Un gran passeig per a tota la badia de Palamós
continuïtat
Les obres del dic de recer del moll Nou i el pla especial reforçaran la connexió del port amb la badia
És per a Ports una estructura estratègica de país
-
A l’esquerra, una vista general del port i, a la dreta, el moll Nou, a la dècada dels anys vint del segle passat AUTOR DESCONEGUT. COL. PAGÈS ESPINET. SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL DE PALAMÓS. -
Vista general del port BON VENT DE L’EMPORDÀ / SERVEI D'ARXIU MUNICIPAL DE PALAMÓS. -
el moll Nou, a la dècada dels anys vint del segle passat AUTOR DESCONEGUT. COL. PAGÈS ESPINET / SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL DE PALAMÓS.
Palamós afronta dues de les actuacions més rellevants d’aquesta dècada amb les obres de reforç del dic d’abric del moll comercial i la redacció del pla especial d’aquest àmbit, que arriba fins al passeig marítim; el pla ha de donar eines per a la convivència entre les diferents activitats que hi conviuen. A la pràctica comportarà la continuïtat del passeig marítim, que ja incorpora el moll Nou, que disposa d’un dic de recer amb una longitud de 750 metres i que ofereix protecció a les activitats, els béns i les persones. La combinació dels dos projectes permetrà, a grans trets, generar una gran zona de passeig que englobarà tota la badia, des de Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge, fins al port de Palamós.
Inversió milionària
L’actuació del dic de recer del port de Palamós s’emmarca en el pla d’inversions 2019-2022 de Ports de la Generalitat i costarà 3,6 milions d’euros. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, destaca la col·laboració iniciada amb Ports de la Generalitat perquè el port palamosí sigui una peça clau: “Treballem també perquè el port formi part de la població, com sempre ha estat. Un espai per disfrutar i passejar.” Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el projecte es porta a terme perquè “totes les activitats econòmiques es facin amb tota la seguretat”. L’actuació, hi afegeix, comporta “un retorn econòmic per a Palamós i per a tot el país, i afegirà molt potencial al port de Palamós, una estructura estratègica i bàsica de la ciutat, de les comarques de Girona i de tot el país”.
Les obres de reforç del dic de recer, que duraran 13 mesos, amplien la zona de passeig sobre l’escullera. El dic té un moll de 386 metres de longitud i una esplanada adjacent que s’utilitzen per al trànsit de vaixells de creuer i, també, de mercaderies. L’esplanada dona també cabuda a l’estació marítima dels vaixells de creuer i, també, per a mercaderies.
Ports de la Generalitat té clar, segons va valorar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que aquesta és una obra de rellevància, arran de la necessitat d’assegurar i mantenir la funcionalitat del port com a infraestructura per al recer d’embarcacions i el desenvolupament de les activitats portuàries i fer front als efectes del canvi climàtic.
Les obres d’adequació del dic de recer i de reposició de blocs de formigó han d’evitar els sobrepassaments de les onades per sobre d’aquesta infraestructura quan hi ha forts temporals i, a la vegada, oferir més recer i seguretat a les activitats portuàries i als treballadors que les executen. El projecte té una inversió.
LES XIFRES
El pla especial, una peça clau per definir els usos
Ports de la Generalitat ha apostat clarament per Palamós i vol que aquesta població sigui un exemple a seguir pel que fa referència a la redacció d’un pla especial del port; una eina que en regula els usos però que també, i seguint amb el criteri impulsat per la Generalitat, connecta aquestes instal·lacions amb la població, generant zones de passeig, en un gran marc de convivència entre les activitats que s’hi porten a terme. “El pla ha de ser una eina clau que ens ha de permetre, des del respecte, que l’activitat portuària i el lleure convisquin”, remarca Lluís Puig.
El procés participatiu del pla especial del port ja ha permès recollir 290 enquestes. Algunes de les conclusions d’aquest procés participatiu són, a tall d’exemple, que s’ha de facilitar la continuïtat del passeig marítim –un fet ja previst– i la integració del port amb la vila, i millorar la gestió i adequació de la zona d’aparcament, així com la mobilitat del trànsit rodat a la façana portuària. També s’ha parlat de renovar les edificacions i promoure nous usos portuaris i els esports nàutics, en especial la formació i l’escola de vela, i potenciar l’activitat pesquera. En tot cas, caldrà buscar l’encaix entre les propostes i el pla definitiu. Ports de la Generalitat mostra la seva satisfacció pel procés de participació que s’ha dut a terme en el marc de la redacció del pla especial del port de Palamós. Encara més, Ports de la Generalitat anima els altres ajuntaments a seguir el model iniciat a Palamós, que considera que és pioner a Catalunya.
Un port natural amb un moll des del segle XV
J.T
Palamós, per la seva ubicació a la badia, disposava d’un port natural. El primer moll d’obra, però, es va realitzar al segle XV, i la vila es va convertir en un punt de fondeig d’embarcacions que es dirigien a França o cap al sud. A mitjan segle XIX, però, el port estava força abandonat. El 1880 es va considerar port d’interès general de segona classe i, el 1885, la direcció general d’Obres Públiques va ordenar redactar un nou projecte de port, que es va aprovar el 1899. El 1901 es va adjudicar la construcció i el 24 de juny de 1902 es va inaugurar. Des de llavors l’activitat del port ha estat important, amb la darrera incorporació de les escales de vaixells de creuer de grans eslores. I, pel que fa a les mercaderies, el port de Palamós va assolir les 186.159 tones de mercaderies embarcades o desembarcades al llarg de tot l’any passat, dada que suposa un increment d’un 35% del volum respecte a l’exercici del 2017. Del 2018, destaca la incorporació d’una nova línia d’exportació de biomassa forestal cap a França, que va fer pujar el nombre de tones embarcades al llarg de tot l’any fins a les 38.232 –una cinquena part del total.
Els pas del temps i els diferents temporals que hi ha hagut a la costa de Palamós, especialment el de Sant Esteve del 2008, han ocasionat ultrapassaments en el dic i moviments d’algunes peces d’escullera i blocs de formigó, que ara s’han d’adequar. El projecte de millora i reforç ha d’assegurar i mantenir la funcionalitat del port com a infraestructura per al recer d’embarcacions i el desenvolupament de les activitats portuàries. A més, les obres han d’adaptar el dic de recer per ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic.
