El viatge de la seva vida
Una família anoienca fa un any que recorre el continent americà en autocaravana
Volien compartir més temps junts mentre veien món
Fa un any que la Carola, el Pau i els seus fills Neus, Marta i Enric van deixar la seva rutina a Sant Martí de Tous per emprendre un viatge en autocaravana pel continent americà. Van començar a l'Argentina i ara es troben a l'etapa final del viatge, als Estats Units. D'aquí a uns quinze dies tornaran a casa amb una motxilla plena d'experiències.
Fa quatre anys tota la família se'n va anar amb l'autocaravana a la Bretanya. A la tornada, la Carola recorda: “ens vam preguntar: «i perquè no ho fem més llarg, això?»” I així van començar a pensar en aquest viatge i en com encaixar el trencaclosques logístic que suposava. En síntesi, “la nostra idea era regalar-nos un any a tots cinc. Conèixer, fer quelcom diferent, estar junts, sortir de la nostra bombolla…”.
Fer-ho en autocaravana és el que ha fet possible el viatge: “És una qüestió de pressupost. Quan vas amb la casa a sobre no has de pagar hotel i hi pots cuinar a dins.” I la idea d'anar amb la casa a sobre els va portar al nom de “Família Cargol”. Això, i que “en principi érem lents”. Tot i així, molts viatgers els han dit que recórrer el continent en un any és anar força ràpid.
I com s'organitza un any de parèntesi? A banda d'estalviar durant tres anys, en Pau té un negoci familiar i s'ha pogut organitzar per estar un any sense ser-hi físicament. La Carola va deixar la feina i a la tornada n'haurà de buscar una altra. L'escola dels nens va veure amb bons ulls el projecte i els va donar unes pautes d'alguns objectius curriculars que havien d'assolir per poder, després, seguir el curs. Fins i tot, seguint el seu viatge a través de les xarxes socials, a l'escola han aprofitat per adquirir coneixements sobre història i geografia del continent.
Un any, doncs, carregat d'anècdotes, com quan en ple ral·li Dakar a Bolívia se'ls va punxar una roda en una pista i no van poder canviar-la sols. Els cotxes d'assistència del ral·li passaven de llarg i, finalment, un equip de madrilenys els va assistir i els va recomanar girar cua. La Carola recorda amb humor que “aquell dia ens havíem llevat patriòtics i portàvem les samarretes de l'estelada”. A Colòmbia, una mossegada de gos a la Marta –la filla mitjana– va requerir una operació i una setmana d'hospitalització. La presència de l'autocaravana al pàrquing de l'hospital va generar expectació i la família no va tenir inconvenient a ensenyar-la als curiosos. Amb el seu viatge també han trencat tòpics de països com Colòmbia o Mèxic, on “la gent parla d'inseguretat i nosaltres no l'hem viscut”.
El viatge de la seva vida, tot i ocupar un any “se'ns ha fet curt”, però la mare Cargol no dubta a dir: “n'estem molt satisfets, de tot plegat.”