Recés preuniversitari

Malia Obama va desfermar una agra polèmica quan es va anunciar que es prendria un any sabàtic abans d'entrar a la prestigiosa Universitat de Harvard. Molts van criticar que la filla gran del president dels Estats Units tingués un privilegi que no està a l'abast de tothom i molts altres van aplaudir la valentia de la decisió. I, enmig d'aquest foc encreuat, es va obrir un debat sobre la conveniència i els beneficis d'agafar-se el que els anglosaxons anomenen un gap year.

Tot i que no hi ha dades exactes sobre el nombre de joves que s'han pres un any sabàtic als Estats Units, sí que hi ha constància que cada cop més les universitats nord-americans aconsellen aquesta experiència, i en algunes, com Harvard, s'ha incrementat el nombre d'alumnes que han passat un any fora prop d'un 30%. Al Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Israel i els països escandinaus, els parèntesis dels estudiants estan molt estesos des de fa molts anys.

A Catalunya, no hi ha tradició de prendre's un any sabàtic, però es comencen a veure signes de tendència a l'alça. L'empresa d'ensenyament d'idiomes Education First informava recentment que ha detectat un augment de gairebé el 150% en el nombre d'estudiants que decideixen destinar un any a l'aprenentatge d'un idioma a l'estranger abans de començar la universitat, mentre que les empreses de selecció de personal perceben
un interès creixent de les empreses per treballadors que han viscut aquesta experiència.

“Cada cop és més habitual veure candidats a llocs de treball que han fet un any sabàtic, no només després del batxillerat, sinó quan acaben el grau universitari”, explica Juan Pablo Marín, consultor d'Experis, unitat de l'empresa de recursos humans Manpower Group. Es tracta d'experiències, generalment d'un any, d'aprenentatge d'idiomes o de voluntariat. L'avantatge per als que ho fan –diu Marín– és que “ara es dóna molta importància a les competències soft [suaus]”. “En els nostres estudis, hem detectat que les empreses busquen habilitats diferents de les tradicionals com ara l'alegria, el raonament global, la multiculturalitat, l'honradesa i la gestió de la incertesa”, hi afegeix.
I això ho assoleixen, en part, en aquests períodes fora de l'aula.

Al marge de la riquesa que un any sabàtic pugui aportar al currículum, Manuel Armayones, sotsdirector acadèmic i professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, creu que el trencament acadèmic després d'anys i anys estudiant pot tenir “efectes positius per a la maduresa” i per “veure el món amb uns altres ulls”. “Per exemple, per a un estudiant que vol fer dret, pot ser molt interessant anar a un país on els drets no estan gaire ben tractats.”

El parèntesi acadèmic pot resultar especialment útil als estudiants més desorientats. “Hi ha nois que tenen tanta pressió al batxillerat i a la selectivitat que trien una carrera sense tenir clar a què s'han apuntat.” Per a aquests alumnes, un any de marge pot ser un bàlsam. El problema –avisa el professor de la UOC–
és que sovint els joves estan sotmesos a una “pressió social” que els dissuadeix de prendre's un any sabàtic. “Per a molts és difícil ser l'únic de la colla que no va a la universitat i, de vegades, els pares tenen por que acabi deixant els estudis.”

Les universitats catalanes no hi posen pegues. Segons la Secretaria d'Universitats i Recerca, la nota de la selectivitat de la fase general té “validesa indefinida” i la de les matèries de la fase específica, dos cursos acadèmics. Com sempre, però, hi ha joves que es poden permetre el recés i d'altres que no. I uns tercers que, atès l'alt índex d'atur juvenil, fan l'any sabàtic quan acaben la carrera tant si volen com si no.