El govern geolocalitzarà les fosses de la Guerra Civil

“No es pot perdonar a qui té la culpa d'això: al qui es va aixecar en armes, que va començar-ho, jo no el puc perdonar.” És el testimoni de Pere Torrellas, un dels soldats de la lleva del biberó que, juntament amb nou companys més, van ser homenatjats ahir a la cota 705 de la serra de Pàndols.

Com cada 25 de juliol, el Cant dels ocells va tornar a sonar entre els escenaris clau de la batalla de l'Ebre, en el marc de la Guerra Civil espanyola, just quan es complien 78 anys del pas de les tropes republicanes pel riu.

Ahir van ser homenatjats ells i els companys que hi van perdre la vida. Precisament, en un acte que va servir per deixar constància que, malgrat el pas dels anys, per a molts la ferida de la guerra continua oberta, i la Generalitat va voler deixar clar que vol tancar aquesta “assignatura pendent”.

El conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Raül Romeva, va anunciar des de la serra de Pàndols que localitzarà i documentarà totes les fosses de la Guerra Civil, amb tecnologia puntera. “El que és molt important és recuperar la dignitat i, per recuperar la dignitat de les víctimes que van patir aquella guerra, el que cal és saber la veritat”, va assegurar Romeva.

El govern ha encarregat l'estudi a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que el durà a terme a partir del mes de setembre. Els treballs permetran localitzar totes les fosses i també els punts on s'han trobat restes òssies humanes en superfície a la zona. De cada fossa se'n farà una fitxa amb coordenades, localització amb cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICCG), fotografia del lloc, resum històric i fonts documentals i/o orals consultades. Alhora, s'especificarà si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats (indicant l'exèrcit: republicà o rebel) o de civils, com també el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits, si n'hi ha... Aquesta actuació permetrà completar el mapa de fosses i repressió de Catalunya, i es fa conjuntament amb l'actualització, el canvi tecnològic i la conversió de dades de la nova versió del mapa de fosses i repressió de Catalunya que estarà disponible durant l'últim trimestre d'aquest 2016.

“És l'assignatura pendent més important que tenim, no a Catalunya, sinó a tota la península, perquè aquest treball no s'ha fet”, va afegir-hi la directora general d'Afers i Relacions Institucionals, Carmen García.

Els resultats del treball permetran calibrar l'envergadura del projecte, el calendari d'obertura de fosses i el pressupost que s'hi haurà de destinar. “Si iniciem el procés és perquè el volem acabar”, va concloure Romeva.