Un Lluçanès a mida

Trobar una comarca del Lluçanès a gust de tothom sembla complicat ara mateix.

La proposta de llei per crear la comarca no convenç part dels alcaldes, que volen tornar a la idea de la comarca singular, del Lluçanès a mida, en definitiva, que havien reclamat el passat 1 d'octubre, quan es va signar l'acord d'Olost, i amb què els 13 municipis estaven d'acord. Aquell consens, de fa encara no dos mesos, ara comença a trontollar. El descontent va quedar palès en la reunió que els alcaldes van fer dimarts amb les formacions polítiques. I de fet, a posteriori, algun alcalde ha fet arribar la falta d'acord als parlamentaris. Bàsicament, el mar de fons ve per dos motius: la proposta de llei preveu una comarca tradicional, “una còpia del Moianès”, com han dit alguns, de què fugien els alcaldes, i la sortida que s'ha trobat per als municipis que van votar no al Lluçanès té una lletra petita que genera dubtes. Tot i això, des del sector crític –qui s'hi ha mostrat més és l'alcalde d'Olost– creuen que es pot reconduir. I el president del consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, Isaac Peraire, defensa que la tramitació tot just està a l'inici del camí i que hi haurà temps perquè tothom s'hi senti còmode.

El document d'Olost, que els alcaldes van fer arribar a la ponència redactora de la llei del Lluçanès, reclamava dues coses. D'una banda, “una major implicació en la redacció de la llei” i “trobades al territori per trobar la complicitat dels ajuntaments”. Aquesta part s'ha acomplert, com destaca Isaac Peraire, ja que el Parlament es va reunir amb els batlles abans i tot d'iniciar la tramitació. Però hi ha una segona part que reclama una comarca que vagi “més enllà de les lleis actuals, específica, singular, adaptada al territori i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb els pressupostos necessaris i els costos mínims de funcionament i que tingui en compte els reptes del món local i de la població d'avui dia en benefici de tots els habitants del país”. S'inclourà al preàmbul de la proposta de llei, a petició dels alcaldes. Però, legalment, si no s'inclou en l'articulat, poca força tindrà. De fet, legalment el que s'ha començat a tramitar és una comarca com les que ja coneixem, quan en el fons el que demanava el Lluçanès era una altra cosa. Hi ha veus entre els alcaldes que han reclamat davant dels parlamentaris que es fes una prova pilot al Lluçanès d'un nou model de comarca catalana. Un model que passa perquè no hi hagi capital, perquè els serveis estiguin disseminats pels pobles o perquè no hi hagi un consell comarcal, segons algunes idees posades sobre la taula pels municipis. L'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixanet, apunta que cal parlar amb el govern de la Generalitat perquè canviï la llei de comarques, que ara no permet l'encaix que busca el Lluçanès. I defensa fermament que si no es manté l'acord de l'1 d'octubre, no es podrà tirar endavant la comarca o que s'haurà de tornar a consultar els veïns si volen aquest model de comarca. Precisament, des del PSC, Eva Martínez, diu que en això poden comptar amb el seu grup. “Millorem les comarques si no funcionen. No és el moment de tancar-se a millorar l'administració”, diu. En canvi, el president del consorci, Isaac Peraire, creu que, treballant al voltant del consorci a través de què ja mancomunen alguns serveis, trobaran una solució. I l'alcalde de Sobremunt, Albert Güell, veu que cal fer la tramitació de la llei i que “si existeix una voluntat real, a través d'acords polítics és possible interpretar el marc legal amb la voluntat de reduir costos i maximitzar recursos d'acord amb les necessitats i potencialitats del territori i els seus habitants”.

L'altre punt polèmic de la proposta de llei de creació de la que ha de ser la 43a comarca de Catalunya és com es resol la situació dels cinc municipis on el 26 de juliol del 2015 els veïns van votar no a incorporar-se al Lluçanès. La ponència redactora inclourà una disposició addicional que permeti a aquests ajuntaments sortir de la comarca un cop estigui creada. És a dir, es crea una comarca de tretze, però que es pot convertir en una comarca de vuit. Inicialment, els alcaldes afectats veien bé que, com a mínim, se'ls donés aquesta opció (haurien preferit ni entrar-hi), tot i que també recorden que quan es va fer la consulta es va acordar que s'exclouria directament els municipis on sortís el no. Això finament no ha estat així. I es pregunten per què.

Els batlles, de fet, no tenen encara el text definitiu. I segons diverses fonts només han rebut una proposta (no oficial) de com quedaria al final el redactat. En un dels casos, es parla d'un termini de sis mesos perquè els ajuntaments del no puguin decidir sortir-ne. Però, per exemple, a opinió de la ponent redactora Adriana Delgado, el temps que tindrien els alcaldes és fins abans de les eleccions del 2019, quan s'hauran de crear els nous consells comarcals.

La lletra petita d'aquesta disposició addicional és el que ha preocupat part dels alcaldes. Perquè cal tenir en compte que la llei de comarques vigent preveu una llarga tramitació per a un municipi que vulgui abandonar una comarca. Segons diu la norma, el ple de l'Ajuntament hauria d'adoptar l'acord, el consell comarcal hauria d'acceptar el canvi, hauria de ser ratificat en referèndum pel municipi i hauria de ser comunicat a Governació, que ho hauria d'acreditar. Si no es modifica la llei, la tramitació per sortir-ne, per tant, no seria tan fàcil com es planteja.

Caldrà veure, primer, com està redactada la proposta de llei i, després, com evoluciona la tramitació al Parlament.