Investidura espanyola

La socialista Ana Redondo serà la nova ministre d’Igualtat en substitució d’Irene Montero que ha quedat fora del nou executiu. Doctora en Dret per la Universitat de Valladolid, ha estat diputada del PSOE a Castella i Lleó i regidora a l’Ajuntament de Valladolit.

Diana Morant, fins ara ministra de Ciència, i Innovació, assumeix en aquest nou govern la cartera d’Universitats.

José Luis Escrivá deixa el ministeri de Seguretat Social i serà ministre de Transformació Digital. Elma Saiz, que havia estat delegada del Govern a Navarra, on ara era consellera d’Economia i Hisenda, substituirà Escrivà al front de Seguretat Social i portarà també Polítiques Migratòries.

Sumar tindrà cinc ministeris en el nou govern de Pedro Sánchez. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun ocuparà la cartera de Cultura, la líder de Más Madrid, Mónica García, Sanitat, la portaveu d’IU, Sira Rego, Infància, l’exdirigent de Podemos, Pablo Bustinduy substitueix Ione Belarra al front de Drets Socials i Yolanda Díaz, a banda de la vicepresidència, continuarà amb la cartera de Treball. (Treball).

El nou govern de Pedro Sánchez està format per 22 ministeris, 12 dones, amb Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera repetint com a vicepresidències d’Economia, Treball i Transició Ecològica, respectivament, i amb la incorporació de María Jesús Montero com a vicepresidenta quarta d’Hisenda. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, continua al càrrec i incorpora també Justícia I Fernando Grande-Marlaska continua com a responsable d’Interior.

El nou executiu incorpora l’exalcalde de Valladolid Oscar Puente, que va tenir un paper destacat durant la investidura fallida de Feijóo, com a ministre de Transports.

L’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu serà el nou ministre d’Indústria, i Sumar disposarà de cinc carteres. Així el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun ocuparà la cartera de Cultura, la líder de Más Madrid, Mónica García, Sanitat, la portaveu d’IU, Sira Rego, Infància, l’exdirigent de Podemos, Pablo Bustinduy substitueix Ione Belarra al front de Drets Socials i Yolanda Díaz, a banda de la vicepresidència, continuarà amb la cartera de Treball. (Treball).

Els socialistes recuperen la cartera d’Igualtat que passa d’Irene Montero a Ana Redondo, doctora en Dret per la Universitat de Valladolid i diputada del PSOE a Castella i Lleó i regidora a l’Ajuntament de Valladolid.

Diana Morant, fins ara ministra de Ciència, i Innovació, assumeix en aquest nou govern la cartera d’Universitats. I José Luis Escrivá deixa el ministeri de Seguretat Social i serà ministre de Transformació Digital. Elma Saiz, que havia estat delegada del Govern a Navarra, on ara era consellera d’Economia i Hisenda, substituirà Escrivà al front de Seguretat Social i portarà també Polítiques Migratòries.

La ministra d’Educació, Pilar Alegría, serà també portaveu del govern, càrrec que abandona Isabel Rodríguez per passar a ser la titular d’un ministeri de nova creació, el d’Habitatge i Agenda Urbana.

L’exalcalde de Valladolid, que va guanyar protagonisme quan va ser l’encarregat de substituir Pedro Sánchez en la investidura fallida d’alberto Núñez Feijóo, serà el nou ministre de Transports i Mobilitat Sostenible. Isabel Rodríguez deixarà de ser la portaveu del govern i passarà a ser la titular d’un ministeri de nova creació, el d’Habitatge i Agenda Urbana.

La nova portaveu del Govern serà la que ha estat fins ara ministra d’Educació, Pilar Alegría.

