Fer memòria des del Port de la Selva

Amb el seu últim llibre, La lleva del biberó no fou possible, Isidre Coromines i Zaragoza assumeix un doble exercici de fidelitat i recuperació de la memòria. D'una banda, fidelitat al compromís entre dues persones, dos veïns del Port de la Selva, que es va segellar ara fa trenta anys: l'autor –llavors un jove d'uns 25 anys– va recollir les vivències i els records de Joan Nadal i Fortià. Els separaven 40 anys d'edat però els unien les mateixes inquietuds i necessitats de no arronsar-se en la defensa de les llibertats, de la catalanitat del país i contra les injustícies del món. Un cop recollit el relat, però, Joan Nadal va exigir un pacte al jove a qui s'havia confiat: no podria fer públiques aquestes vivències fins després de la mort de qui les havia explicat, perquè la por encara era present. Trenta anys més tard, Coromines compleix la promesa i publica un llibre que de retruc supera l'emocionant relació entre dues persones per convertir-se en una peça d'interès col·lectiu, de recuperació de la memòria d'un país. Les vivències de Joan Nadal remeten a una època a vegades engrescadora, a vegades esgarrifosa, de la història recent. Seguim l'itinerari d'una família del Port de la Selva que deixa el poble el 1925 per anar a buscar millor vida a Barcelona, on al protagonista principal li tocarà viure l'embranzida social prèvia a la guerra, l'esclat del conflicte, la incorporació a la Quinta del Biberó, la batalla de l'Ebre, la derrota, l'empresonament i el silenci imposat pels vencedors. Qui ja estigui familiaritzat amb el Port de la Selva i La Mar d'Amunt (títol d'un llibre anterior de Coromines) tindrà, a més, l'al·licient de trobar-hi més protagonistes de la història local. Per al conjunt dels lectors, Coromines confia que el relat serveixi “per dir prou” i que no s'hagin de repetir recorreguts com el de Joan Nadal.