Tarragona i la Canonja adaptaran l'acord econòmic de segregació a la situació de crisi
Mantindran la base de l'entesa del 2006, en què es preveu que el municipi gestionarà tots els impostos de la química d'aquí a 15 anys
Poques coses s'escapen de la pèssima conjuntura econòmica, i el procés de segregació de la Canonja respecte de Tarragona tampoc. A tan sols un mes d'encetar l'any que tornarà a veure una Canonja totalment alliberada d'un llast que ha hagut de suportar durant quasi mig segle, l'Ajuntament de Tarragona i l'entitat municipal descentralitzada s'han vist obligats a revisar els acords econòmics segellats l'octubre del 2006 –els territorials, en principi, no quedaran afectats–. «S'han de tornar a negociar sobre la base de la nova situació econòmica, perquè quan es van pactar era bona i magnífica, i ara, en canvi, ha canviat», va explicar l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.
De moment, les converses inicials les estan mantenint els tècnics per tornar a acostar posicions i arribar altre cop a un punt d'acord. Després entraran en escena els representants polítics, que haurien de donar validesa a la nova entesa.
D'aquí a quinze anys?
Una de les condicions que la llei recull per fer possible una segregació és garantir una estabilitat econòmica per als dos municipis resultants. En virtut del que es va signar el 2006, perquè Tarragona no deixés d'ingressar de cop els prop de 6 milions d'euros que suposa la indústria química cada any, el primer any que la Canonja es convertís en el municipi número 947 de Catalunya passaria a gestionar el 40% de tot el pastís econòmic. Durant els quinze anys següents hi hauria un increment moderat d'aquest percentatge d'entre un 3 i un 5%, a raó de blocs de cinc anys, per tal que al cap de quinze anys –el 2025– l'administració canongina recapti el 100% dels guanys del polígon petroquímic sud. Una de les possibles solucions seria allargar els terminis i endarrerir la plena recaptació de la Canonja d'aquí a vint anys, però el batlle canongí es va remetre a la necessitat de tornar a negociar.
El territori no es toca
El repartiment del territori es mantindrà tal com es va pactar fa tres anys, de manera que el barri de Bonavista –ara està dins del terme municipal de la Canonja– continuarà formant part de la capital i en marcarà el límit. Com a compensació, el municipi segregat es quedarà uns terrenys industrials del sud del terme tarragoní dins del polígon sud, entre la línia de ferrocarril i el Mur Verd, que a partir de l'any que ve estarà situat en terme canongí.
CRONOLOGIA
Tot per una decisió franquista
s.cTot i que en termes oficials, d'acord amb la redacció del memoràndum redactat per l'Ajuntament de la Canonja de l'any 1963, el procés d'annexió es va qualificar de «fusión voluntaria del término municipal de La Canonja con su limítrofe el de Tarragona», molts ciutadans sempre l'han considerat una venda en tota regla. En el document dels anys seixanta, sota el domini del règim franquista, l'alcalde canongí de l'època, José Rión Marsal, exposava que la Canonja esdevindria barrera natural que impediría dicha expansión industrial y también turística de la gran empresa, en relació amb les possibilitats de la veïna Tarragona. El batlle, a més, afirma que ha demanat consell i assessorament per prendre la decisió: «Rogué devotamente al Altísimo nos diera la necesaria ayuda para acertar ante esta conyuntura.» L'annexió, que es va fer oficial el juliol del 1964, va permetre que el consistori elaborés el Libro de necesidades, en què figuraven tot un seguit d'actuacions que el poble rebria a canvi de la «fusió».
Despertant consciències
S.CA finals de la dècada dels anys noranta, i després que la Canonja ja havia aconseguit la denominació d'entitat municipal descentralitzada (EMD), es van començar a despertar les consciències de molts canongins, en els quals va aflorar el sentiment de municipalitat. Segons apareix en la portada de la revista local Estímul del novembre del 1998, havia aparegut el moviment ciutadà de recuperació de la municipalitat, emmarcat en un manifest publicat a la revista esmentada, que amb el temps va derivar en la Plataforma per a la Segregació de la Canonja, creada a imatge de la que s'havia creat uns anys enrere a Badia del Vallès, el poble que també va aconseguir segregar-se de Cerdanyola. Segons va explicar Raül Vilanova, aleshores director de la revista, «l'Estímul va promoure la consciència popular». Arran d'allò, la festa de la castanyada d'aquell any, 1998, va servir perquè el procés agafés la força suficient i entre la plataforma, entitats i els representants polítics s'avancés fins a l'actualitat.