La M de Montgrins
El 125è aniversari d'aquesta cobla orquestra s'acabarà amb una ballada de sardanes a la plaça d'Espanya de Madrid
-
-
En formació d'orquestra, l'any 1895. ARXIU C.O. MONTGRINS. -
Fonteta, 1912. Als carros, la cobla Pral. de la Bisbal. A.M. -
En un «ball de 10» a la plaça de la Vila de Torroella. A.M. -
En formació de cobla, l'any 1947. ARXIU C.O. MONTGRINS. -
L'any 1930, es deia que «els Montgrins fan tronar i ploure quan el jazz comencen a moure». ARXIU C.O. MONTGRINS. -
Tocant a l'església del santuari de Montserrat (2009). -
Sardanes a la plaça del santuari de Montserrat (2009). -
Enregistrament disc de nadales de Santi Arisa (2006). -
Els dotze músics que formen la Societat Cooperativa Catalana Limitada Montgrins. MANEL LLADÓ.
La cobla orquestra Montgrins ha aconseguit que amb motiu del seu 125è aniversari es parli de l'efecte de les tres M (Medes, Montserrat, Madrid) com una fita que simbolitza la culminació d'uns sentiments: les arrels i la satisfacció d'exportar, una vegada més, una música i dansa catalana.
El mes de juny d'aquest any va ser temps per celebrar-ho de manera solemne en llocs clau del nostre país que tenen un especial sentit per a aquesta cobla orquestra fundada a Torroella de Montgrí l'any 1884: la interpretació d'una sardana a les illes Medes, al riquíssim i sorprenent litoral del Montgrí, va ser ampliada després amb una actuació a Montserrat, el santuari d'espiritualitat i cultura catalanes. El 8 de desembre vinent, a la vila de Torroella de Montgrí s'arrodonirà el festeig d'aniversari amb una jornada patrocinada per l'Ajuntament torroellenc que farà una recepció i un homenatge a la cobla orquestra Montgrins. Hi haurà sardanes a la plaça de la Vila, dinar de germanor i concert i ball de cloenda.
Pel que fa al que serà el darrer acte commemoratiu de l'aniversari, cal assenyalar que es farà una ballada de sardanes a la mateixa plaça d'Espanya de la capital de l'Estat. Molt probablement serà el mes de febrer de 2010, abans d'acabar-se la temporada musical 2009 de les cobles orquestra. I és que, promogut per l'AIE (Associació d'Intèrprets Espanyols), amb la col·laboració del Casal Català de Madrid, s'ha volgut aprofitar la commemoració d'aquesta cobla orquestra degana de Catalunya, per tornar a exportar la sardana «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» tal com va escriure Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) en el seu poema La sardana.
Pere Rigau «Barretó»
La cobla orquestra Montgrins, amb cent vint-i-cinc anys d'existència, és la més antiga de Catalunya i un referent en la història de la música catalana. L'any 1884 va ser fundada a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), pel mestre flabiolaire torroellenc i figura de gran relleu en la història de la sardana, Pere Rigau Poch (1868-1909). Conegut amb el sobrenom de Barretó, heretat del seu pare Joan Rigau i Trill (1842-1890) que també era músic, Pere Rigau era d'una cultura musical elevada i la seva obra com a compositor de sardanes és degudament reconeguda dins la història musical de casa nostra.
Llarga discografia
En aquests cent vint-i-cinc anys d'existència, la cobla orquestra Montgrins ha enregistrat centenars de discs. De manera documentada, n'hi ha 139 de catalogats. El primer és de sardanes, editat per la discogràfica RCA, l'any 1958. L'últim, és commemoratiu del 125 aniversari, i amb el títol Montgrinejant, inclou dos CD. Un amb deu sardanes, i l'altre, de formació orquestral, amb peces de concert. Val a dir que en aquest mateix 2009, a més d'un altre disc, aquest només de sardanes, també ha sortit Acoblats. És el primer disc compacte d'havaneres en cobla, fruit de la unió entre Montgrins i el grup Port-Bo, a iniciativa dels directors de les dues formacions musicals, Martí Camós –Montgrins– i Carles Casanovas –Port-Bo–. En aquest CD, editat per la discogràfica Picap, els arranjaments són del músic Antoni Mas, que també n'és el productor, Jordi Paulí, Marcel Artiaga, Jordi Molina, Xavi Molina i Joan Jordi Beumala.
A mig camí, cal fer esment d'un disc en vinil del 1997 que els amants de la música orquestral d'envelat van agrair molt en el seu moment i que en l'actualitat està disponible en CD, anomenat Festa major.
Guardons
Entrat el 1900, els èxits de la cobla orquestra Montgrins van culminar en un seguit d'actuacions a París l'any 1928 i s'acabava una etapa gloriosa del mestre compositor Vicenç Bou. Però més endavant en va venir una altra també de molt important amb Martirià Font al capdavant. Una de les actuacions memorables per a la història, es va fer al Palau de la Música Catalana el 3 de desembre de l'any 1961. Tot i que els premis, reconeixements i guardons que ha recollit la cobla orquestra Montgrins són molts, cal destacar la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi Nacional de la Música, atorgats al mèrit a la llarga trajectòria en la divulgació de la música i la cultura catalanes arreu del món.
Inquietuds d'una formació musical buscant noves experiències
Segons l'actual director dels Montgrins, Martí Camós: «La sardanova va ser una manera de demostrar al públic que una cobla no ha de quedar limitada a tocar sardanes en un passeig, dalt un empostissat i prou. La cobla, tal com està estructurada, es pot fer servir per a moltes altres coses que puguin donar a conèixer aquesta formació musical, que és autòctona de casa nostra. La sardanova va ser una idea original de Santi Arisa, i va voler ajuntar la sonoritat d'una cobla amb un grup de jazz. El que passa és que aquesta barreja, presentada en forma de sardana, va tenir una reacció en contra de la sardanova, i va ser rebutjada pels puristes. Es pensaven que això s'havia fet per substituir la sardana, quan l'únic que volíem fer era demostrar les moltes possibilitats de la formació de cobla.»
Dotze músics
La cobla orquestra Montgrins és una societat cooperativa catalana limitada, formada per dotze músics que són socis i propietaris de tota l'estructura i part musical, que paguen un lloguer per fer servir la marca Montgrins.