Agermanament exòtic

Tant si s’ho miren els d’un costat com els de l’altre, l’agermanament formalitzat oficiosament pels alcaldes de la Vall de Bianya, Santi Reixach, i Yoshino, Atsushi Kitaoka, és exòtic. Quan es va al fons de la qüestió, no obstant, queda clar que aquest agermanament està fonamentat en un munt de coincidències entre els dos municipis, un pòsit que volen aprofitar per impulsar la cooperació en diversos àmbits.

Hi ha moltes coincidències: un terme municipal de més de 90 quilòmetres quadrats, majoritàriament de superfície forestal, l’aprofitament forestal, el turisme lligat al territori, el patrimoni arquitectònic i històric –el romànic i els temples budistes i hinduistes, respectivament–, la formació del municipi de la fusió moderna de diversos nuclis, el 1969 i el 1956, respectivament, etc. La manera d’entendre l’acció pública, no obstant, és allò que els acosta més. N’hi ha prou amb un exemple. “Com a alcalde, m’és important crear un lloc on tots els ciutadans se sentin molt orgullosos de viure, on puguin passar un temps ric”, va afirmar Atsushi Kitaoka. I el seu homòleg garrotxí, abans, va expressar: “Els dos municipis mantenim la peculiaritat de treballar per un lloc on es pugui viure en pau i tranquil·litat i on tot el que s’hi fa sigui respectuós amb l’entorn natural privilegiat que tenim.”

El nexe d’unió de la Vall de Bianya i Yoshino és l’estudi d’arquitectes RCR Arquitectes d’Olot. I ho és per partida doble. D’una banda, els RCR, que són uns declarats admiradors de la manera de fer japonesa, hi han trobat la fusta de cedre amb què volen construir un centre de creació interdisciplinària inspirada en els seus valors, al molí de la Vila de la Vall de Bianya. L’explotació respectuosa dels boscos de cedre i la seva manufacturació són una de les principals activitats al municipi de Yoshino. I, d’una altra banda, perquè els RCR hi han trobat un univers paral·lel al de Bianya, i han simbolitzat la connexió entre les cultures i geografies a través d’una exposició de vídeos, que simula ser una mena de bosc de paper pintat, creant una escenografia que, tal com ha destacat Ramon Vilalta, dels RCR, expressa la fragilitat del paper, la força del bosc i l’essencialitat de la naturalesa com a font d’inspiració. Aquesta exposició s’ha pogut veure al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona.

Els dos alcaldes han beneït l’agermanament, que es formalitzarà aviat. A partir d’ara, doncs, només queda aprofitar la potència de les sinergies dels dos municipis.