Un edifici trampolí cap a l'autonomia
Una cinquantena de persones en situació vulnerable viuen en un bloc de la Zona Franca gestionat per Hàbitat3
El projecte va fracassar com a habitatge per a joves, però ara triomfa com a experiència social inèdita
Els veïns de la zona, quan veuen algú despistat, li indiquen on és la residència. La majoria de visites van a la residència de gent gran. Però poc saben, aquests veïns, que tenen al barri la nineta dels ulls dels responsables d'habitatge del govern. “Podia haver estat un gran fracàs i, gràcies a la col·laboració de l'administració i les entitats socials, és un gran èxit”, resumeix el secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala. La façana és de colors i la construcció és sorprenent, amb el resultat de molta claror a tots els habitatges. N'hi ha 32 i hi viuen 44 persones. Totes són usuàries d'entitats socials. A totes se'ls fa un seguiment perquè han tingut problemes de salut mental, addiccions o falta d'habitatge. Totes estan en un procés de guanyar autonomia en què tenir un pis és l'eix bàsic.
“És un salt important a la trajectòria d'aquestes persones –explica la presidenta de la Fundació Hàbitat3 , Carme Trilla–, perquè tenir un lloc propi on viure, amb el seguiment tècnic i social necessari, dóna seguretat en el camí de recuperar autoestima i autonomia.”
L'edifici de Sant Eloi, al barri de la Marina, a Barcelona, és una experiència pionera en la gestió d'habitatge social. Propietat d'Incasòl i gestionat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, es va construir el 2007 pensat per a joves. Tot un seguit d'ocupacions i comportaments incívics van fer replantejar-ne l'ús i cedir-lo a Hàbitat3. L'experiència és molt positiva. Coincideixen a dir-ho els responsables de les diferents administracions involucrades, de les entitats i també els que hi viuen. És el cas d'en Raúl, de 46 anys. Amb problemes de salut mental, ha passat per diferents ingressos hospitalaris i molts tractaments. Ha trobat a Sant Eloi la seva particular zona de confort. “Tenir un pis per a tu és una oportunitat per donar una empenta a la recuperació”, explica. Un espai organitzat a la teva manera, preocupar-te per tenir-ho tot ordenat, i sobretot la bona sensació de saber-ho fer. En el cas d'en Raúl, a més, viure al pis li permet tornar a compartir caps de setmana amb els seus fills. “Una oportunitat impagable”, admet. I diu el mateix que Trilla amb altres paraules: “Si no tens un sostre, és molt difícil evolucionar per anar millor.”
També insisteix en aquesta idea la treballadora social de Salut i Comunitat Alba López. És una de les professionals que fan acompanyament a alguns dels veïns de l'edifici. Parla d'en Juanjo, un home de 59 anys que havia viscut al carrer: “La millora és evident perquè se sent útil. Ha vist que és capaç de dur una vida autònoma i està millorant en temes de salut.” “La vida m'ha donat molts cops, però això és una oportunitat que no penso desaprofitar”, diu en Juanjo, orgullós d'ensenyar el seu habitatge als visitants improvisats.
Tots tenen clar que han de fer esforços per a una bona convivència. Alguns participen en activitats de l'associació de veïns per integrar-se al barri. I les paelles, evidentment... Al voltant d'una bona paella es guanya convivència.