La cimera de Terrassa posa les ciutats al centre de la construcció europea
Els governs locals es tornen a proposar fer més visibles les xarxes de sistemes urbans europeus com l'Eurocities
Els tres reptes d'Europa són l'economia (crisi i globalització), el canvi climàtic i el canvi demogràfic (envelliment de la població, immigració, cohesió social). Si més no, el 85% del PIB europeu es genera dins de les ciutats, que són el motor de l'economia europea. A més, les ciutats produeixen el 80% de l'emissions de CO2. Per això és a les ciutats on es pot reduir aquesta contaminació dels edificis i del transport. En darrer lloc, el 75% dels 500 milions d'europeus viuen als sistemes urbans i el 90% dels immigrats arriben a les ciutats, que els han d'integrar. «Aquests són reptes que, o els guanyem a les ciutats, o mai no els aconseguirem», va indicar el secretari general d'Eurocities, Paul Bevan.
El 70% del que es fa a les ciutats s'origina a Brussel·les i la meitat de la legislació europea s'aplica a les ciutats. Per aquest motiu, en les consideracions finals de la sessió descentralitzada de Terrassa es va fer palès que la construcció europea ha d'estar arrelada en un sistema interrelacionat d'estats, regions i ciutats que «tingui al centre, de manera permanent, els ciutadans, que són l'ànima i el sentit últim d'Europa. Bevan va concloure que la trobada d'ahir va demostrar «els beneficis» de posar les ciutats al centre d'Europa.
Europa ha de ser local
El jazz i les xarxes
En el sopar previ a la trobada, que es va fer dimarts a la nit a la Nova Jazz Cava, Bevan va comparar un grup de jazz amb l'Eurocities. En aquest sentit, va assenyalar que un grup de jazz té una estructura en què cada integrant demostra les seves iniciatives i interactua amb els altres. «Tots junts tocant podem obtenir un to que les institucions europees rebin de forma conjunta; toquem jazz», va animar.
Innovació a Sant Cugat
La sala 002 d'ESADE-Sant Cugat va ser el marc ahir de la Jornada sobre economia local i innovació que s'ha dut a terme coincidint amb la Cimera Europea de Governs Locals. En la inauguració, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va assenyalar: «Som una ciutat referent en la innovació. No és casualitat que tinguem un pla local d'innovació. És una eina que hem concebut per fer avançar el nostre municipi, per crear facilitats per als ciutadans, però també per a les empreses.» Recoder també va afegir: «Volem que Sant Cugat tingui un paper important, però no esperem que ningú ens l'atorgui. Agafem la maleta i anem a recórrer el món, a aprendre i a compartir coneixement. Les ciutats han de tenir un paper important en el futur però la iniciativa ha de sorgir de les pròpies ciutats. Des del món local podem ser capdavanters en l'economia del coneixement i en la innovació.» L'alcalde va concloure que «Catalunya serà innovadora o no serà».
Tests audiovisuals
En la taula d'innovació, el director tècnic i d'explotació del Parc Audiovisual, amb seu a Terrassa, Jordi Hernàndez, va avançar un projecte d'R+D+i que s'està començant a desenvolupar i que consistirà en una nova línia de producció i tests de productes audiovisuals. L'experiment rebrà una aportació de cinc milions del Ministeri de Ciència i Innovació. Hernández va deixar oberta la possibilitat de participació d'altres ciutats en el projecte. Al Parc Audivisual, on hi ha 18 empreses, amb 12 més d'associades, s'hi han fet un centenar de rodatges el 2009. A més, genera investigació, desenvolupament, innovació i infraestructures audiovisuals, i potencia l'oferta formativa. Hernàndez va recordar un projecte de formació del professorat de secundària en l'àmbit audiovisual, que ha tingut lloc en sis centres de la ciutat i en què s'han desenvolupat quinze projectes.
