“L’alcalde no pot fer de mosso”

No tenim cap problemàtica específica; les habituals en l’actual estat d’alarma, com a la majoria de municipis de l’entorn: problemàtiques socials, alguna de convivència, de civisme... Entenem que la situació no és fàcil per a ningú, però vull destacar que, en general, els veïns compleixen amb nota les instruccions donades per les administracions públiques.

En aquest sentit, una queixa. A Catalunya, hi ha molts municipis sense policia local i la llei diu que el cos dels Mossos hi ha de fer també tasques de policia administrativa. Per tant, considero que tenim un problema estructural. Tot i ser la màxima autoritat en qüestió de seguretat, és humanament impossible que un alcalde pugui fer les tasques que tenen encomanades els Mossos. Primer, perquè no té les mateixes competències, i, segon, perquè no té la immediatesa que tenen els cossos de seguretat. No és el mateix posar una sanció administrativa per part dels Mossos que obrir un expedient sancionador des de l’Ajuntament.

Els municipis petits necessitem un cos de policia que ens ajudi a fer complir les ordenances municipals. Aquesta queixa no és als agents dels Mossos, sinó als responsables polítics. El departament d’Interior ha de començar a entendre que el cos dels Mossos d’Esquadra no només serveix per garantir la nostra seguretat, també ha de servir per fer complir les ordenances municipals d’aquells municipis que no tenim policia local. De fet, calen més efectius i això és una petició de molts municipis garrotxins. Els ajuntaments de pobles com ara Castellfollit de la Roca no podem garantir el bon funcionament del confinament ni podrem garantir el bon funcionament del desconfinament. Tenim la gran sort que la població està molt conscienciada i la gran majoria actua correctament. Evidentment, com a tot arreu, hi ha insolidaris i irresponsables que trenquen el confinament sense cap repercussió.

Aquests dies, les xarxes treuen fum, la regidoria de Cultura i Joventut ha llançat desafiaments i activitats orientades a joves i no tan joves, s’han fet els primers jocs florals virtuals de la història del poble, s’han fet vídeos de suport a la gent que ens cuida i les entitats esportives ens han fet veure com s’entrenen a casa per mantenir-se en forma. Per Sant Jordi, el grup de voluntaris va repartir una rosa de paper a tots els domicilis.

Ens hem trobat amb necessitats de tota mena, des de les alimentàries a les de suport psicològic i els tràmits administratius municipals i les consultes dels comerços, que, malauradament, estan tancats i viuen amb molta incertesa i pors. L’Ajuntament hem intentat que arribi a tothom la màxima informació sobre possibles ajuts, subvencions i ajornaments de lloguer i de pagament de subministraments, però considero que l’Estat no ha fet els deures i que, un cop més, els autònoms i les petites empreses, malauradament, patiran. Per a un poble com Castellfollit és vital el comerç. No ens podem permetre que tanquin comerços ni que pleguin autònoms. Des de la poca autonomia municipal, buscarem la manera que puguin tirar endavant.

Al principi de l’estat d’alarma, vam crear un grup de voluntaris. Estem coordinats amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i, aquest dies, s’han fet diferents accions, com repartir menjar, medicaments, mascaretes, targetes menjador i fins i tot algundetall per als més petits del poble, que estan donant un gran exemple. Estem molt agraïts de la resposta d’aquestes persones voluntàries, vivim en un país molt solidari i la gent davant les adversitats respon molt bé. Estan fent una gran tasca.