El malastruc de l'hivernacle

La seva és una biografia caracteritzada per una certa adversitat. Edifici icònic del modernisme menys ampul·lós, l'hivernacle del parc de la Ciutadella ha tingut una trajectòria agitada des de la seva construcció amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, sobretot per les dificultats per trobar una activitat estable que encaixi amb la noblesa de l'edifici, i que s'han aguditzat en els darrers anys. Ni com a viver d'espècies ni com a bar, l'espai ha aconseguit consolidar un mínim palpitar en un entorn privilegiat de la capital catalana. I, així, l'hivernacle ha anat quedant arraconat pel pas del temps fins al punt que, des del 2009, està tancat al públic.

Aquesta circumstància ha propiciat una degradació progressiva del recinte, que ha castigat amb especial nitidesa alguns dels seus elements arquitectònics més interessants, com ara l'estructura de ferro i vidre que l'abriga. En vista d'això s'han encadenat anuncis i promeses de reforma a càrrec de successius governs municipals que, ja sigui per un all o una ceba, s'han anat ajornant. Fins a arribar, però, al desembre del 2015, quan es van iniciar uns treballs de rehabilitació que havien de restituir la formositat original d'un edifici que, convé no oblidar, té un nivell de protecció B, el mateix que determina que es tracta d'un bé cultural d'interès local. El pressupost dels treballs era de 802.871,57 euros, i el calendari aleshores anunciat assenyalava que havien d'estar enllestits pels volts de l'agost o el setembre del 2016. La tan anhelada reforma, començava a prendre forma.

Però no. Quan semblava que, ara sí, era la bona, l'hivernacle ha topat amb un altre infortuni. En aquest cas, els problemes econòmics de l'empresa constructora que duia a terme els treballs i que van obligar a interrompre'ls de manera abrupte el juny del 2016. És a dir, aviat farà un any. Des d'aleshores no s'hi ha fet res més.

El diagnòstic avui és que alguna de les obres estructurals projectades a les tres naus –Central, Magnòlies i Picasso– estan acabades. Ara bé, queden pendents algunes de les actuacions més visibles o de cara enfora, com seria la restauració d'alguns elements ornamentals malmesos o la restauració de la façana. De fet, un cop d'ull sobre el terreny a certa distància ja permet detectar símptomes més que evidents que s'hi va deixar de treballar de cop, com ara columnes o parets que han quedat a mig arrebossar o obertures sense vidre. L'hivernacle, avui, ja no només traspua una imatge d' abandonat, sinó també d'apedaçat.

Des de l'Ajuntament de Barcelona s'explica que les dificultats de l'empresa que feia la reforma han obligat a rescindir-li el contracte i, alhora, posar en marxa tota la maquinària administrativa per adjudicar-lo de nou. Igualment, però, s'ha hagut de refer el projecte, i el seu corresponent pressupost, per ajustar-lo a aquells treballs que ja s'han executat i als que queden per fer. A partir d'aquí, no hi ha gaires més xifres ni calendaris, tret d'una aproximació vaga que la rehabilitació podria estar acabada a mitjan 2018. Gairebé dos anys més tard del que estava anunciat.