Pedro Sánchez ja ha deixat d’exercir de president del govern espanyol en funcions en prendre possessió del càrrec per tercera vegada en un acte al Saló d’Audiències la Zarzuela davant el rei Felip VI i la cúpula dels estaments de l’Estat sense símbols religiosos. Ara el més probable és que durant el cap de setmana faci l’anunci dels integrants del seu no govern i s’especula que diumenge pot fer públic els noms dels ministres en una roda de premsa a la Moncloa perquè dilluns puguin prendre possessió del càrrec a la Zarzuela. Dimarts es preveu la celebració d’un Consell de Ministres ordinari ja amb el nou executiu. Abans de la reunió els ministres es faran la tradicional fotografia a les escales de la Moncloa.

El secretari general del PSOE ha “promès” per la seva “consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de president del govern amb lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, així com mantenir el secret de les deliberacions del Consell de Ministres”. A l’acte hi ha assistit a ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha exercit de notària major; la presidenta del Congrés, Francina Armengol; el president del Senat, Pedro Rollán; el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Rafael Mozo, i el del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido.

Amb un mocador palestí al coll, la ministra d’Igualtat en funcions, Irene Montero, ocupava ahir l’escó blau al Congrés per última vegada. La dona que més cost personal ha pagat per ser ministra –fins i tot una piulada seva a Twitter feta en català compartint l’entrevista a El Punt Avui el 2 de març li va reportar el linxament a les xarxes, a aquesta madrilenya del barri de La Elipa– i que deixa com a llegat la llei del “només sí és sí” s’acomiadava ahir amb un anunci d’impacte amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en què supervivents del maltractament que han rebut l’ajut de la Fundació Anabella entonen cada estrofa de Se acabó, la mítica cançó de María Jiménez escrita pel compositor José Ruiz Venegas. “Se acabó. Porque yo me lo propuse, y sufrí [...] Ahora ya, mi mundo es otro.” “Una societat que, a pesar de tot, ha evolucionat en la lluita contra les violències masclistes i que ja no està disposada a tolerar la falta de consentiment”, afirma Montero com a llegat. En el nou govern que el reelegit Pedro Sánchez ultima i que donarà a conèixer després de prometre el càrrec avui davant Felip VI a La Zarzuela, l’adeu de Montero serà la fi de Podem al Consell de Ministres i Igualtat serà recuperada pel PSOE. La intenció de Sánchez, segons fonts properes, és reduir les actuals 22 carteres i afegir María Jesús Montero a un elenc de quatre vicepresidentes juntament amb Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera.

La continuïtat econòmica de l’equip de Sánchez no és incompatible amb la incògnita. La candidatura de Calviño a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI) obliga el president a sostenir-la amb idèntic rang per no restar-li possibilitats en la promoció, però un adeu precipitaria el relleu en el primer tram de la legislatura. Qui és un valor segur és Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, que ha presentat batalla a la UE per l’excepció ibèrica i que sovint és més valorada a Brussel·les que a Madrid. I un altre fix per a Sánchez és Félix Bolaños, titular de Presidència i negociador amb Junts que ahir celebrava amb una furiosa encaixada amb Montero l’èxit de la investidura.

La paradoxa que el 28-M molts presidents autonòmics perdessin el càrrec pel desgast de Sánchez li ha creat un deute moral amb ells, i derrotats com el valencià Ximo Puig, l’extremeny Guillermo Fernández Vara i el canari Ángel Víctor Torres sonen com a ministres. Amb Podem vetat, la quota segura de Sumar és Yolanda Díaz com a vicepresidenta i Mónica García a Sanitat, mentre que el català Ernest Urtasun figura en les travesses per a Cultura. “Al PSOE li agrada una esquerra de règim, una esquerra dòcil”, lamenta la líder de Podem, Ione Belarra.

