Societat

ANNA DEL HOYO

CAP DE L'AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE DE CALELLA QUE PARTICIPA EN EL PROGRAMA “LLEURE CAP A GRÈCIA”

“Volem que els nens refugiats tornin a ser nens”

“Viatgem al camp de Skaramagas, a Grècia, per treballar amb els infants l'educació en el lleure”

“Molts parlem anglès, però en cas que no sigui així, ens en sortirem a través dels símbols, l'exemple i la demostració”

L'Anna del Hoyo té 25 anys. Ella i la seva germana Laura són les úniques representants de l'Agrupament Escolta Montnegre de Calella que prenen part d'un projecte de la demarcació de Girona per portar l'educació en el lleure als camps de refugiats de Grècia. Marxa el dia 2 d'agost.

Com sorgeix la proposta?
De quatre companys del cau de Vistalegre de Girona, que van plantejar el projecte i el van fer extensiu a la resta de caps dels agrupaments de la zona. Ens va arribar a nosaltres, perquè pertanyem a la demarcació, i vam decidir apuntar-nos-hi. Al final serem una vintena de persones, que ens distribuirem en tres setmanes.
I en què consisteix?
Formarem part d'un petit projecte d'una ONG que es diu Movement On The Ground, i viatgem cap al camp de refugiats de Skaramagas, a Grècia, per treballar amb els infants l'educació en el lleure. Tot i això, nosaltres hi anem predisposats a ajudar, en el sentit més ampli de la paraula.
Ensenyar a jugar?
Creiem que és bàsic en la greu situació que els ha tocat viure. Tenen tot el dret a seguir sent infants malgrat tota la desesperació i la misèria que els envolta. Han de distreure's per oblidar, encara que només sigui una estona.
I quin serà el sistema?
Teníem previst començar compartint els jocs i les activitats per després ensenyar-los als nens més grans perquè facin com de monitors als altres quan nosaltres marxem. Tot i això, sembla que al final a qui ho ensenyarem serà a un grup de refugiats del mateix camp que fan de voluntaris.
Algú podria pensar que el joc és una necessitat menor en un camp de refugiats.
Nosaltres creiem que no. És fonamental per a una mainada que ha viscut experiències tan traumàtiques com les que els ha tocat viure a ells, incloent-hi la mort de gent estimada. Els refugiats se senten oblidats i reprimits, com si fossin una càrrega, i nosaltres volem que tornin a sentir-se persones, a recuperar certa normalitat que els va ser presa d'una manera tan violenta. A través del joc els nens poden tornar a sentir-se com abans, quan la felicitat no els era estranya.
Creu que el lleure és un llenguatge universal?
Tenim sort, perquè molts parlem anglès, però en cas que no sigui així, amb els símbols i els signes ens en sortirem, i a través de l'exemple i la demostració no crec que hi hagi cap problema. Segur que encara s'ho passaran millor si ens veuen participant i tirats per terra. A més, ells segur que ens ensenyaran també els seus jocs. Quan tornem, voldrem explicar la nostra experiència.
Quin tipus de material faran servir?
L'habitual: pilotes, cordes, colors... El comprarem allà i d'acord amb les necessitats que ens trobem. Tampoc volem que el material sigui del tot imprescindible perquè els jocs puguin continuar fent-se quan nosaltres marxem. Treballarem activitats amb els valors que ens són propis dels escoltes; valors universals com el compromís, el treball en grup o la constància.
Com s'han obtingut els recursos pel viatge?
Organitzant tot tipus d'activitats per recaptar fons i amb el suport directe de diferents entitats, com Calella pels Refugiats. L'ajuda ens ha arribat de llocs ben diversos. Hem fet un bon treball en xarxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.