Gràcia estrena escales d'anada i de tornada
El barri del Coll posa en servei les primeres escales mecàniques reversibles de Barcelona per superar la seva complexa orografia
Els dos carrers on s'han col·locat les escales –Jaume Cabrera i Móra la Nova– són d'aquells que tenen unes pendents intimidatòries, fins i tot per als qui saben mantenir el to físic. Al Coll costa trepitjar terreny pla i, per aquest motiu, la construcció d'aquests ginys mecànics es una política gairebé obligada per assegurar els desplaçaments quotidians dels veïns. Des de ja feia algunes setmanes, aquestes escales funcionaven en període de proves. A diferència dels models clàssics, les reversibles tenen una única carcassa amb els seus graons, que tant poden anar en sentit ascendent com descendent. La mecànica és relativament simple. Normalment les escales fan el recorregut de pujar i si el que es vol és baixar, cal esperar –un distintiu vermell ho indica– que canviïn automàticament de sentit, o bé fer-ho manualment pitjant un botó.
Tot i que aquests models ja fa temps que s'han implantat a ciutats com Munic o Madrid –se'n pot trobar una a un dels accessos de l'estadi Santiago Bernabeu–, a Barcelona encara no n'hi havia cap. Ha calgut el pla de barris del Coll per exportar-les. El seu principal avantatge és que són més fàcils d'encaixar en entorns urbans molt densos, com és el cas del Coll, i a més tenen un impacte visual molt menor a les escales unidireccionals dobles clàssiques. Això sí, només és convenient utilitzar-les en indrets on no siguin molt transitats. En cas que donin un bon resultat, l'Ajuntament ja ha expressat la seva voluntat d'instal·lar-ne més a d'altres barris de Barcelona que tinguin característiques orogràfiques o poblacionals equiparables.
Ahir al matí es va fer la seva inauguració oficial sota la batuta de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, i el regidor del districte de Gràcia, Guillem Espriu. L'acte, però, tenia una doble lectura, ja que també va servir per fer un repàs al conjunt d'actuacions que ha dut a terme el consistori aquesta mandat per millorar l'accessibilitat a diferents punts de la ciutat. Fins a la data d'avui, el consistori ha invertit 27,19 milions d'euros tant en la construcció d'escales mecàniques com ascensors, que registren un volum de 625.000 viatges mensuals. No són les úniques xifres que es van exhibir. A dia d'avui, Barcelona compta amb 31 grups d'escales, que si s'alineessin permetrien arribar al cim del Tibidabo des de la base. Pel que fa als ascensors, ara n'hi ha 21 i a finals de mandat s'espera que seran 31. Aquest conjunt de dades van servir de base a Hereu per reivindicar que la capital catalana és ara mateix «la ciutat més accessible d'Europa, el que equival a dir que ho és també de tot el món».
A peu i en cotxe
Barcelona és una de les ciutats europees en què la ciutadania més es mou a peu, concretament un 41%, encara que també és una de les capitals en les quals es fa un ús més elevat del cotxe privat, un 40%. Segons un estudi de l'Autoritat del Transport Metropolità, les àrees metropolitanes d'Amsterdam i Madrid són la que fan més ús del transport públic, amb un 30 i un 35%. A Barcelona, l'ús dels mitjans de transport públics se situa en el 19%, una xifra inferior a la de Brussel·les (27%) o París (20%), i lleugerament superior a la de Berlín (18%). En la majoria d'aquestes ciutats europees, el títol de transport més utilitzat és l'abonament mensual mentre que a Barcelona és la T-10.
