“El turisme no causa tots els problemes de Barcelona”

La meva feina, juntament amb tres persones més, és opinar, contrastar i valorar les propostes de l'equip del pla estratègic de l'Ajuntament. Treballem en equip, però la nostra opinió no és vinculant.

És un òrgan consultiu i de participació i pot adreçar a l'Ajuntament propostes, criteris i valoracions, relacionades amb el turisme i la ciutat. En un sistema de governança participativa és important que hi hagi propostes fermes, debats profunds i pressió des de les diferents perspectives representades en el consell. Està format per 60 representants de diverses institucions i entitats de la ciutat i també hi participen una dotzena d'experts, entre els quals m'hi trobo.

Jo vaig haver d'excusar
la meva absència, però la informació és pública. Va ser una sessió informativa, sobretot, i penso que va anar bé. A partir d'aquí s'ha de treballar per ser realment propositius i actius. Crec que arribar
a acords sòlids entre els diversos actors legitima més les accions que es puguin fer, sobretot perquè estem davant de reptes importants en què cal mantenir la visió a llarg termini. Una visió, sobretot, d'una ciutat sostenible i, per tant, d'un turisme també sostenible. Parlo de preservar la destinació, no només per tenir un turisme de qualitat i per mantenir-se en el mapamundi de ciutats turístiques, sinó perquè la ciutat sigui millor, perduri i no es malmeti. Si compartim aquest objectiu a llarg termini i la responsabilitat d'assolir-lo, serà més fàcil establir acords sòlids.

Penso que seria molt útil per arribar a acords més amplis comptar amb una persona o persones, professionals en la mediació, que ajudin a aconseguir que les persones surtin de la seva posició com a tal i se centrin en aquest objectiu compartit. Sense deixar de banda els seus legítims interessos, però envers un objectiu compartit. Aquesta proposta ja va sortir de les bases del Pacte Local per a la Gestió d'un Turisme Responsable i Sostenible i jo hi insistiré perquè penso que seria molt positiu.

Un tema important, que afecta molt el turisme, és la part de territori, dels barris, de concentració. També hi ha una part orientada al mercat, a la promoció, a la creació de productes. Un altre aspecte és la qualitat de l'ocupació, i aquí veig imprescindible treballar amb més profunditat la formació. L'ordenació és un altre factor important, sobretot pel que fa a la il·legalitat. Es basa molt en els apartaments turístics, però crec que s'ha de centrar en tots els àmbits en què hi ha irregularitats, com ara el comerç, la mobilitat i la tributació. La governança del turisme també és clau, i aquí entra en joc la idea que l'Ajuntament hi assumeixi un rol més directe. El consistori ha de gestionar el turisme, com totes les activitats de la ciutat. Es planteja d'una manera més participativa i transparent, i encara té camp per córrer en l'àmbit de la coresponsabilitat. L'Ajuntament, el sector, la ciutadania i els turistes són coresponsables de moltes de les coses que passen. Això no vol dir que cadascú no tingui la seva responsabilitat i l'hagi d'exercir com a tal. La governança orientada a l'acord, en un moment de més participació de tots els agents, seria molt important.

No em refereixo a responsabilitat en el sentit del que es fa malament, sinó de com s'actua. Jo parlo de fer-los copartícips i coresponsables perquè, si no, estem obviant una part important dels actors en l'anàlisi i la cocreació d'aquesta ciutat oberta i multicultural, on el turisme té un impacte molt fort. Ara bé, com es pot fer això? És un repte, però jo crec que ara hi ha moltes maneres i podria ser molt enriquidor. Per exemple, quan es parla de civisme. Aquest és un dels problemes que té la ciutat i no el generen només els turistes. Els mateixos turistes, els mateixos ciutadans, no actuen igual en altres llocs. Hi ha molta feina compartida a fer, no es pot estigmatitzar sempre el sector turístic. Crec que hi ha un punt d'acceptació de l'incivisme per part de la ciutadania, sobretot del propi, i un punt de permissivitat municipal que forma part de l'ADN cultural de Barcelona i que penso que comporta moltes conseqüències.

Amb l'incivisme i amb algunes coses il·legals. S'accepta el comerç il·legal, per exemple, fins que n'hi ha massa. Crec que s'ha de treballar en aquests aspectes culturals que se'ns acaben girant en contra. És un ADN cultural que hem de superar i, si no, hem d'acceptar les conseqüències dels nostres actes, cosa que no sempre es fa.

És difícil que la ciutat perdi l'atractiu. Potser els indicadors que es tenen en compte haurien de ser diferents, i no és tan important el nombre de persones, sinó quants dies hi són, quant gasten... Imaginem que es poguessin apujar preus i que, amb el mateix volum que hi ha ara, no es decresqués econòmicament. Hi ha molts matisos. S'ha de treballar per la qualitat no dels turistes, sinó del que deixen, i també dels serveis, que és el que permetrà la transformació cap a una destinació una mica més cara, sobretot pel que fa a l'allotjament, que no té un impacte en el ciutadà. I utilitzar molt més les persones formades per transformar el sector. Tot això podria fer que, amb un volum com el que hi ha ara –o en algun cas una mica més, repartit de manera diferent– pogués ser sostenible.