En l’avantsala de votar la investidura de Pedro Sánchez, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, arribava a l’escó i, abans de seure, s’adreçava als diputats del seu grup: “Recordeu: un paperet amb el sí escrit al davant.” Tot seguit, Pilar Calvo partia un full per la meitat i oferia un dels trossos de paper a Eduard Pujol, que assumia amb una rialla que tota precaució és poca després del seu erroni sí a Alberto Núñez Feijóo del 27 de setembre i amb un bolígraf remarcava la s i el traç de la í abans de deixar el full al davant per evitar un lapsus. “Cada sí que sentia era com una...”, confessava en baixar de la tribuna Begoña Gómez, dona de Sánchez, tot fent el gest de rebre una glopada d’aire fresc. I així va ser amb cadascun dels 179 vots a favor que ahir es van sentir gràcies al PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària i que reelegien Sánchez com a president espanyol per als propers quatre anys, amb el salt de guió sofisticat de tenir tot l’independentisme a bord de la governabilitat. Amb un suport aglutinat de 12,6 milions de vots que no tenia ningú des de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 però amb la dreta avivant la ira al carrer per l’amnistia, Sánchez afronta el repte de navegar amb ERC i Junts a bord –i els també rivals interns Bildu i PNB– i desmentir els auguris de la inestabilitat.

La rivalitat –amb esclat de gelosies inclòs– entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont marcarà ara el dia a dia de Sánchez a La Moncloa, com s’ha vist amb l’episodi de les firmes de la llei d’amnistia que ha acabat amb la signatura única de Patxi López en nom del PSOE perquè a última hora les reserves d’ERC van portar al prec socialista de retirar la de Míriam Nogueras (Junts), Mertxe Aizpurua (Bildu), Marta Lois (Sumar) i la resta de socis. El PSOE ha vist l’episodi del registre i l’enuig de Junts en plena investidura com si fossin l’espòiler dels ensurts diaris que vindran des d’ara.

“Ara tenim l’oportunitat, finalment, de solucionar el que clarament és un conflicte polític. I els conflictes polítics s’han de solucionar a través de la democràcia, el diàleg, la negociació i finalment, si és possible, amb acords”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat en una entrevista a la BBC que l’amnistia és “un pas necessari”, però en cap cas un final de trajecte sinó un “primer pas” per “continuar amb el procés de negociació” entre Catalunya i Espanya. A partir d’ara, ha subratllat Aragonès, “comença la segona fase”, que és aconseguir un nou referèndum acordat amb l’Estat.

En una intervenció al programa Verified Live, Aragonès ha desitjat que l’aprovació de la llei d’amnistia comporti que la gent “processada pel rol al referèndum de fa sis anys i el compromís amb el moviment independentista a través de protestes pacífiques i democràtiques” quedi lliure de càrrecs.

Però ha recordat que hi ha una “majoria aclaparadora” de catalans que vol un referèndum per decidir el futur de Catalunya i que per tant, l’executiu català té clar que “aquesta voluntat del poble català és la solució”. Després d’insistir que els objectius s’han d’aconseguir “per camins democràtics”, Aragonès també ha defensat que la llei d’amnistia registrada al Congrés és “plenament constitucional” i ha assegurat que hi ha hagut un treball “rigorós” rere la proposta.

Però ha afegit que ara comença la segona fase, que consisteix en “tenir un referèndum acordat entre els governs espanyol i català”. , ha reblat Aragonès.

La junta de jutges d’instrucció de Barcelona han validat la decisió de la jutgessa degana d’adherir-se al comunicat emès per les associacions judicials el passat 9 de novembre, on rebutjaven el terme ‘lawfare’ o judicialització de la política inclòs en l’acord entre PSOE i Junts. A la junta d’aquest dijous han assistit 24 dels 33 jutges d’instrucció, i el resultat de la votació ha estat 21 vots a favor, un en contra i dues abstencions.

D’aquesta manera, els jutges d’instrucció de Barcelona se sumen al posicionament general dels magistrats que opinen que el text de l’acord conté “referències explícites a la possibilitat de desenvolupar comissions d’investigació en seu parlamentària” per determinar la presència de “situacions de judicialització política”, i asseguren que les conseqüències d’aquest fet “podrien donar peu a accions de responsabilitat o modificacions legislatives”.

Entenen que a la pràctica, això pot suposar “sotmetre a revisió parlamentària els procediments i decisions judicials amb una evident intromissió en la independència judicial i trencament de la separació de poders”.