Feina i discapacitat, triple discriminació

Només una de cada quatre persones amb discapacitat treballa. L'any passat van firmar un contracte a Catalunya 13.202 persones amb discapacitat i això suposa un ínfim 0,48% del total de contractació. El 61% d'aquests treballadors eren homes, més del 77% dels contractes eren temporals i la gran majoria (8.997) van ser en centres especials de treball (CET) i per fer feines poc qualificades. Aquest és el retrat quantitatiu que fa
el sindicat UGT, i la secretària d'igualtat i formació professional, Eva Gajardo, ho emmarca en “una situació de crisi i precarietat laboral que perjudica tothom, i molt més els col·lectius ja vulnerables”.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, només treballa una de cada cinc. És una situació que la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat) atribueix a “una triple discriminació”: una oferta formativa prelaboral inadequada, un bloqueig dels recursos d'inserció laboral i, arribat el moment, poques oportunitats d'ocupació. “La comunitat hauria de preveure que hi ha persones amb discapacitat intel·lectual, com a ciutadans de ple dret, que poden estar interessades en ofertes de formació”, es queixa la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, que denuncia que la realitat és que els que aconsegueixen el graduat d'ESO no troben després una formació adaptada a les seves necessitats en cap cicle de grau mitjà o superior. Davant d'això, és clar, arriba la frustració.

A aquesta precarietat en l'etapa formativa, s'hi afegeix després la falta de pressupost per incorporar nous treballadors als CET i també la falta de recursos per promoure l'anomenat treball amb suport (que
és el sistema d'inserció a l'empresa ordinària). Cadenas alerta que, si una persona amb discapacitat no té feina, segurament es queda a casa, i lamenta que “la societat no està preparada per donar resposta a aquestes necessitats”.

“Cal posar fi a la construcció social que considera les persones amb discapacitat per les seves carències i no per les seves capacitats”, assenyala la secretària d'igualtat i formació professional de la UGT. A més, Gajardo reclama que es compleixi la Lismi (la llei que estableix que, per cada 50 treballadors, un 2% de la plantilla ha de tenir discapacitat) i també que els CET siguin veritablement un punt de partida per accedir al mercat laboral ordinari i no pas
un fi en si mateixos. “S'està fent un abús dels CET”, denuncia.

“Estem segurs que hi ha una feina que s'adiu a les capacitats de cada persona, però cal que les polítiques d'ocupació tinguin en compte la diversitat”, planteja la secretària de cohesió social i de la dona de CCOO, Alba Garcia. I hi afegeix que hi ha discriminació: “Les proves d'accés a una feina no tenen en compte la discapacitat i, en el cas de l'accés a la funció pública, es demana un certificat d'aptitud professional per participar en
el procés selectiu. És discriminatori.” Garcia atribueix els incompliments
de la Lismi a la falta de recursos de la Inspecció de Treball i lamenta que “la falta d'una política que fomenti la inserció a l'empresa ordinària afavoreixi l'eternització als centres especials de treball”.