EULÀLIA MASANA

ALCALDESSA DE RIUDAURA (ERC)

«No volem ser un poble d'Oh, que maco!, tenim personalitat pròpia»

L'alcaldessa reflexiona en aquesta entrevista sobre els avantatges i inconvenients de viure a només sis quilòmetres de la ciutat d'Olot i aposta per reforçar els serveis bàsics

A la salutació del web oficial de l'Ajuntament, l'alcaldessa, Eulàlia Masana, diu respecte a Riudaura: «Amb vida pròpia i energia per anar endavant, però sense deixar de ser aquest petit poble on diuen allò de: a Riudaura, quan plou la deixen caure.» Tota una declaració d'intencions sobre la qual ella mateixa reflexiona en aquesta entrevista. Fa un repàs també a les principals actuacions que el consistori que presideix està executant o que té en cartera, sobretot la millora del pont i del mur del sector de l'església.

– Estan a «només» sis quilòmetre de la ciutat d'Olot i això deu comportar avantatges i inconvenients. Creu que el poble està amenaçat de convertir-se en un lloc només per anar-hi a dormir?
– «Sí, i no ens volem convertir en un poble d'Oh, que maco!, tenim personalitat pròpia.»
– Quins problemes els comporta aquesta proximitat a Olot?
– «De transport, per exemple. No tenim transport públic. Els veïns, molts són grans, han d'utilitzar el transport escolar que els du fins a la parada de l'IES La Garrotxa i allà esperar el bus del transport públic d'Olot. Només tenim un servei d'anada i tornada els dilluns, coincidint amb el mercat setmanal olotí. Per això, els qui no tenen cotxe han de quedar amb els qui sí que en tenen.»
– I la resta de serveis?
– «Els sanitaris. Depenem de l'ABS d'Olot. Ens cal més assistència mèdica, que ens vinguin a fer anàlisis, a controlar el Sintrom, els nivells de sucre a la sang per als diabètics, etc. Ara, només tenim metge dues hores a la setmana. Paguem impostos i tenim dret a exigir uns bons serveis.»
– Quina estratègia han seguit per frenar aquesta dependència?
– «El primer pas i més fonamental ha estat aconseguir una escola nova. Hi tenim una trentena de nenes i nens, amb pati, diferenciat per als petits i grans, i servei de menjador propi. Amb l'escola vella, els alumnes sortien d'esbarjo a la plaça i dinaven en un restaurant del poble.»
– Botigues, bars...?
– «Una noia del poble va moure's quan va veure que la fleca de tota la vida tancava. Va demanar permís per poder vendre-hi altres aliments amb preferència per als produïts a Riudaura i n'hem tingut sort. Només tanca els dilluns i, si li truques, t'obre. També du la compra a domicili i això va molt bé a la gent gran. Ara, però, anem una mica coixos en serveis de restauració. En tenim només el cap de setmana. Hi ha gent amb ganes de fer coses, però no hi ha locals disponibles.»
– Vostès es van trobar fa set anys un pavelló sense legalitzar. Ja està arreglat?
– «No. Tot just ara farem la primera fase de sota la pista per a l'ús de les entitats. Es preveu un mur de contenció perquè no cedeixi la placeta, una galeria de serveis, el canvi de paviment, etc. Hem parat l'enfonsament i ara la Generalitat redacta el projecte de la sala.»
– En què treballen?
– «Ara, hem acabat la millora del paviment, de l'enllumenat i de les baranes del pont cap a la font de Vall-llosera, hem arreglat la font del Rompeculs, que un esfondrament havia malmès, millorem el centre cívic...»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.