Valoro positivament que s'hagi fet aquesta aturada per repensar la planificació urbanística de l'allotjament turístic, ja que forma part de l'objectiu de plantejar la ciutat a llarg termini. S'ha hagut de fer ràpidament, pels terminis legals que hi havia, i ara estem en un procés molt important, de revisió i acords amb diferents agents. Espero que això pugui incorporar algunes modificacions o alguna flexibilitat positiva al desenvolupament futur del turisme.

Són temes que generen molta controvèrsia. Pel que fa als hotels, en determinades zones, jo em basaria més en la proposta de valor dels establiments que en el nombre. És a dir, que sigui molt important quin valor afegit aporten, on l'aporten, el compromís amb la ciutat, la responsabilitat social que assumeixen... Si en calen de més luxe, jo no faria escarafalls de posar-los en determinades zones. Dependria una mica del valor afegit que aportessin. D'altra banda, als establiments que tenen aquestes maneres d'actuar se'ls ha de reconèixer. N'hi ha molts que funcionen d'una manera molt positiva per a la ciutat i es barregen en el sac de les ineficiències.El cas dels apartaments és diferent, perquè es disseminen per tota la ciutat i són més difícils de controlar. Jo distingiria entre els que són legals i compleixen uns requeriments –garanteixen, per tant, la convivència– i els que no. En alguns pisos turístics s'han instal·lat sonòmetres per prevenir les molèsties a veïns i ho he trobat una iniciativa molt bona. Això indica molt de compromís per part d'un sector d'activitat legal que també vol ser sostenible, entre altres coses per perdurar, i crec que és important. Amb els il·legals seria molt contundent, la tolerància zero s'ha de fer complir.

L'Ajuntament té dificultats, no és immediat, però crec que va per bon camí. Encara ha de treballar més amb els sectors legals per construir el model d'allotjament en apartaments turístics que vol la ciutat. La immediatesa en les actuacions és impossible, per recursos i per volum, la qual cosa no vol dir que no s'hi hagi de posar més èmfasi. El que no podem esperar és que avui es digui i demà ja estigui fet. N'hi ha molts, d'il·legals.

Explicar-ne també els efectes positius. Tot sector, tota activitat, s'ha de mirar en conjunt, i aquesta visió de 360 graus no
es dóna suficientment en aquest cas. Del turisme, potser se'n fa un ús una mica excessiu i se li atribueixen tots els problemes, però el turisme no és la causa de tots els problemes que té Barcelona. Hi ha zones molt concretes on els veïns tenen una posició més ferma perquè estan més afectats, però això no és igual a tota la ciutat. Seria bo que de la part no en féssim el tot, amb vista a construir no convé que tot sigui negatiu ni que la informació sigui poc objectiva. Dit això, són bones les actuacions que es poden fer a curt termini i que, d'entrada, frenen alguns impactes mentre s'acorden actuacions més a llarg termini. Aquí és on ha d'actuar la part de gestió de l'Ajuntament. Inspecció, seguretat, venda ambulant i mobilitat són aspectes que es podrien treballar més a curt termini.

El turisme té algun efecte en el preu. Jo hi afegiria l'efecte de l'especulació immobiliària, que transcendeix el turisme. Barcelona és una ciutat petita i cada metre quadrat té molt de valor. El sector immobiliari, si pot, hi especula i això té un impacte. És una tendència que es va reproduint i que va agafant com a refugi el sector que en aquell moment genera activitat i negoci; en aquest cas, el turisme. En l'aspecte estructural, crec que també s'hi ha d'afegir el fet que Barcelona té deficiències d'habitatge social i això no ho provoca el turisme només. No dic que no hi influeixi en el cas de l'habitatge, però hi ha múltiples factors.

Sense cap mena de dubte. És una riquesa molt important que té Barcelona, no només des d'una perspectiva econòmica, sinó també des d'un punt de vista social, d'obertura, d'innovació, de creació... Segurament la podríem explotar també molt més en benefici del mateix turisme, és a dir, aprofitar tot aquest moviment intercultural i d'altres països per crear noves maneres de fer turisme, noves activitats i noves maneres de relacionar-se els uns amb els altres. En l'àmbit econòmic, crec que també s'hauria d'explicar millor.

És imprescindible un compromís entre els actors socials, el món empresarial i l'administració pública per a l'ocupació i la formació en turisme. En els llocs de base hi ha moltes persones que no tenen cap formació i penso que s'haurien d'incentivar polítiques de qualificació professional. Això serviria per a l'acreditació de les persones que no tenen formació, però que fa anys que estan treballant en el sector i tenen uns coneixements, i també per donar un millor servei, la qual cosa és imprescindible per transformar Barcelona en una ciutat sostenible i amb un turisme sostenible. També permetria que aquestes persones poguessin millorar en la seva carrera professional. Estem en un sector de servei i no tot s'hi val, cal tenir una formació mínima. Jo aquí plantejaria fer un pla de xoc per millorar la formació de les persones que ja estan treballant en els llocs de base, des de qui reparteix un fullet fins a un ajudant de cuina, per exemple. A partir d'aquí, no s'haurien d'incorporar persones sense formació.