“Sort n’hi ha hagut durant la crisi, dels ajuts de la Diputació”

No puc obviar el principal: era vicepresident primer d’aquesta casa i per tant corresponsable de totes les polítiques que havia desplegat la Diputació amb el president Pere Vila. Per tant el relleu era natural. Si 11 mesos abans d’unes municipals es dona el cas que el president ho ha de deixar perquè és nomenat delegat del govern, el més lògic és que el vicepresident primer sigui el president i el vicepresident segon sigui el primer i etc... Era una manera de fer normal i lògica; un traspàs que aplica el sentit comú.

Bàsicament quan ets el vicepresident primer i portes l’àrea econòmica i l’àrea d’administració general és evident que et toca fer la cuina, que té una part molt bona i és que m’ha permès conèixer a fons la casa i el personal. Com a president em toca rebre alcaldes, institucions i clubs i alhora assistir a molts més actes en representació de la institució. I tenir molta més relació amb les altres diputacions. Em toca també trepitjar territori, rebre companys alcaldes... són coses que ja havia fet i ara em toca fer molt més.

Vaig sortir elegit amb 26 vots de 27 del ple. I, el pressupost, el vam aprovar amb 26 de 27 vots del ple. Evidentment hi ha hagut diàleg, hem parlat perquè, si no, no hauríem aconseguit el vot favorable. I, en el cas de la CUP, amb Lluc Salellas la relació és cordial, com no pot ser d’altra manera, perquè no vens aquí a fer enemics, al contrari. Tothom fa el paper quan li toca fer. En el ple cadascú defensa les seves posicions. Hi ha gent amb qui políticament pots arribar a més entesa que d’altres. Ara, quan s’aprova un pressupost amb 26 vots a favor de 27 i només en tens 14 (PDeCAT), vol dir que 12 vots són dels grups de l’oposició (ERC, PSC i IdS). Trobo una bona relació amb tots els grups i una bona manera de fer.

La Diputació ha fet tot el que havia de fer. A vegades això de “mullar-se més o menys” queda molt ambigu. I no és cap crítica per a Lluís Sais, Déu me’n guardi de fer-ho, i més amb aquestes qüestions nacionals, que no podem retreure’ns res; al contrari. Penso que la Diputació ha manifestat sempre el que havia de manifestar. I ens hem manifestat molt clarament en moltes coses i sempre d’acord amb els grups de l’oposició. I sumant també amb la CUP.

Si hi hagués una República Catalana no hi hauria una Diputació perquè, entre altres coses, la llei preveu les vegueries en la distribució territorial. També podrien existir les vegueries ara si l’Estat reconegués que les quatre diputacions es divideixen en vuit vegueries. Perquè no deixa de ser que la Diputació és una distribució territorial de l’Estat que neix en el seu moment com un braç de l’Estat de les províncies per ajudar en el món local. El 99% del finançament de la Diputació és a través del retorn dels impostos que cobra l’Estat d’aquella demarcació. Es va concebre per dotar de recursos els ajuntaments; sigui suport tècnic o suport econòmic. Sort n’hi ha hagut en aquests anys de crisi, de l’aportació de la Diputació als ajuntaments, si no algú ho hauria passat molt malament. El principal client de la Diputació són els ajuntaments.

No, perquè els fons venen de l’Estat. Cap afectació.

Vam intentar ajudar més els ajuntaments, amb tot el que vam poder, com hem fet sempre. Ara, no podíem ser de cap manera substitució de la Generalitat; els dos pressupostos són incomparables.

És veritat que s’elegeixen per partits judicials i és clar, dins cada partit judicial, cada grup té el que té i escull. Penso que, més enllà de la paritat, cada partit ha escollit en funció del que creia que havia d’escollir; sí que s’ho creuen els partits. Quantes regidores hi havia i quantes regidores hi ha. I quantes alcaldesses hi havia i quantes alcaldesses hi ha. Sí que si mires el ple hi ha poques dones. En el nostre cas quan ha marxat algú ha donat la casualitat que és una dona. Crec que tothom dins de casa seva ha fet els equilibris que ha pogut i en cap cas els equilibris s’han fet mai en perjudici de la dona. I en les pròximes eleccions dependrà de quants diputats toquin a cada grup de cada partit judicial. El missatge final que m’agradaria transmetre és que cap partit polític ha escollit els diputats pensant en home/dona sinó en la gent que ha cregut adequada en cada moment d’acord amb els equilibris que s’han de fer sempre a cada casa.

