Preludi majestuós!

L'Arboç i el Catllar van ser els escenaris de dues diades memorables, que van servir de preàmbul de la gran festassa que es viurà demà a Vilafranca. Una jornada inoblidable presidida per la consigna que, per damunt de l'ambició sana de voler sortir de plaça sempre amb la millor actuació, hi havia un objectiu superior marcant l'estratègia: la diada de Sant Fèlix. Això va fer que Vilafranca no entrés al Catllar a l'últim combat amb la Vella, que en va sortir triomfadora, i que els rosats fessin el mateix ahir a l'Arboç, on els verds van arrasar amb el colossal tres de deu, que van aixecar a les tres de la tarda, després d'un intent desmuntat amb els sisens posats.

Va ser un moment de màxima intensitat. El colós va presentar una oscil·lació perillosa abans del primer so de la gralla, però posteriorment la colla el va domar amb braç de ferro. Abans, els verds havien repetit la torre de nou impecable que ja havien fet en
la vigília i, tot seguit, van completar el quatre de nou –prova de quatre de deu– i encara van tenir forces per acabar amb el pilar de vuit. L'espadat també l'havien fet al Catllar, on Vilafranca es va apuntar també l'excepcional tres de nou amb l'agulla. Imperials verds!

La Colla Vella va tenir els seus moments culminants i crítics justament al Catllar. Va ser amb el cinc de nou, que va posar a prova la resistència del tronc, i amb el pilar de vuit, que el quint va salvar espectacularment. Actuació enorme la dels rosats, que van obrir amb el seu castell talismà, el quatre de nou amb el pilar, tot un príncep de la gamma extra que també van repetir ahir a l'Arboç, on precisament van acabar amb un quatre de nou (prova d'un quatre de deu que no s'ha de descartar per demà). La Vella està a punt per al gran combat.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona surt reforçada d'aquest doblet tan exigent després de descarregar amb una autoritat i una classe excepcionals el cinc de nou. La supercatedral torna a ser el castell emblema d'una colla el límit de la qual ja depèn de si mateixa. A l'Arboç, també hi va ser la colla local dels Minyons, que va tenir en el cinc de set el seu millor castell.