Luxe a la Toscana catalana

L'holandès Geert van Heijningen recorda: “El dia que em van dir que no importaven ni el client ni el treballador sinó l'accionista, vaig sortir corrents per la porta del banc.” Amb la seva dona Jacqueline, que també treballava en el sector financer, van decidir-se a fer un canvi de vida per “fer realitat el que la majoria de gent vol, que és quedar-se sempre de vacances”. I va tenir clar que ho faria impulsant un allotjament d'alt nivell a Catalunya, un país que havia visitat de vacances amb els seus pares des que era un nen, a finals dels anys seixanta. Quan va arribar l'hora de buscar un lloc on fer realitat el seu somni, van tenir clar que seria a Catalunya i van visitar unes 150 finques de tot el país.

I la que va encaixar en el seu projecte va aparèixer el 2006 a la torre de Claramunt: la vil·la de vacances que, el 1900, es va fer construir el marquès de Gironella. La ubicació va jugar molt a favor, perquè el municipi és “a prop de tot i lluny de tots”. En Geert explica que els visitants valoren la tranquil·litat de l'entorn, però també la proximitat a Barcelona, Montserrat, els cellers del Penedès, la Costa Daurada i, fins i tot, els Pirineus.

Cinc anys després, obrien la casa amb els primers quatre apartaments, que s'anirien completant fins als vuit actuals. El concepte que proposen és el de turisme rural amb totes les comoditats que els visitants tindrien a casa seva, una tendència que, segons Van Heijningen, ja funciona des de fa anys en regions com ara la Toscana italiana. Tot i que per al client autòcton és desconegut, en Geert defensa que el segment més luxós del turisme rural té molt recorregut a fer a Catalunya. L'holandès hi afegeix que, sovint, “tampoc comprèn el preu”, a partir d'uns mil euros setmanals per apartament. De fet, en cinc anys, només han passat per Torre Nova cinc clients de l'Estat espanyol. La majoria són holandesos i belgues, seguits d'alemanys, anglesos i visitants de països molt més llunyans, com ara els Estats Units, l'Índia o Austràlia. Tots de perfils amb un alt poder adquisitiu.

Un cop a la torre de Claramunt, els turistes –unes quaranta persones aquesta setmana– “gaudeixen d'una experiència autèntica al poble, van als bars i restaurants, al supermercat, a la fleca...” La casa no té ni recepció ni bar precisament perquè l'objectiu dels propietaris “és col·laborar amb l'entorn”. Els visitants també acaben gratament sorpresos per les festes majors, els correfocs i les calçotades.

Una experiència, però, sovint incompresa. Per exemple, els bancs només els van donar finançament per comprar l'immoble, “perquè no creien en el turisme en aquesta zona”. Geert van Heijningen defensa que, “tot i que a les administracions els costi de veure”, el sud de l'Anoia pot ser “la Toscana catalana”, per la seva ubicació i l'entorn natural. També assegura que ja es preparen iniciatives similars a la seva.