Montserrat impulsa un pla per fer visitables les tretze ermites del massís
El Patronat de la Muntanya de Montserrat va aprovar ahir impulsar el pla estratègic de les ermites. El d'ahir va ser el primer ple que ha estat presidit pel president de la Generalitat, José Montilla. L'objectiu del pla és fer visitables les restes de les tretze ermites que hi ha repartides pel massís, la majoria destruïdes durant la Guerra del Francès. Fins aquest moment s'ha posat en marxa un circuit que enllaça cinc ermites. El conjunt del projecte, però, encara no té calendari ni pressupost. «La idea és començar com més aviat millor i quan tinguem diners per fer-ho», va assenyalar el president del patronat, Jordi López-Camps, que hi va afegir que «som conscients que en aquests moments hi ha altres prioritats al país».
López-Camps va comentar que actualment ja hi ha dues ermites que són visitables –la de Sant Joan i la de Sant Onofre–, mentre que els camins per anar a tres ermites més –entre les quals la de Santa Magdalena i la de Santa Anna– ja estan condicionats i senyalitzats. Aquestes ermites són les més accessibles des del monestir, permeten una visita còmoda i segura, i delimiten un atractiu itinerari que va des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, passant per totes elles, fins al monestir.
En aquest sentit, el pla director de les ermites preveu recuperar els camins que unien el conjunt eremític i posar a l'abast diversos itineraris per visitar les restes de les ermites. La seva senyalització «simbòlica» consisteix en la presència de xiprers, en bosquets de lliris –seguint així un costum de la vida eremítica– i una estructura de formigó que imita el conglomerat de la muntanya, on hi haurà una creu i el nom de l'ermita, i servirà també de lloc de descans per al visitant. «El pla consisteix a arreglar l'espai i assegurar la conservació de les parets», va comentar el president del patronat, que va aclarir que «no es tracta de reconstruir» les ermites, «sinó de crear un espai en el qual la gent pugui identificar que allà hi havia hagut una ermita, destruïda el 1812».
