Queralt 2016
Mossèn Barniol: “Queralt fa goig i agrada a tothom”
Mossèn Barniol encara el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt després de convertir el santuari en un espai més obert que mai a tota la comarca
Remarca que el seu paper ha estat i serà sempre el d'acompanyant de la Verge
Són les 2 de la tarda a Queralt. Tot just arribo a la plaça del santuari, sóc davant de l'església que m'ha vist créixer. A mi i milers de berguedans. M'hi espera l'home que, gairebé sense adonar-se'n, s'ha convertit en un emblema de Queralt. Avui, però, no ens trobem a missa. Avui ens trobem perquè d'aquí a un mes viurem el que ell considera “un fet històric”. Li encanta explicar històries, però també li agrada ser-ne partícip.
“Jo estic a punt, però el més important és que Berga també està a punt. Has vist les orenetes que hi comença a haver als carrers?”, em pregunta. Em disposo a contestar, però els brams d'un nadó ens distreuen. El mossèn em perd un moment de vista. Hi ha un visitant que el necessita més que jo. S'hi acosta sense perdre el somriure, amb la mà estesa: “Què diu aquest visitant tan petit? Per què plores, si ets en un lloc preciós?”, li pregunta. El nadó, per alguna raó, deixa de plorar. El capellà no deixa de somriure. Considera que aquesta és la seva funció: “Ser atent amb els visitants i fer que se sentin a casa seva.”
El relleu de Ballarín
Ramon Barniol fa 23 anys que és el capellà custodi de Queralt. Va arribar al santuari per agafar el relleu de mossèn Ballarín, i això no és poca cosa. Ell, però, hi treu importància: “No sóc ni millor ni pitjor. Som molt diferents. Ell ha escrit més que ningú sobre Queralt. Jo, segurament, hi he estat més hores que ningú.”
Veí d'Avià, nascut en un època complicada, en temps de la Guerra Civil, mossèn Barniol ha crescut als peus de Queralt. “El santuari ha estat dins de casa meva des de ben petit. Quan era un nen, em llevava, sortia al balcó i veia Queralt. Quan era jove, aprofitava qualsevol estona lliure per escapar-m'hi”, recorda. “Queralt va entrar dins de casa meva des del primer dia i vull que hi segueixi sent”, proclama.
Amb aquesta voluntat, mossèn Barniol ha convertit el santuari en un espai obert de bat a bat a la ciutadania. Ha intentat acostar el santuari a Berga sense moure'l de lloc. Com? Doncs potenciant-ne la vessant acollidora. Ha donat al santuari les qualitats que ell reuneix com a persona. És obert, generós i atent. El santuari, des de fa uns anys, té les portes obertes dotze hores al dia. El treball silenciós però quotidià del mossèn i dels guardians que l'han ajudat durant aquests 23 anys permeten que, avui dia, sigui un espai impol·lut i cuidat fins al més petit dels detalls. “Un espai que fa goig de veure i que agrada a tothom, tant als religiosos com als qui no ho són”, explica amb orgull.
És conscient que la gent que puja a Queralt hi busca pau, i això cada vegada va menys lligat a motius cristians o religiosos. Per mossèn Barniol, “no és cap fet extraordinari”. Considera que la pau “també es pot aconseguir a través de la contemplació, l'esport i de moltes altres activitats lúdiques que en cap cas van en contra de la religió”. De fet, reconeix que li encanta veure com hi ha vida dins i fora del santuari, perquè “seria una pena desaprofitar un tresor tan gran com l'entorn que tenim a Queralt”.
Un fanàtic de la història
Mossèn Barniol és un enamorat de Queralt, però també de la seva història. Per això, gaudeix explicant-la als visitants, “sense cap ànim de convèncer a ningú de res, només per ensenyar-los coses que potser els interessen”. En aquest sentit, aprofitant que s'acosta la celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu, mossèn Barniol vetlla perquè els berguedans celebrin el que toca.
“L'any de la coronació de la Mare de Déu, el 1916, no es va coronar la Mare de Déu per fer-la reina, sinó per fer-la mare”, aclareix. La gent associa les corones amb les reines i això, en el cas de la Mare de Déu de Queralt, no és així. Mossèn Barniol explica que, “en aquell moment, molts berguedans van donar algunes de les seves joies perquè fossin utilitzades per fer la corona de la marededéu”. Amb aquest gest, els ciutadans “volien que la corona portés una part d'ells, perquè entenien la Mare de Déu com la mare de tots, no pas com la reina del poble”, recorda el mossèn.
Per aquest motiu, el capellà de Queralt aprova més que ningú la implicació del poble en la celebració del centenari. “Revivim un fet històric, però ho fem amb un altre aire. La coronació de l'any 1916 es va basar en la presència d'autoritats molt importants d'aleshores. Ara, el poble n'és el protagonista”, remarca.
S'acosta el centenari
El paper de mossèn Barniol durant els actes del centenari serà el mateix que ha tingut “durant aquests 23 anys”. No vol ser protagonista. De fet, no ho ha volgut ser mai. Per molta gent, mossèn Barniol és una mena de pare del santuari. Ell, però, defuig d'aquesta idea: “El santuari té una mare, que és la que hi ha al cambril. Jo sempre he volgut ser el seu acompanyant i m'he intentat mantenir en segon pla. La paraula pare sempre serà massa gran si la comparem amb la de la Mare
de Déu.”
Amb els actes del centenari, passa exactament el mateix. Mossèn Barniol vol ser-ne partícip, però com un berguedà més. “Mai no em passaré de la ratlla”, conclou.
Acompanyant la Mare de Déu, Ramon Barniol gaudirà com pocs d'aquest centenari de la coronació. De fet, la baixada de la marededéu als pobles del Berguedà servirà per acostar la Mare de Déu al poble. O, dit d'una altra manera, servirà per convertir en fets el que mossèn Barniol ha aconseguit gràcies a la seva manera de fer.