El Ripollès reclama un nou pla de subvencions al govern
Els alcaldes denuncien que la comarca està especialment castigada per la falta d’aquests ajuts
El consell que els reuneix acorda reclamar-ho conjuntament
El Ripollès és una comarca amb dinou municipis, la majoria amb molta extensió territorial, però amb padrons d’habitants molt petits i, per tant, amb poca participació en el fons de cooperació local, congelat des de fa anys. Si a aquesta realitat s’hi afegeix el fet que es tracta d’una comarca de muntanya amb una orografia complicada –per exemple, amb molts camins rurals i pistes forestals–, s’explica que els alcaldes i alcaldesses ripollesos, en la reunió prèvia al ple del Consell Comarcal de la setmana vinent, hagin consensuat una moció per reclamar a la Generalitat que activi una línia d’ajut als municipis similar a la del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). L’últim pla va ser el del període 2008-12, a raó d’una obra per any i municipi, i el del següent quadrienni va ser només per a una sola obra per municipi i finançat quasi íntegrament per la Diputació. L’actual és només per a manteniment i amb xifres molt limitades. És una problemàtica que afecta especialment els municipis amb menys habitants i els que no tenen zones industrials amb què poden obtenir ingressos impositius o les tenen molt reduïdes.
El president del consell d’alcaldes i alcalde de Molló, Josep Coma, ha explicat que sovint el finançament que reben els municipis està determinat pel nombre d’habitants empadronats i, per tant, perjudica especialment els menys poblats. A més, ha remarcat que en molts casos tenen un terme municipal molt ampli amb diversos nuclis, cosa que comporta més despeses en matèria d’enllumenat, clavegueram o manteniment de camins rurals, entre d’altres. “Poder prestar amb èxit aquests serveis, tal com defensa la moció, és clau per garantir la fixació de la població al territori i la millora de la qualitat de vida”, ha indicat el president dels alcaldes ripollesos. A més, hi ha afegit: “Arran de la crisi econòmica i del mal finançament local i autonòmic, els ajuntaments i consells comarcals han vist reduïda substancialment la capacitat per iniciar inversions en favor de la societat i el territori.”
Josep Coma ha recordat que, al capdavant, es tracta d’equilibrar el territori i que tots els habitants del país puguin tenir les mateixes oportunitats. “L’objectiu final és avançar cap a l’equitat territorial i la cohesió social arreu del país”, ha sentenciat Coma.
La moció aprovada per unanimitat en el consell d’alcaldes es traslladarà al Departament de la Presidència i al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, al Parlament, als grups parlamentaris, als ajuntaments del Ripollès i a la resta de consells comarcals.
En el mateix consell d’alcaldes i alcaldesses, Josep Coma ha estat nomenat nou president de l’ens en substitució de l’alcalde de Gombrèn, Eudald Picas, que és el nou president del Consell Comarcal.
LES XIFRES
Molts projectes al calaix i molt de manteniment sense fer
El municipi de Gombrèn és un exemple paradigmàtic de la problemàtica que denuncien els alcaldes ripollesos. El seu alcalde, Eudald Picas, remarca que el seu ajuntament gestiona 50 quilòmetres quadrats de territori amb moltes pistes rurals i amb un pressupost municipal anual que, en paraules seves, només els arriba per pagar el personal. Picas explica que, amb els ajuts del Pla Únic d’Obres i Serveis podrien, per exemple, instal·lar la xarxa d’aigua potable al barri de la pista i renovar part de l’enllumenat del poble. Ell mateix ha recordat que de l’últim pla d’obres quadriennal van rebre prop de 300.000 euros per a quatre obres. D’aquestes anualitats i de les anteriors, en destaca obres molt importants per al poble, com la plaça coberta, el casal cívic, que per falta de pressupost encara no poden posar en funcionament, la renovació de la plaça del Roser, etc. En la mateixa línia, l’alcalde Toses, Joan Bernadas, ha lamentat que la supressió del PUOSC els ha comportat l’aturada en sec de projectes que són importants per al seu municipi, com ara la renovació de l’enllumenat i altres serveis. Bernadas ha informat que al pla del 2011 al 2015 van rebre una mitjana de 100.000 euros per a cadascuna de les quatre anualitats a raó de la subvenció del 90% dels projectes realitzats. L’alcalde de Molló, Josep Coma, ha afirmat que durant aquests anys en què no han pogut comptar amb el PUOSC han hagut de gestionar els recursos migrats que els han arribat del fons de cooperació i del romanent que han aconseguit fruit de la bona gestió. Coma ha dit que gràcies als 70.000 euros rebuts de l’últim pla van poder remodelar els vestidors de la piscina municipal.
L’accés al pont de Calatrava, pendent
Tot i que per als municipis del Ripollès amb més població, la situació del PUOSC no ha estat tan punyent, els seus alcaldes han remarcat que han hagut de deixar pendents obres importants. El de Ripoll, Jordi Munell, ha recordat que els municipis grans tenen més capacitat d’inversió, però que això no significa que no els hagi afectat la supressió del pla únic. En el cas de Ripoll, per exemple, no s’ha pogut executar encara la supressió de barreres arquitectòniques al pont de Calatrava, un important enllaç entre l’estació i la carretera de Barcelona, i la millora del passeig de Sant Joan. El de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, ha dit que ni la crisi econòmica justifica que s’hagi deixat sense PUOSC els ajuntaments i ha lamentat que amb les pròrrogues s’hagi perjudicat els que havien fet els deures.
El pla de foment de l’economia local
El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya era una eina molt important quant a la planificació, a part de la injecció de diners que representava per als ajuntaments. Aquest és un aspecte en què coincideixen tots els alcaldes. El de Ribes de Freser, Marc Prat, que havia estat secretari de Cooperació i Coordinació amb les administracions locals amb la consellera Joana Ortega, ha remarcat que el PUOSC era elemental des del punt de vista del manteniment de les obres i serveis públics. A més, ha destacat que era un bon pla de foment de l’economia local. “Era una pluja fina que donava feina a les empreses mitjanes i petites del territori”, ha indicat. L’alcalde d’Ogassa, Josep Tremp, ha informat que, en el seu cas, han hagut de paralitzar les inversions en obres i serveis i fer les bàsiques amb petites subvencions.
Autorització continuada i ajuts per mantenir els rius
Els alcaldes del Ripollès ja s’havien queixat arran de les riuades de l’octubre passat per la lentitud administrativa en la gestió dels ajuts que els fa arribar l’Agència Catalana de l’Aigua. A través del Consell Comarcal del Ripollès van reclamar un permís urgent per netejar rius i que, un cop executat, aquesta autorització es convertís en permanent. L’aleshores president del consell, Joan Manso, i posteriorment el seu substitut, van remarcar que, amb una gestió més àgil no hi hauria hagut tantes destrosses als rius Freser i Ter com les que es van produir a causa de les intenses i persistents pluges derivades de les restes de l’huracà Leslie. Els alcaldes ripollesos van reclamar, doncs, participar en la gestió de les lleres dels rius de la comarca, atès que són capçalera del Ter i del Freser, i tenint en compte que són els dos rius que canalitzen bona part de les aigües generades al Pirineu gironí. L’Agència Catalana de l’Aigua va reaccionar amb celeritat i, pocs dies després de la riuada, va posar brigades sobre el terreny per actuar en un centenar de punts amb una inversió d’1,5 milions d’euros.