És cert que estem en un moment excepcional i és cert que hi haurà un factor de país que influirà. Però hi ha un tercer factor a tenir en compte i és que l’elector vota les persones que millor pensa que li poden gestionar el seu municipi, poble o vila. Bàsicament és això. Hi ha figures d’alcaldes o d’alcaldesses que ho són per la manera de ser, la gent els percep com un bon gestor de la ciutat, que és proper. Evidentment estem en un moment excepcional que no s’havia donat en cap altra convocatòria municipal. Hi haurà el factor nacional però continuo pensant que un component molt important és el de la manera de gestionar el dia a dia. Es vota el millor gestor. Aquest és un component de sempre de les municipals, sigui qui sigui, i es presenti pel partit que sigui. Hem vist molts cops que es vota en les municipals un determinat partit, per les persones que l’encapçalen, i en les eleccions europees, que són el mateix dia, es vota una altra opció política.

Encara no prou. I no tothom n’és tan conscient. La Diputació sempre hi és, ajuda tots els ajuntaments amb diferents fons de cooperació. I tots els ajuntaments subratllen l’ajut, la col·laboració de la Diputació. La gent que treballa en entitats sí que sap els ajuts que atorga la Diputació a través de diferents convocatòries; per tant, aquesta tasca divulgativa es va fent. La Diputació ajuda tothom mentre que el Consell Comarcal gestiona, dona suport als ajuntaments, no dineràriament...Sí que hi ha un sector de la població que es pot preguntar què fem.

No ho és. En part, tenim diners que hem de repartir als ajuntaments i entitats; per tant, més que repartidora, és la nostra obligació. Ara, no estem obligats només a repartir sinó que també estem obligats a donar servei. I abans has posat l’exemple: la Diputació manté una xarxa viària de carreteres molt important. Ara, com a usuaris, quan hi circulem, no ens aturem a pensar de qui és la carretera, sinó que volem que estigui ben senyalitzada, segura, que el ferm estigui correcte... Les carreteres de la Diputació tenen fama d’estar ben arreglades.

Hem arribat a endeutament zero perquè entenem que una entitat supramunicipal no ha de tenir endeutament. No hem de generar deute per donar subvencions. En tot cas podríem fer deute per fer inversions. Els anys de crisi profunda, l’Estat va dir que el nivell d’endeutament havia de ser per sota el 75% i la Diputació estava al 100. Els anys que més ho necessitaven els ajuntaments van ser els anys que més crèdit vam haver de retornar. I eren diners que podien haver servit per ajudar els ajuntaments. L’objectiu clar era tenir deute zero. El segon gran objectiu va ser ampliar el fons de cooperació municipal, que és l’eina que permet als ajuntaments destinar lliurement una quantitat de diners que els aporta la Diputació per al que necessitin; ja sigui fer inversió o pagar pressupost ordinari. Hem passat d’uns 11 milions d’euros a 20 milions. S’ha incrementat molt més d’un 50%. És el moll de l’os. I prioritzant més els petits que els grans. Els dos objectius s’han complert.

I ho fem. La Diputació els facilita els serveis jurídics, la recaptació a través de Xaloc, o un servei de contractació perquè puguin fer consultes...

El pressupost marca les línies d’inversió: mantenir carreteres, invertir en promoció econòmica, turística, serveis de salut pública a través de Dipsalut... També estem atents; cada vegada neixen més necessitats.

No. S’ha incrementat moltíssim. Quan algú em diu això em sap greu, em dol, per la institució. Perquè sempre ha estat sensible a tot. Els primers anys de la crisi, el que més faltava eren aliments. La Diputació va crear el Salut i Crisi, enfocat a la donació d’aliments, destinant-hi 1 milió d’euros en el primer pressupost. Perquè, quan a La Sopa de Girona es va haver de doblar, es va doblar; que ningú hagués de deixar de menjar. Després, quant a les emergències d’habitatges, la Diputació va encaminar les ajudes d’habitatges a través dels ajuntaments. El vicepresident Fermí Santamaría va ser obsessiu des del primer dia. I, des de Dipsalut, el president, Josep Maria Corominas, també. Ho hem fet, malgrat no ens toqui fer-ho.

No és una absoluta prioritat per ara però és cert que continuem amb el projecte. Els tècnics de la casa estan redactant el projecte. Un cop sapiguem el pressupost caldrà analitzar-ho. Alguna reforma s’haurà de fer a la Casa de Cultura. I si pot ser integral encara millor. Però no hi ha calendari.

És un tema que hem de parlar, s’ha d’acabar de concretar; però ara per ara l’opció de compra està molt verda. És un lloc emblemàtic de la ciutat. L’he anat a veure i es necessiten moltes reformes. Si es comprés l’edifici, és una guardiola.