La retirada, en 80 fotos

Vuitanta fotografies per commemorar els 80 anys de la retirada. A la Jonquera, el Museu Memorial de l’Exili recull des que es va obrir, ara fa 10 anys, la memòria de tots els exilis, però l’efemèride específica d’aquest any es mereixia una aportació també específica: la mostra A nation in retreat. La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals recorre la visió a la premsa internacional d’aquella onada humana que, en quinze dies –del 26 de gener al 10 de febrer–, va portar prop de 500.000 persones a l’altra banda de la frontera. “Continua sent un esdeveniment poc internacionalitzat. A l’Estat espanyol, a causa d’un intent d’oblit forçat que tot just ha començat a canviar fa uns 20 anys, i a l’Estat francès, perquè s’ha considerat un aspecte perifèric de la Segona Guerra Mundial”, diu Eric Forcada, comissari de l’exposició. Segons explica, també es pretén fer una “crítica” a les fronteres. Malgrat que Forcada reconeix que “van tenir una utilitat” en el moment de l’exili dels republicans, el comissari es pregunta si realment han fet algun bé a la societat. “Cal reflexionar sobre la necessitat que n’hi hagi i crec que hem de superar aquesta realitat treballant conjuntament. Si hi va haver aquesta misèria a Espanya, va ser també per culpa de les fronteres”, rebla Forcada. La mostra està estructurada cronològicament i s’inicia amb una imatge icònica de Robert Capa, Mort d’un milicià, datada el 1936 i publicada a la revista Vu, que marca l’inici dels moviments de població. Es tanca amb la reproducció de la revista A Nation in Retreat, que dona nom a l’exposició, editada a Anglaterra el 1939 per recollir fons d’ajuda humanitària per al drama que s’estava vivint al sud de l’Estat francès.

Entremig, Forcada ha seleccionat imatges, una quinzena d’inèdites i la major part publicades en revistes dels estats espanyol i francès, d’Itàlia, Suïssa, Alemanya i els Estats Units, publicacions amb línies editorials tant a favor com en contra de l’exèrcit franquista, i treballs de reporters gràfics emblemàtics com ara Capa i David Seymour, Chim, però també d’autors desconeguts. Al llarg de l’exposició i de la cronologia –el pas de la frontera, l’obertura dels camps...–, es dibuixa també una evolució del relat fotoperiodístic. “D’una fotografia militant i d’imatges de combats, es passa a la fotografia humanista. Sobre aquesta frontera es defineix una nova escriptura fotogràfica i es crea un nou llibre d’estil per relatar els èxodes, que es continua aplicant avui. Es començarà a parlar d’ètica fotoperiodística el setembre del 1939; abans, es podia prendre qualsevol imatge”, diu Forcada.