'educació infantil i primària per tal que existís una distribució de l'alumnat estranger totalment igualitària. Darrere d'Alcanar se situa Torelló, seguit de la Llagosta, Badia del Vallès i la Roca del Vallès.
El síndic va valorar positivament el projecte educatiu i el procés d'admissió de les escoles d'aquests municipis i els va posar com a exemple a seguir per les altres. Així doncs, en les ciutats on s'han desenvolupat polítiques de gestió per combatre la segregació, hi ha hagut resultats positius respecte del 2008.
D'altra banda, hi ha municipis on la segregació ascendeix a xifres molt elevades. És el cas de Terrassa, on caldria canviar de centre ni més ni menys que al 60% dels alumnes. Després trobem Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Badalona i Tarragona.
Aquestes dades s'expliquen, en part, per l'alt percentatge d'escoles públiques o la manca d'aquestes. A tall d'exemple, a Badia del Vallès, on caldria canviar de centre tan sols l'1% d'estudiants, el 100% de les escoles d'educació infantil i primària són públiques. A Badalona, en canvi, on s'hauria de reubicar a un 57% dels estudiants d'altres països, només un 54,2% són centres públics. Tot i això, aquest no és l'únic factor explicatiu, ja que a Cunit totes les escoles són públiques, però caldria reubicar un 44% dels alumnes per tal d'eliminar la segregació.